Pensament ilusorio

Ilustració de St. Nicholas: an Illustrated Magazine for Young Folks (1884) d'un chiquet imaginant que un chicotet cavall de joguet podria tirar del seu carro.

El pensament ilusorio és la formació d'idees, creències o la presa de decisions en funció de lo que a una persona li agradaria creure o li generaria felicitat imaginar, en lloc d'apelar a l'evidència, la racionalitat o la realitat. Com a actitut pot considerar-se similar al voluntarisme.

En la psicologia

Les investigacions han demostrat que, si les circumstàncies permaneixen iguals, els subjectes predecirán que els resultats positius són més provables que els negatius. No obstant, les investigacions sugerixen que, en certes circumstàncies, com, per eixemple; quan aumenten les amenaces, ocorre el fenomen invers.

Alguns sicòlecs creuen que el pensament positiu pot influir positivament sobre el comportament, i generar aixina millors resultats. Açò es denomina el «efecte Pigmalión»

Christopher Booker va descriure les ilusions de la següent manera:

«el cicle de fantasia»… un patró que es presenta una i una atra volta en les nostres vides, en la política, en l'història… i en les històries. Quan comencem a comportar-nos duts inconscientment per una fantasia, tot sembla estar be per un temps, en lo que podríem denominar la «etapa del somi». No obstant, degut a que este fer creure no pot reconciliar-se mai en la realitat, nos du a la «etapa de la frustració» quan les coses comencen a funcionar mal, i genera un esforç més decidit a conservar la fantasia. Conforme la realitat nos pressiona, nos conduïx cap a una «etapa de malensomi», puix tot funciona mal, i culmina en una «explosió de la realitat», quan la fantasia finalment es desvanix.

Vore també

• Anex:Biaix cognitius
• Biaix d'autoservici