Zagal (pastor)
El zagal era un pastor en les raberes d'ovelles merinas transhumants pertanyent a la categoria més baixa.
Els zagales varen estar exents del servici militar −només un per rabera− per entendre's que estaven servint al país en la Cañada Real −conjunt de totes les raberes d'ovelles merinas d'Espanya−.
Per una atra part, és habitual en la Regió de Múrcia, amprar la paraula zagal com a sinònim de chaval, chiquet, quillo, chicon, i atres denominacions similars per a dirigir-se a una persona jove.
Funcions
[editar | editar còdic]En els viages per les vies pecuàries arreaba a la rabera, habitualment des de la coa, lo que implicava sofrir tota la pols que alçava el ganado.
En hivern cuidava de les borres –corderas d'un any– i durant la paridera tenia que alletar, a mijanit, als corders.
En estiu atenia, en tandes, el cap de la rabera −partix major d'una rabera quan es dividix, unes 800 ovelles−, formant parelles en el rabadán, ayudador i sobrat.
Li corresponien, ademés, les tasques més penoses, com carrejar l'aigua i la llenya, fer les sopes, fer les "pellas" –bollos de pa per als gossos–, etc.[2]
Salari
[editar | editar còdic]El seu sòu del zagal en la cabanya de Perales en 1940 era de 260 pessetes/any, front a les 3000 pessetes del mayoral, les 730 del rabadán, les 587,50 del companyer, les 500 del ayudador, o les 422,50 del persona.
Ademés, com als atres pastors, se li permetia tindre en la rabera del propietari uns animals de la seua propietat, cridat escusa, sense tindre que pagar per això. La escusa del zagal eren 18 ovelles, 6 cabres i una egua.[3] En general la escusa era la principal font d'ingressos del pastor, major que el sòu en metàlic, lo que obligava als pastors a esmerarse en el conte de la rabera.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Álvarez Rodríguez, Bonifacio (1998). Memòries d'un zagal. Un viage a l'Extremadura lleonesa. Edicions Lleoneses S.A. ISBN 978-84-8012-191-0
- ↑ Álvarez Rodríguez, Bonifacio (2008). Memòria de la trashumancia. Edilesa i Diari de León. ISBN 978-84-8012-637-3
- ↑ Antonio Gómez Sal i Manuel Rodríguez Pascual (1992). Quaderns de la trashumancia- nº 3. Montanya de León. Publicacions de el ICONA. ISBN 84-8014-024-0
- ↑ Rodríguez Pascual, Manuel i Gómez Sal, Antonio (1992). Pastors i trashumancia en León. Caixa Espanya. Edicions Lleoneses S.A. ISBN 978-84-8012-022-3
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zagal (pastor)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.