Anar al contingut

Rana catesbeiana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:North-American-bullfrog1.jpg
granota bou (Rana catesbeiana)

La granota bou (Aquarana catesbeiana)[1] és una espècie d'amfibi anur pertanyent a la família Ranidae. És de gran tamany, medix entre 10 i 20 cm de llongitut morro-cloaca i pesa entre 60 i 900 g. Larves excepcionalment grans, medixen entre 15 i 18 cm. El seu color dorsal varia de vert clar o oliva a café verdoso, normalment en taques verdes o cafens. Cap ample i plana en plec de pell que corre darrere de cada ull fins al tímpan vorejant-ho. Pancha blanquecino en taques grises. Pates atrasseres en barres o taques obscures. Dits de pates atrasseres, llevat el quarto, en membranes interdigitales. En els machos el tímpan té un diàmetro major que l'ull i presenta una vora obscura; en les femelles és del mateix tamany que l'ull.[2]

És originària de l'est de Norteamérica i s'ha introduït com invasora en atres zones d'Amèrica i Eurasia. En Mèxic se li considera exòtica en regions com el desert de Sonora, replanell central, península de Baixa Califòrnia i Tamaulipas, entre unes atres; i en Estats Units en Califòrnia i Colorat, a on va ser introduïda a principis del sigle XX.[3] Està inclosa en la llista 100 de les espècies exòtiques invasoras més amoladores del món,[4] de la UICN. Tant com a espècie nativa, com invasora, s'associa a ambients aquàtics i semi-aquàtics. El seu hàbitat natural correspon a masses d'aigua permanents i cossos d'aigua estancats en vegetació aquàtica (#llac, pantans, charcas, depòsits d'aigua, oasis, màrgens de corrents, sangues de irrigación i #llac artificials). Es desenrolla en gran varietat de climes, des de llocs en hivern fret i estiu calent, fins a llocs subtropicales o de clima mediterràneu. Pot trobar-se des de 0 fins a 1,900 m s. n. m. La gran expansió de l'espècie es deu a la seua importància econòmica com a aliment en països com Mèxic, entre uns atres més. És també utilisada com a blanc de cacera deportiva, model biològic en educació i en experiments científics per a fisiologia reproductiva, neurobiología, ontologia i endocrinologia. La UICN2019-1 considera a l'espècie com de preocupació menor.[2]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

La majoria de les autoritats accepten el nom específic Granota catesbeiana[5][6] i est és el nom que s'utilisa en treballs científics des de 2006. Una vista recent és que esta granota es deu incloure en el gènero Lithobates com Lithobates catesbeianus.[7][8][9]


Els estudis d'espècies del Nou Món posen a Granota catesbeiana en el clado Aquarana dels ranidae i sugerixen que este és un grup germà de Lithobates sylvaticus, la granota de la fusta. Les senyes varen recolzar la monofilia del grup Aquarana, que inclou a la Lithobates clamitans, a la Lithobates okaloosae que semblen haver divergit recentment ademés de la Lithobates heckscheri.[6]

Descripció

[editar | editar còdic]

És una granota de gran tamany, la més gran de Norteamérica, medixen de 100 a 175 mm podent aplegar a medir fins a 460 mm. Pesen fins a 1 kg. El color varia de café a diferents tons de vert, freqüentment presenten taques o pegats de color més obscur en l'esquena.

S'alimenten de menuts vertebrats, com a serps, peixos, pardals, rosegadors menuts, atres granotes, taperots, i en alguns casos reportats de #rat penat, cucs, insectes, crustacis.[10]

Ecologia

[editar | editar còdic]

Les granotes bou són un element important en l'alimentació de moltes aus (especialment les grans garzas), llúdries de riu (Lontra canadensis), peixos depredadors i ocasionalment atres amfibis. Els depredadors de la granota bou americana en la seua etapa adulta són el blauet (Megaceryle alcyon) i caimans (Alligator mississippiensis).[11][12] Els ous i larves són de sabor desagradable per a moltes salamandres i peixos, pero els alts nivells d'activitat dels taperots poden fer-los més perceptible per a un depredador no dissuadit pel seu sabor. Els sers humans ho cacen com a joc i consumixen les seues cames (anques de granota). Les granotes adultes tracten d'escapar per mig de les salpicaduras i botant a aigües profundes a on serà difícil el seu rastreig. Un individu atrapat pugues graznar o emetre un crit desgarrador, que pot sorprendre a l'atacant lo suficient com per a que la granota es puga escapar. Un atac a una granota bou és provable que alerte a atres en les proximitats del perill i totes elles podran refugiar-se en la seguritat de les aigües més profundes. Les granotes bou són parcialment resistents al verí d'escurçó (Agkistrodon contortrix) i al Agkistrodon piscivorus, encara que estes espècies són depredadors naturals de les granotes bou com també ho són les Nerodia sipedon.[13][14][15]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

És originària de Norteamérica, sur de Canadà (Ontario i Quebec), Estats Units i est de Mèxic. Actualment les poblacions natives de Costa Rica estan extinguides.[16]

Viu prop de cossos d'aigua,[17] preferiblement aigües someras, tranquiles i càlides. S'adapten be a ambients antropizados.[3]

Espècie invasora

[editar | editar còdic]

Esta espècie s'ha introduït en distints territoris per tot lo món, principalment per a la seua explotació en granges. Gràcies a la seua gran capacitat per a colonisar i adaptar-se a pràcticament qualsevol cos d'aigua s'ha convertit en invasora en Alemània, Argentina, Bèlgica, Brasil, China, Chile,Colòmbia, Cuba, Equador, Espanya, Filipines, França, Grècia, Hawái, Indonèsia, Itàlia, Jamaica, Japó, Malàsia, Països Baixos, Perú, Puerto Rico, Regne Unit, República Dominicana, Singapur, Tailàndia, Taiwan, Uruguay i Veneçola.


També es considera exòtica en Mèxic (desert de Sonora, replanell central, península de Baixa Califòrnia i Tamaulipas) i en els Estats Units (Califòrnia i Colorat, a on va ser introduïda a principis del sigle XX.[3] Està inclosa en la llista 100 de les espècies exòtiques invasoras més amoladores del món[4] de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea. Actualment professors en ajuda d'alumnes egresados del Colege de Ciències i Humanitats de l'Universitat Autònoma de Mèxic tenen eixemplars per a que es reproduïxquen, i introduir alguns en zones a on es puguen adaptar.

En Espanya, pel seu potencial colonizador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, esta espècie ha segut inclosa en el Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras, regulat pel Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, estant prohibida en Espanya la seua introducció en el mig natural, possessió, transport, tràfic i comerç.[18]

Adicionalment, esta espècie s'inclou en el llistat d'espècies exòtiques invasoras preocupants per a l'Unió Europea. Reglament d'Eixecució (UE) 2016/1141.[19]

La granota bou en Argentina

[editar | editar còdic]

En Argentina es va introduir en els anys 80 en la finalitat de fomentar el seu us com a producte alimentici, activitat que mai va donar fruts, en térmens econòmics. En fracassar dits emprendimientos, els animals dels criaderos varen ser lliberats al mig natural i, en poc temps, varen alvançar sobre els ecosistemes natius de diferents regions del país, convertint-se en una amenaça per a la conservació de les espècies natives.

En el marc del proyecte es va generar un marc regulatorio per a ordenar i regular la críes d'animals exòtics de manera d'evitar problemes com els que va originar l'introducció i dispersió d'esta espècie. Desenrollar un pla nacional de maneig de la granota bou en la finalitat d'identificar els focs d'invasió d'esta espècie i propondre accions per a promoure el seu control o erradicació de modo de protegir les comunitats d'animals natius, incloent espècies endèmiques de vertebrats i invertebrats.

Ademés, es va resaltar que “tota persona física o jurídica que es dedique a l'importació, exportació, comercialisació, curtimiento, taxidermia o industrialisació dels productes de fauna, aixina com a la seua arreplega en qualsevol etapa o a la compravenda d'animals selvats, deurà inscriure's en els registres corresponents de l'Autoritat d'Aplicació, quedant obligat a dur i exhibir els llibres que registren el moviment de dits productes, a suministrar els informes que li siguen requerits i a facilitar en tot lloc i moment l'accés dels funcionaris autorisats per al compliment de les tasques de fiscalisació i control”

Degut a que els criaderos de Granota Bou del país no complien en estos requisits en la seua totalitat, les autoritats nacionals varen considerar necessari impedir el trànsit o la venda d'esta espècie i “promoure el monitoreo i eventual aplicació de mides de control o erradicació de les poblacions asilvestradas existents”.

Galeria d'imàgens

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Plantilla:ASW
  2. ↑ 2,0 2,1 .
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Bruening, 2001
  4. ↑ 4,0 4,1 Lowe S., Browne M., Boudjelas S., De Poorter M. (2000). 100 de les Espècies Exòtiques Invasoras més amoladores del món. Una selecció del Global Invasive Species Database [1] archivat en Wayback Machine.. Publicat pel Grup Especialiste d'Espècies Invasoras (GEEI), un grup especialiste de la Comissió de Supervivència d'Espècies (CSE) de l'Unió Mundial per a la Naturalea (UICN), 12pp. Primera edició, en anglés, treta junt en el número 12 de la revista Aliens, Decembre 2000. Versió traduïda i actualisada: Novembre 2004.
  5. ↑ Hillis, D. M. (2007). "Constraints in naming parts of the Tree of Life". Molecular Phylogenetics and Evolution 42 (2): 331–338. doi:10.1016/j.ympev.2006.08.001. PMID 16997582.
  6. ↑ 6,0 6,1 Hillis, D. M. and Wilcox, T. P. (2005). "Phylogeny of the New World True Frogs (Granota)". Molecular Phylogenetics and Evolution 34 (2): 299–314. doi:10.1016/j.ympev.2004.10.007. PMID 15619443.
  7. ↑ Sants-Barrera, G., Hammerson, G., Hedges, B., Joglar, R., Inchaustegui, S., Lue Kuangyang, Chou Wenhao, Gu Huiqing, Shi Haitao, Diesmos, A., Iskandar, D., van Dijk, P.P., Masafumi Matsui, Schmidt, B., Miaud, C. & Martínez-Solano, I. (2009) Lithobates catesbeianus. In: IUCN 2012. IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2012.2.
  8. ↑ American Bullfrog (Lithobates catesbeianus), Ontario Nature
  9. ↑ Lithobates catesbeianus, USDA. Retrieved 2013-09-06
  10. ↑ https://www.youtube.com/watch?v=wXqK5QulbJ8
  11. ↑ Murray, B. G. and J. R. Jehl. 1964. Weight of autumn migrants from coastal New Jersey. Bird-Banding 35:253-63.
  12. ↑ "American Alligator (Alligator mississippiensis) longevity, ageing, and life history". The Animal Ageing and Longevity Database. Retrieved 2014-02-06.
  13. ↑ Lu, Christine; Sopory, Ambika (2010-08-23). "Granota catesbeiana". AmphibiaWeb. Retrieved 2013-01-20.
  14. ↑ Conant, Roger. 1975. A Field Guide to Reptils and Amphibians of Eastern and Central America. Houghton Mifflin Company, Boston.
  15. ↑ Ryan, M. J. 1980. The reproductive behavior of the bullfrog (Granota catesbeiana). Copeia (1): 108-114.
  16. ↑ USGC 2001
  17. ↑ Knapp 2001
  18. ↑ .
  19. ↑ http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ÉS/TXT/PDF/?uri=CELEX:32016R1141&from=EN

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Hillis, D.M. & Wilcox, T.P. (2005): Phylogeny of the New World true frogs (Granota). Mol. Phylogenet. Evol. 34(2): 299–314. doi:10.1016/j.ympev.2004.10.007 PDF fulltext.
  • Hillis, D. M. (2007) Constraints in naming parts of the Tree of Life. Mol. Phylogenet. Evol. 42: 331–338.
  • Cardini, F. (1974) Specializations of the Feeding Response of the Bullfrog, Granota catesbeiana, for the Capture of Prey Submerged in Water. M.S. Thesis, O. of Massachusetts, Amherst, MA
  • Conant, R. (1958) A Field Guide to Reptils and Amphibians. Houghton Mifflin Co., Boston.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

https://www.argentina.gob.ar/ambiente/biodiversidad/exoticas-invasoras/proyecte/granota-bou#::text=La%20granota%20bou%20act%C3%BAa%20com,mam%C3%ADferos%20i%20pichones%20de%20aus.

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Rana_catesbeiana&oldid=531250»