Companyer (pastor)
El ”companyer” era un pastor en les raberes d'ovelles merinas transhumants que ocupava el lloc següent en la jerarquia al rabadán.
Funcions
[editar | editar còdic]
En els viages per les vies pecuàries servia de guia a la rabera, caminant en cap junt en els mansos −moltons castrats, en grans esquelles, que guiaven a la rabera−. Caminar en el cap de la rabera tenia la ventaja de no tindre que sofrir la pols que alçaven els animals.
Durant l'hivern cuidava del hatajo primerenc –grup d'ovelles format per les primeres parides–.
En l'estiu, en els ports de montanya, es rellevava a tandes en el “persona”, ajudats habitualment per un motril, per al conte del retazo –porció menor de la rabera quan es dividix, format unes 500 ovelles–.
Era l'encarregat de guisar els menjars extraordinaris −chanfaina i caldereta− en les dehesas d'Extremadura.[1]
Salari
[editar | editar còdic]El seu sòu en la cabanya de Perales en 1940 era de 587,50 pessetes/any, front a les 3000 pessetes del mayoral, les 730 del rabadán, les 500 del ayudador, les 422,50 del persona o les 260 del zagal.[2]
Com als atres pastors, se li permetia tindre en la rabera de l'amo uns animals de la seua propietat, lo que es dia la escusa, sense tindre que pagar per això. La escusa del companyer eren 43 ovelles, 11 cabres i 4 egües.[2] En general, la escusa era la principal font d'ingressos del pastor, major que el sòu en metàlic, lo que estimulava als pastors a esmerarse en el conte de la rabera.[3]
Ademés d'estos ingressos, la cabanya proporcionava a tots els pastors el pa (una ració diària d'1 kg per pastor), aixina com oli, vinagre i sal. També pagava la cabanya el mege i les boticas en cas de malaltia pròpia, i en cas de malaltia d'algun familiar s'abonaven els viages, el sòu complet i se li conservava el lloc de treball. En algunes cabanyes els pastors tenien atres beneficis socials. Aixina, en la cabanya de Rojas, en els temps en que era propietària la XII comtesa de Bornos - Mª Asunción Ramirez d'Haro i Crespi de Valdaura-, els pastors fixos de la cabanya tenien dret a pensió en cas d'invalidea o per ancianidad, lo mateix que les seues viudes.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Álvarez Rodríguez, Bonifacio (2008). Memòria de la trashumancia. Edilesa i Diari de León. ISBN 978-84-8012-637-3
- ↑ 2,0 2,1 Antonio Gómez Sal i Manuel Rodríguez Pascual (1992). Quaderns de la trashumancia- nº 3. Montanya de León. Publicacions de el ICONA. ISBN 84-8014-024-0
- ↑ Rodríguez Pascual, Manuel i Gómez Sal, Antonio (1992). Pastors i trashumancia en León. Caixa Espanya. Edicions Lleoneses S.A. ISBN 978-84-8012-022-3
- ↑ Notícies sobre la Cabanya de Bornos. Biblioteca Nacional d'Espanya. Imprenta de la viuda i fill d'Aguado. Madrit (1878)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Compañero (pastor)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.