Raïl aérea
Les raïls aérees són raïls que es caracterisen per créixer per damunt del nivell del sol; no trobant-se, per lo tant, enterrades en el substrat, pero generalment requerixen d'una superfície per a fixar-se (a diferència del talle que és un orgue completament aéreu). Poden donar-se en diverses espècies de plantes, incloent epífitas com les orquídees, arbres tropicals, en pantans costers com els manglarés, diverses espècies d'higueras, bosc templats (Metrosideros robusta i Pohutukawa o M. excelsa), arbres de Nova Zelanda, en espècies de vinyaés com Hedera helix i en l'hedra venenosa i irritante (Toxicodendron radicans).[1]
Tipos de raïls aérees
[editar | editar còdic]Este orgue de la planta, que és trobat en espècies vegetals molt diverses, posseïx diferents adaptacions i especialisació, depenent d'cual siga l'hàbitat de l'espècie concreta. Atenent a raons de direcció de creiximent poden classificar-se en:
- De gravitropismo positiu:Creixen de dalt cap a avall, o de la planta cap al sol.
- De gravitropismo negatiu: Creixen d'avall cap a dalt, de les raïls de la planta cap a la seua part superior fora del sol.
Les raïls aérees com a soports
[editar | editar còdic]Les hedres no parasitarias són enredaderas que utilisen les seues raïls aérees per a aferrar-se a les plantes hoste, les roques, o les construccions sobre les que es desenrollen. Les raïls de soport en forma de brots aéreus creixen cap a avall en direcció al sol per a subjectar la planta. Són eixemples d'açò últim, el dacsa i distintes espècies de Pandanus.
Estranguladores
[editar | editar còdic]El Banyan o arbre Ficus és un eixemple d'una higuera estranguladora que escomença la seua vida com un epífita en la corona d'un arbre. Les seues raïls creixen cap a avall i al voltant del talle de l'hoste, veent-se accelerat el seu creiximent una volta que alcança el sol. En el temps, les raïls s'unixen per a formar un pseudo tronc, que finalment, estrangula i seca a l'hoste. Un atre estrangulador que escomença la seua vida com una epífita és el Ficus macrophylla, originari d'àrees tropicals i subtropicales de l'est d'Austràlia. En les selves subtropicales del nort de Nova Zelanda, Metrosideros robusta , l'arbre rata, envia raïls aérees per varis costats del tronc de l'hoste. A partir d'estes raïls descendents, creixen atres horisontals que es fonen en les raïls descendents. En el temps l'arbre hoste mor, deixant com a únic rastre un núcleu buit en el pseudo tronc massiu de la Rata.
Neumatóforos
[editar | editar còdic]Estes raïls aérees especialisades permeten a les plantes respiren aire en hàbitats en sols anegados. Les raïls poden créixer cap a avall de la planta, o fins a de les raïls pròpiament dites. La superfície d'estes neumatóforos estan cobertes de lenticelas que prenen aire per mig d'un teixit esponjoso que utilisa osmótica per a la difusió d'oxigen en tota la planta, segons siga necessari.
Raïls Paràsit
[editar | editar còdic]Este tipo de raïls aérees es troben en plantes parasitarias. En este cas posseïxen uns discs adhesius en els que s'unixen a la planta hoste, inclús penetrant els seus teixits externs, per a aixina alimentar-se d'ella extraent la llacor que fluïx pel seu interior. El Muérdago és un conegut eixemple d'este tipo de plantes.
Raïls propagativas
[editar | editar còdic]Les raïls adventicias es desenrollen generalment a partir dels nodos de les plántulas formades a través de brots horisontals sobre el sol, cridats estolónés. Alguns fulls de dits estolones desenrollen ulls adventicias, que després formen raïls adventicias. Les plántulas adventicias són aquelles que se separen de la seua planta mare i es desenrollen de forma separada per este método, d'un modo que podríem denominar com clonació dels pares.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Raïl aérea.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «raíz aérea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.