Raonament guiat

El raonament guiat (motivated reasoning, biaix de raonament motivacional) és una resposta cognitiva i social en la que els individus, conscient o inconscientment, permeten que biaixs motivacionals carregats d'emocions afecten la forma en que perceben la nova informació. Els individus tendixen a acceptar l'evidència que coincidix en les seues creències actuals i rebujar nova informació que les contradiga. Upton Sinclair condensó este fenomen en una coneguda fraseː «És difícil conseguir que un home entenga alguna cosa quan el seu salari depén de que no ho entenga».

L'expressió anglesa motivated reasoning no deu traduir-se per raonament motivat,^[1] ya que l'adjectiu motivated es referix als significats 3 i 4 (influir en l'ànim d'algú) que la RAE dona del verp motivar,^[2] en lloc dels significats 1 i 2 (explicar els motius), que són els que s'ampren en expressions com a decisió motivada. Són millors raonament guiat, raonament dirigit o unes atres.

El raonament guiat se solapa en el biaix de confirmació.^[3] Abdós favorixen l'evidència que respala les creències de la persona que els sofrix, i al mateix temps descarten l'evidència que contradiu estes creències. No obstant, el biaix de confirmació és principalment un biaix cognitiu inconscient (innat). Pel contrari, el raonament guiat és un procés conscient o inconscient per mig del qual les emocions controlen l'evidència respalada o descartada. En el cas del biaix de confirmació, l'evidència o els arguments poden ser tant llògics com a emocionals.

El raonament guiat es pot classificar en 2 categories: 1) orientat a la precisió (no direccional), en el que la motivació és aplegar a una conclusió precisa, independentment de les creències de l'individu; i 2) orientat a metes o direccional, en el que la motivació és aplegar a una conclusió particular.

El raonament políticament guiat, en particular, és fortament direccional i està dirigit a recolzar creències individuals conservadores o progressistes.

Definicions

Les diferències individuals, com les creències polítiques, poden moderar l'efecte emocional o el motivacional. Ademés, el context social (pensament de grup, pressió de grup) també controla en part l'evidència utilisada per al raonament guiat, particularment en societats disfuncionales. El context social modera les emocions, lo que a la seua volta modera les creències.

El pensament crític es diferencia del raonament guiat que les creències s'evaluen en una actitut escèptica de ment oberta.

Dissonància cognitiva

Els individus es veuen obligats a iniciar un raonament guiat per a disminuir la cantitat de dissonància cognitiva que experimenten. La dissonància cognitiva és la sensació d'estrés i inquietut sicològica i fisiològica que sofrix l'individu quan es troba entre 2 elements cognitius o emocionals en conflicte (com el desig de fumar, sabent que no és saludable).

Segons Leon Festinger, hi ha 2 camins que les persones poden seguir per a reduir l'oix d'eixa situació. El primer és canviar el comportament o el biaix cognitiu. El segon és evitar o desacreditar l'informació o les situacions que crearien dissonància.^[3]

L'investigació sugerix que rebujar les contradiccions per mig de raonaments (encara que siguen falsos o infundats) és psicològicament més fàcil que revisar els sentiments. Les emocions tendixen a influir en la forma en que es perceben els fets. Estes emocions són lo primordial, i determinen qué passa en lo que perceben els sentits. S'accepta l'evidència que respala les creències i es rebuja la que les contradiu.^[4]

Mecanismes: cognició freda i calenta.

La noció de que els motius o les metes afecten el raonament té una llarga i controvertida història en la psicologia social. Açò es deu a que l'investigació que respala esta noció podria reinterpretar-se en térmens enterament cognitius i no motivacionals (la controvèrsia entre la cognició freda i la calenta). Esta controvèrsia va existir degut a que no es varen explorar els mecanismes subjacents al raonament guiat.

Les primeres investigacions sobre cóm els humans evaluaven i integraven l'informació respalaven un enfocament cognitiu consistent en la provabilitat bayesiana, en el que els individus ponderaven la nova informació per mig de càlculs racionals (cognició freda).^[5] Les teories més recents respalen estos processos cognitius com a explicacions només parcials del raonament guiat, pero també han introduït processos motivacionals o emocionals (cognició calenta).^[6]

Teoria de Kunda

Ziva Kunda va revisar l'investigació i va desenrollar un model teòric per a explicar el mecanisme pel qual el raonament guiat genera biaix. La motivació per a aplegar a una conclusió desijada proporciona un nivell d'excitació que actua com a desencadenant inicial del funcionament dels processos cognitius. Per a portar a terme un raonament guiat, ya siga conscient o inconscientment, un individu primer necessita estar motivat. Després, la motivació afecta el raonament en influir en les estructures de coneiximent (creències, recorts, informació) a les que s'accedix i en els processos cognitius utilisats.

Teoria de Lodger-Taber

En comparació, Milton Lodge i Charles Taber varen introduir un model respalat empíricamente en el que l'afecte està íntimament lligat a la cognició i el processament de l'informació està biaixat cap al respal a posicions que l'individu ya ocupa. El seu model té 3 components.^[7]

Processament en llínea en el que, quan se'ls demana que realisen una evaluació, les persones recorren instantàneament a informació almagasenada que està marcada per l'afecte (en el seu sentit sicològic, este concepte és equivalent a el de "emoció" o "sentiment").
L'afecte s'activa automàticament junt en el nodo cognitiu al que està vinculat.^[8]
Un "mecanisme heurístic" per a evaluar nova informació desencadena una reflexió tipo "¿Cóm em sent?" sobre este tema. Este procés dona com resultat un biaix cap al manteniment de l'afecte existent, inclús front a una atra informació que ho contradiu.

Esta teoria està completament desenrollada i somentida a proves en el seu llibre The Rationalizing Voter (El votant racionalizador, 2013).^[9]

David Redlawsk (2002) va trobar que el moment en que s'introduïa l'informació discordante en les creències del subjecte influïa en la determinació del biaix. Quan els subjectes varen trobar una incongruència durant una busca d'informació, es va interrompre el procés automàtic d'assimilació i actualisació. Açò pot conduir a 2 resultats: els subjectes poden reforçar la seua actitut per a recolzar l'afecte existent (lo que resulta un biaix i una degradació en la calitat de les decisions), o be els subjectes poden contraargumentar les seues creències en un intent d'integrar les noves senyes.^[7]Este segon resultat és consistent en l'investigació sobre cóm ocorre el processament quan a l'individu se li assignen objectius de precisió.

En resum, els 2 models diferixen que Kunda assigna un paper primari a les estratègies cognitives —com els processos de memòria i l'us de regles— per a determinar la selecció biaixada d'informació, mentres que Lodge i Taber assignen eixe paper primari a l'afecte per a guiar els processos cognitius i mantindre el biaix.

Evidència de la neurociencia

Un estudi de neuroimagen realisat per Drew Westen i els seus colegues no respala l'us de processos cognitius en el raonament guiat, lo que brinda major respal al processament afectiu com a mecanisme clau per a respalar el biaix. Este estudi, dissenyat per a identificar els circuits neuronals d'individus involucrats en el raonament guiat, va trobar que el raonament guiat «no estava associat en l'activitat neuronal en regions prèviament vinculades en tasques de raonament fret (bayesiano) ni en la regulació conscient (explícita) de les emocions».^[10]

Estes senyes de neurociencia sugerixen que «el raonament guiat és cualitativamente distint del raonament que es porta a terme quan les persones no tenen un fort interés emocional en les conclusions alcançades».^[10] No obstant, si hi ha una emoció forta adjunta durant la seua ronda anterior de raonament motivat i eixa emoció està novament present quan l'individu aplega a la conclusió, llavors s'adjunta un fort interés emocional a la conclusió. Qualsevol informació nova sobre eixa conclusió farà que es repetixca el raonament guiat. Açò pot crear vies dins de la ret neuronal que arraïlen encara més les creències raonades d'eixe individu a lo llarc de rets neuronals similars a les que porten a terme el raonament llògic. Açò fa que l'emoció forta reaparega cada volta que l'individu s'enfronta a informació que contradiu les seues creències.

Lodge i Taber denominen açò "contagi afectiu".^[9] Pero en lloc de "infectar" a atres individus, l'emoció d'un individu "infecta" les seues vies de raonament i les conclusions a les que aplega.

Vore també

Referències

↑ «[1]». Consultat el 4 d'octubre de 2023.
↑ Diccionario de la lengua española
↑ ^3,0 ^3,1 Stone; Wood, {{{nom2}}} (2018). «Cognitive dissonance, motivated reasoning, and confirmation bias: Applications in industrial organization», Handbook of Behavioral Industrial Organization. doi:10.4337/9781784718985.00011. ISBN 9781784718985.
↑ (2010).Political Psychology.31(4)
563.doi:10.1111/j.1467-9221.2010.00772.x.
↑ (1999).Annual Review of Political Science.18(11)
189–2100.doi:10.1146/annurev.polisci.2.1.189.
↑ (2002).The Journal of Politics.64(4)
1021–1044.doi:10.1111/1468-2508.00161.
↑ ^7,0 ^7,1 Lodge, M. and Taber, C. (2000). «Three steps toward a theory of motivated political reasoning», Elements of reason: Cognition, choice and bounds of rationality, Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-65329-9.Plantilla:Pàgina requerida
↑ Fazio, Russell (1995). Richard E. Petty (ed.). Attitude strength: Antecedents and consequences, Mahwah, NJ. ISBN 978-0-8058-1086-8.Plantilla:Pàgina requerida
↑ ^9,0 ^9,1 Lodge, Milton; Taber, Charles, {{{nom2}}} (2013). The rationalizing voter, New York: Cambridge University Press.
↑ ^10,0 ^10,1 (2006).Journal of Cognitive Neuroscience.18(11)
1947–1958.doi:10.1162/jocn.2006.18.11.1947.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Razonamiento guiado» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] «[1]». Consultat el 4 d'octubre de 2023.

[2] Diccionario de la lengua española

[stone-3] 3,0 ^3,1 Stone; Wood, {{{nom2}}} (2018). «Cognitive dissonance, motivated reasoning, and confirmation bias: Applications in industrial organization», Handbook of Behavioral Industrial Organization. doi:10.4337/9781784718985.00011. ISBN 9781784718985.

[Redlawsk.etal.2010-4] (2010).Political Psychology.31(4)
563.doi:10.1111/j.1467-9221.2010.00772.x.

[5] (1999).Annual Review of Political Science.18(11)
189–2100.doi:10.1146/annurev.polisci.2.1.189.

[6] (2002).The Journal of Politics.64(4)
1021–1044.doi:10.1111/1468-2508.00161.

[:1-7] 7,0 ^7,1 Lodge, M. and Taber, C. (2000). «Three steps toward a theory of motivated political reasoning», Elements of reason: Cognition, choice and bounds of rationality, Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-65329-9.Plantilla:Pàgina requerida

[8] Fazio, Russell (1995). Richard E. Petty (ed.). Attitude strength: Antecedents and consequences, Mahwah, NJ. ISBN 978-0-8058-1086-8.Plantilla:Pàgina requerida

[:0-9] 9,0 ^9,1 Lodge, Milton; Taber, Charles, {{{nom2}}} (2013). The rationalizing voter, New York: Cambridge University Press.

[westen-10] 10,0 ^10,1 (2006).Journal of Cognitive Neuroscience.18(11)
1947–1958.doi:10.1162/jocn.2006.18.11.1947.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]