RSGC1

RSGC1

RSGC1 (Ret Supergiant Cluster 1) és un cúmul obert massiu jove en la Via Làctea. Va ser descobert en l'any de 2006 a partir de les senyes generades per vàries observacions en llum infrarroja i va rebre el seu nom pel número gran de membres supergigantes rojos. El cúmul està situat en la constelació de Scutum, a una distància d'uns 6.6 kpc des del sol. És provable que estiga situat en l'intersecció de l'extrem nort de la Barra Llarga de la Via Làctea i la part interior del Braç Scutum-Centaurus, un dels seus dos principals braços espirals.

S'estima que l'edat de RSGC1 és d'entre 10 i 14 millons d'anys. El cúmul està molt enfosquit i no ha segut observat en llum visible. Es troba prop d'atres agrupacions de supergigantes roges conegudes com Stephenson 2, RSGC3, Alacant 7, Alacant 8 i Alacant 10. La massa de RSGC1 s'estima en 30,000 M_☉, lo que ho convertix en un dels cúmuls oberts més massius de la galàxia.

Les supergigantes roges observades, en una massa d'entre 16 i 20 masses solars, són progenitores de supernovas de tipo II. S'han detectat més de 200 estreles de seqüència principal en masses superiors a 8 M_☉, que permet determinar la distància a partir de l'ajust de la seqüència principal. També s'han identificat catorze supergigantes roges.

Membres

Supergigantes més importants

Estrela	Tipo espectral	Magnitut	Temperatura (efectiva, K)	Magnitut absoluta	Lluminositat (L☉)	Ràdio (R☉)
F01	M3 / M5	4.962	3,550	−11.75	335,000	1499-1530Plantilla:±
F02	M4 / M2	5.029	3,700	−11.92	215,000	Plantilla:Orde
F03	M4 / M5	5.333	3,500	−11.28	120,000	Plantilla:Orde
F04	M0 / M1	5.342	3,800	−11.24	380,000	Plantilla:Orde
F05	M6 / M4	5.535	3,500	−11.36	190,000	Plantilla:Orde
F06	M5	5.613	3,400	−10.70	230,000	Plantilla:Orde
F07	M2 / M3	5.631	3,600- 3,800	−10.81	190,000	Plantilla:Orde
F08	M3	5.654	3,600	−11.33	200,000	Plantilla:Orde
F09	M3 / M6	5.670	3,600	−10.92	150,000	Plantilla:Orde
F10	M5 / M3	5.709	3,600	−10.86	235,000	Plantilla:Orde
F11	M1 / M4	5.722	3,800	−11.03	200,000	Plantilla:Orde
F12	M0	5.864	3,900	−10.70	190,000	Plantilla:Orde
F13	M3 / K2	5.957	4,200	−11.39	290,000	Plantilla:Orde
F14	M3 / M1	6.167	3,700	−10.25	74,000	Plantilla:Orde
F15	G0 / G6	6.682	6,850	−10.07	229,000 - 620,000	Plantilla:Orde

RSGC1-F02

RSGC1-F02 és una supergigante roja ubicada en RSGC1. Es va calcular que la seua ràdio estava entre 1,499 i 1,549 voltes el del Sol (el radi es calcula aplicant la llei de Stefan-Boltzmann), lo que la convertix en una de les estreles més grans descobertes fins ara. Açò correspon a un volum entre 3,370 i 3,720 millons de voltes major que el Sol. Si es colocara en el centre del sistema solar, el seu fotosfera engoliria l'òrbita de Júpiter.

RSGC1-F01

RSGC1-F01 és una supergigante roja ubicada en RSGC1. Es va calcular que la seua ràdio era al voltant d'1,450 a 1,530 voltes el del Sol (el radi es calcula aplicant la llei de Stefan-Boltzmann), lo que la convertix en una de les estreles més grans descobertes fins ara. Açò correspon a un volum 3,580 millons de voltes major que el Sol. Si es colocara en el centre del sistema solar, la fotosfera engoliria l'òrbita de Júpiter.

RSGC1-F13

RSGC1-F13 és una supergigante roja peculiar, inusualment roja en comparació a les atres estreles. Es destaca per tindre la taxa de pèrdua de massa més alta del cúmul: (2.7± 0.8)×10⁻⁵ M_☉/any. L'estrela també ha detectat màsers de SiO, H₂O i OH. l'Atacama Large Millimeter Array (ALMA) detecta emissions de CO en F13 junt en atres quatre supergigantes del cúmul que s'estenen centenars de ràdios estelars llunt de les estreles. S'estima que la taxa de pèrdua de massa d'est és de 4.2×10⁻⁵ M_☉/any, que és un orde de magnitut major que el valor previst per a les atres supergigantes roges en l'estudi. Es compara a F13 en VY Canis Majoris com una supergigante roja igualment extrema, i abdós mostren una pèrdua de massa més forta i possiblement eruptiva.