Rabadán
El rabadán era el pastor responsable del conte d'una rabera en les cabanyes d'ovelles merinas transhumants.
Descripció
[editar | editar còdic]Categoria professional pastoril per baix del mayoral en les cabanyes d'ovelles merinas transhumants, responsable del conte d'una rabera.
En una cabanya hi havia tants rabadanes com a raberes.
Funcions
[editar | editar còdic]Era l'encarregat d'un rabera, format per 1200-1300 ovelles.
Rendia contes davant el mayoral.
En els viages per les vies pecuàries no feya tot el camí anant en els pastors. S'alvançava a la rabera per a anar buscant tot lo necessari per a les ovelles i els pastors −pastures, lloc de dormida de la rabera, menjar per als pastors−.
No cuidava directament del ganado en les dehesas d'Extremadura, encara que controlava l'organisació i conte del rabera, en especial en la paridera.
En els ports d'estiu s'encarregava, generalment formant parella en el zagal, del conte del cap de la rabera −porció principal de la rabera quan es dividix, unes 800 ovelles−, fent tandes en l'ayudador i el sobrat que formaven una atra parella.[1]
Salari
[editar | editar còdic]El sòu de rabadán en la cabanya de Perales en 1940 era de 730 pessetes/any, front a les 3.000 pessetes del mayoral, les 587,50 del companyer, les 500 del ayudador, les 422,50 del persona o les 260 del zagal.
Li corresponia per dret l'aprofitament de les pertas −baixes habidas en les ovelles−.[2]
Com als atres pastors, se li permetia tindre en la rabera de l'amo uns animals de la seua propietat, lo que es dia la escusa, sense tindre que pagar per això. La escusa del rabadán eren 53 ovelles, 13 cabres i 5 egües.[3] En general, la escusa era la principal font d'ingressos del pastor, major que el sòu en metàlic, lo que estimulava als pastors a esmerarse en el conte de la rabera.[4]
Ademés d'estos ingressos, la cabanya proporcionava a tots els pastors el pa (una ració diària d'1 kg per pastor), aixina com oli, vinagre i sal. També pagava la cabanya el mege i les boticas en cas de malaltia pròpia, i en cas de malaltia d'algun familiar s'abonaven els viages, el sòu complet i se li conservava el lloc de treball. En algunes cabanyes els pastors tenien atres beneficis socials. Aixina, en la cabanya de Rojas, en els temps en que era propietària la XII comtesa de Bornos - Mª Asunción Ramírez d'Haro i Crespi de Valdaura-, els pastors fixos de la cabanya tenien dret a pensió en cas d'invalidea o per ancianidad, lo mateix que les seues viudes.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Álvarez Rodríguez, Bonifacio (2008). Memòria de la trashumancia. Edilesa i Diari de León. ISBN 978-84-8012-637-3
- ↑ Álvarez Rodríguez, Bonifacio (1998). Memòries d'un zagal. Un viage a l'Extremadura lleonesa. Edicions Lleoneses S.A. ISBN 978-84-8012-191-0
- ↑ Antonio Gómez Sal i Manuel Rodríguez Pascual (1992). Quaderns de la trashumancia- nº 3. Montanya de León. Publicacions de el ICONA. ISBN 84-8014-024-0
- ↑ Rodríguez Pascual, Manuel i Gómez Sal, Antonio (1992). Pastors i trashumancia en León. Caixa Espanya. Edicions Lleoneses S.A. ISBN 978-84-8012-022-3
- ↑ Notícies sobre la Cabanya de Bornos. Biblioteca Nacional d'Espanya. Imprenta de la viuda i fill d'Aguado. Madrit (1878)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rabadán» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.