Ráksasa
Els '___protected_title_0___' o '___protected_title_1___' (Plantilla:Lang-sa)[1][2] són una raça de sers generalment malignes prominent en el hinduismo, el budisme, el jainismo i l'islam nusantara indonesi. Residixen en la Terra, pero posseïxen poders sobrenaturals, que solen usar per a cometre actes malvats, com interrompre sacrificis védicos o devorar humans.[3][4]
El terme també s'usa a voltes per a descriure als asuras, una classe de sers que busquen el poder i s'oponen als devas benévolos. A sovint se'ls representa com antagonistas en les escritures hindús, aixina com en el budisme i el jainismo. La forma femenina de ráksasa és ráksasi (Plantilla:Lang-sa).[5]
Etimologia
[editar | editar còdic]- rākṣtorra, en el sistema AITS (alfabet internacional de transliteraació de l'escritura devanagari).[6]
- राक्षसः, en escritura devánagari.
- Pronunciació: /rákshasa/.
- राक्षस् (rákshas) en idioma hindí
- raksasa, en idioma malayo
- rakshosh, en idioma bengalí.
- 羅刹天 (rasetsuten), en idioma japonés
- Etimologia: prové de la paraula rákṣas:
- ráksas: que guarda, que vigila (com en pathi-rákshas).[7]
- ráksas: qualsevol cosa contra la que cal cuidar-se, dany, ferida. Segons el Rig-veda (el text més antic de la lliteratura de l'Índia, de mitan de el II mileni a. C.).[7]
- ráksas: un dimoni o ser maligne, un rākṣtorra, segons el Rig-veda.[7]
- en el Visnú-purana li l'identifica en Níriti o Náiritá.[7]
- En el Rig-veda i el Átharva-veda, també apareix com raksás.[7]
- rákṣas (plural): nom d'una tribu belicosa, com els parshu.[7]
- Raksho Guanya Bhojana (menjar de la banda de mònstruos): nom d'un infern, en el que els humans són menjats per ráksasas. Segons el Bhágavata-purana (XI).
- El terme rākṣas és d'alguna manera antònim de la raïl raksh (‘protector’, segur).
- El femení és rākṣasī (‘demonia’).
- Una demonia que adopta forma humana es diu manushia ráksasi.[8]
Els ráksasas eren caníbals devoradores de hòmens (nri-chaksas o kraviad).
Els aris supostament sostenien una contínua guerra contra els ráksasas. No obstant, en el Ramaiana (III), el líder ráksasa Rávana es descriu a sí mateixa com a «ministre dels aris».
El text épico Ramaiana els descriu com creats dels peus del deu Brahmá de quatre caps, no obstant són indistintament coneguts com a descendents de Pulastia, de Khasa, o de la deesa Níriti i Nirita.
El senyor Brahmá els va entregar dons especials a ráksasas com Vibhishan, Jirania Kashipu i Jirania Aksa, que eren els seus devots. Molts ráksasas haurien segut hòmens perverso en prèvies reencarnacions.
Els ráksasas són coneguts per pertorbar els sacrificis, profanar tombes, hostigar sacerdots, per possessió humana, i actes similars. Les seues ungles són venenoses i s'alimenten de carn humana i menjar podrida. Canvien de forma i realisen fetilla, i freqüentment apareixen en forma de humans i grans aus.
L'antropoide Jánuman, devot del rei Branca, en aplegar a l'illa de Lanka a on Rávana regnava, va poder observar que els ráksasas podien prendre qualsevol forma imaginable. Aparte de Rávana, també és conegut el ráksasa Nairitia que és relacionat en el Sur.
Ráksasas en el folclor hinduista
[editar | editar còdic]Ráksasas que varen barallar en la batalla de Lanka
[editar | editar còdic]
La batalla de Lanka va enfrontar a un eixèrcit de ráksasas (dirigits per Rávana) contra un eixèrcit de mones vanaras (dirigits pel deu Rāma i la mona Sugriva).
- Rávana, un ráksasa de dèu caps, era el rei dels ráksasas i l'enemic mortal del rei-deu Rāma, el héroe del Ramaiana. En el Majábharata[9] el sabio Markandeia conta el història de cóm Rávana va seqüestrar a Sītā (l'esposa de Rāma) i la va tancar en el seu palau en Lanka, i cóm Rāma, ajudat per Sugriva (el rei de les mones) i el seu eixèrcit varen sitiar Lanka, varen matar a Rávana i varen rescatar a Sítia.
- Vibhishana, el germà menor de Rávana, era un rar ráksasa de bon cor; era bell, piadós i assidu en la seua observança religiosa. Quan Brahmá li va oferir una bendició, ell va demanar no desviar-se mai de la sendera de la rectitud, i ser allumenat sempre pel coneiximent diví.[10] Vibhishana es va unir a a el rei Rāma en la campanya d'est contra Rávana, i va ajudar a l'eixèrcit de Rāma a creuar l'estret fins a Lanka.[11] Quan varis ráksasas es infiltrataron en el camp de Rāma, Vibhishana va fer que es tornaren visibles, i les mones de Rāma els varen liquidar.[12] Despuix de la victòria final de Rāma sobre Rávana, l'infel Vibhishana va ser posat en el tro de Lanka.[13]
- Kumbhá Karna (‘orelles [com] gorcs’) era un atre germà de Rávana. Era un terrible i jagantesc guerrer i famós mac ple de trucs ilusorios, pero es va passar dormint durant tota la batalla de Lanka (Molt temps arrere havia demanat una bendició al deu Brahmā, pero Sárasuati (filla-esposa de Brahmá, i la deesa de l'inteligència) —preveent que este ya invencible dimoni es tornaria el rei de l'univers— varen confondre la seua llengua, i l'immens ráksasa va demanar llavors poder dormir per a sempre. Rávana va conseguir finalment que li anara commutada parcialment la maldicció, i despertar un sol dia cada sis mesos. Quan finalment els ráksasas varen conseguir despertar-ho (fent sonar mils de tambors i timbales, i fent caminar decenes d'elefants sobre el mònstruo-montanya), Kumbhá Karna va començar a matar mones. Quan el rei mona Sugriva ho va atacar, Kumbhá Karna ho va prendre entre els seus dits i va voler esclafar-ho. Llavors el deu Rāma i el seu germà Láksmana li varen disparar fleches i finalment l'arma secreta brahmastra (arma de Brahmá) i ho varen matar. Kumbhákarna va caure com un arbre colpejat per un raig.[14]
Ráksasas boscosos assessinats per Bhima
[editar | editar còdic]El héroe Pándava Bhīma va ser el némesis dels ráksasas que es menjaven als viagers i que aterrorizaban els assentaments humans.
- Jidimba era un ráksasa caníbal que va ser matat per Bhīma. El Majábharata ho descriu com un cruel caníbal en llarcs i esmolats dents i força prodigiosa. Quan Jidimba va vore als Pándavas dormint en el bosc, va decidir menjar-los. Va cometre l'error d'enviar primer a la seua germana epónima Jidimbi per a reconéixer la situació. Pero la monstrua es va enamorar del robust Bhīma, i va terminar avisant-los de l'emboscada. Furiós, Jidimba va dir que no solament mataria als Pándavas sino també a la seua germana. Pero el heròic Bhima ho va derrotar en un duel i ho va matar.[15]
- Bakasura era un ráksasa caníbal del bosc, que aterrorizaba als llogarets propencs exigint-los entregar regulars de víveres (que tenien que incloure algunes víctimes humanes, elegides a l'encert pels pobladors). Els Pándavas varen aplegar a viure en eixa àrea i es varen estajar en casa d'un bráhmana local, la família de la qual va ser elegida per a aliment de Baka. Mentres el bráhmana decidia en la seua família quin d'ells s'oferiria, el violent Bhīma es va oferir voluntari a entregar-se a Baka. Bhima va ser al bosc en un carro ple de menjar. Allí va esperar al mònstruo i va consumir el contingut del carro. Quan el mònstruo es va presentar i va vore l'insult de Bhima, ho va atacar. Després d'una lluita feroç, Bhima li va trencar la columna al ráksasa. Els pobladors estaven sorpresos i agraïts en els Pándavas, i els ráksasas de la zona varen demanar misericòrdia. Bhima va acceptar no matar-los a tots si abandonaven per a sempre el canibalisme. Els ráksasas varen acceptar la proposta i pronte varen adquirir la reputació de conviure pacíficament en els sers humans.[16]
- Kirmira, el germà de Bakasura, era un caníbal i ilusioniste. Atacava als que viajaven pel bosc de Kamiaka i els menjava. Com el seu germà, Kirmirasura va cometre l'error de barallar contra el héroe Pándava Bhīma, que ho va matar en les mans nuetes.[17]
- Yata Asura era un ráksasa tramposo, que —disfrassat de bráhmana— va intentar furtar les divines armes dels Pándavas i violar a Draupadī (l'esposa dels cinc). Bhima va aplegar a temps i ho va matar en un duel.[18] El fill de Yatasura era Alamvusha, que en Kuruksetra barallaria del costat dels Kauravas.
Ráksasas que varen barallar en la batalla de Kuruksetra
[editar | editar còdic]Varis héroes ráksasas varen lluitar en abdós costats de la batalla de Kuruksetra.
- Gatotkacha, va barallar del costat dels Pándavas, era fill de Bhīma i la ráksasi Jidimbi, la germana del dimoni Jidimba, que va ser matat per Bhima. Va realisar molts actes heròics i va barallar numerosos duels personals en varis grans guerrers, inclós el rei Bhagadatta (montat sobre un elefant), el ráksasa Alamvusha i Aswatthaman (el fill de Drona). Gatotkacha va ser matat per el héroe humà Karna (germà ignoto dels Pándavas). Per la destrea i valentia de Gatotkacha, Karna va tindre que utilisar un arma secreta infalible (que solament es podia utilisar una volta), en la que ell haguera pogut matar a l'únic rival que es trobava a l'altura d'ell: el pándava Aryuna. Quan Aryuna va matar a Karna en la batalla, va anar en part gràcies al sacrifici del seu nebot Gatotkacha, ya que Karna havia gastat la seua arma secreta anteriorment.[19]
- Alamvusha (fill del ráksasa Yatasura) era un ráksasa expert en lluita tant en armes convencionals com en poders ilusorios. D'acort en el Majabhárata, va barallar del costat dels Kauravas. Aryuna ho va derrotar en un duel,[20] com ho va fer també Abhimanyu, el fill de Aryuna.[21] No obstant, Alamvusha va poder matar a Iravat, el fill que Aryuna havia tingut en una princesa naga, quan el ráksasa va utilisar els seus poders màgics per a prendre la forma de l'au Garudá. Alamvusha va anar també derrotat pel pándava Bhīma,[22] i va ser matat per l'abans mencionat ráksasa Gatotkacha.[23]
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Mayrhofer, Manfred (1996). Etymologisches Wörterbuch dones Altindoarischen (vol. 2) (en de), Heidelberg: Carl Winter Universitätsverlag, p. 423.
- ↑ Lubotsky, Alexander (2011). The Indo-Aryan Inherited Lexicon (Indo-European Etymological Dictionary Project), Leiden University, pp. 407–408.
- ↑ Who's Who in Senar-Classical Mythology (en en), Routledge, pp. 163. ISBN 978-1-136-41437-4.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Knappert, Jan. Indian Mythology: An Encyclopedia of Myth and Legend (en en), Aquarian Press, pp. 148. ISBN 978-1-85538-040-0.
- ↑ Vore l'entrada rākshasa, que es troba en la mitat de la tercera columna de la pág. 871 en el Sanskrit-English Dictionary del sanscritólogo britànic Monier Monier-Williams (1819-1899).
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 Vore l'entrada rákṣas, que es troba en el rengló 11 de la primera columna de la pág. 860 en el Sanskrit-English Dictionary del sanscritólogo britànic Monier Monier-Williams (1819-1899).
- ↑ Segons el Majabhárata, el Ka1v i el Katha1s, citats en el Sanskrit-English Dictionary del Monier-Williams.
- ↑ Majábharata, llibre III: Varna Parva, secció 271 ff.
- ↑ Majábharata, llibre III, Varna Parva: secció 273.
- ↑ Ramaiana, secció 281.
- ↑ Ramaiana, secció 283.
- ↑ Ramaiana, secció 289.
- ↑ Majábharata, llibre III: Varna Parva, secció 285
- ↑ Majábharata, llibre I: Adi Parva, secció 154.
- ↑ Majábharata, llibre 1: Adi Parva, seccions 159-166.
- ↑ Majábharata, llibre III: Varna Parva, secció 11.
- ↑ Majábharata, llibre III: Varna Parva, secció 156.
- ↑ Majábharata, llibre VII: Drona Parva, secció 179.
- ↑ Majábharata, llibre 7: Drona Parva, secció 167.
- ↑ Majábharata, llibre 6: Bhishma Parva, secció 101-102.
- ↑ Majábharata, llibre 7: Drona Parva, secció 107
- ↑ Majábharata, llibre7: Drona Parva, secció 108.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Freeman Michael i Claude Jacques: Ancient Angkor. Bangkok: River Books, 2003.
- Rovedo, Vittorio: Khmer Mythology: Secrets of Angkor. Nova York: Weatherhill, 1997.
Vore també
[editar | editar còdic]- Asuras
- Daitias
- Dánavas
- Iaksas
- Iaksis
- Kinnaras
- Nagas
- Pretas
- Vetalas
- Kroni
- Oni
- Grigori
- Deidades iracundas
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ráksasa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.