Rábita Califal de les Dunes de Guardamar

El jaciment arqueològic de la Rábida Califal de les Dunes de Guardamar del Segura (Alacant, Espanya) data del X. Es troba en la marge dreta de la desembocadura del riu Segura, a un quilómetro al nort de Guardamar del Segura, en la part més alta de la cordonera llitoral de dunes, que s'estenen des de La Marina fins a Torrevella.

Erro al crear miniatura:
Rábita Califal de les Dunes de Guardamar
Erro al crear miniatura:
Vista general de la rábita
Erro al crear miniatura:
Làpida en l'inscripció àrap trobada en 1897
Erro al crear miniatura:
Mihrab del quarto d'oracions de la rábita

Descobriment

editar

Les excavacions en la rábida varen començar en el més de decembre de l'any 1984, en l'intenció de trobar l'edifici d'a on provenia una làpida, apareguda en 1897 i la traducció de la qual és la següent:

"En el nom d'Alá, el Clemente, el Misericordioso No (hi ha) Deu, sino Alá: Mahoma és l'enviat d'Alá, es conclou esta mesquita en el més d'Almoharren l'any tres i trenta s, trescents: va manar construir-la Ahmed fill de Bohlul fill de la filla d'Alwatsecbilá, el que busca la recompensa d'Alá (ho va fer) en auxili de Mohammad fill d'Abusalema: ¿obra d'Aben Morra cha?... el constructor".

Història

editar

Els orígens d'esta rábida, segons les senyes aportades per l'excavació, corresponen als restants del mur d'una «musalla» alçat en la part més alta del jaciment arqueològic en una data encuadrable a finals del IX. En la segona mitat del sigle següent, quan Abderramán III va conseguir pacificar el país i reestructurar administrativamente tot el territori del Sharq Al-Ándalus (regió oriental del-Ándalus), comença a desenrollar una política encaminada a controlar i defendre la costa mediterrànea davant les possibles penetració ideològiques polítiques dels Fatimíés d'Egipte i per a això, determina l'alçar una série de rábidas, de les que es coneixen la d'Almeria i la de Tortosa; en este àmbit és a on se situa la construcció de la mesquita que porta la làpida i que, en cert modo, nos constata la nova funció del jaciment: a partir d'este moment, el solar de l'antiga "musalla" es transformarà en una rábida.

Característiques

editar

el monasteri està format per un excepcional complex arquitectònic de celes-oratorio separades per carrers o espais oberts, en que el seu interior una comunitat de musulmans dedicava la seua vida al retir espiritual.

Abunden els objectes relacionats en les activitats quotidianes: els candils per a l'allumenament, les marmitas per a cuinar, els gerros, etc. Descolla un conjunt de grafits sobre les parets d'alguna cela, producte de les visites de peregrís al monasteri.

Conclusions

editar

La troballa és d'un gran valor científic, puix en Espanya és la primera rábida que es descobrix,[1] aixina com és la primera volta que es pot estudiar arqueológicamente un edifici d'estes característiques.

L'interés d'este descobriment traspassa les fronteres de l'Espanya islàmica, ya que junt al ribat de Susa en Tunis, fundat pels Aglabíés en l'any 821, i molt restaurat posteriorment, són les rábidas conservades més antigues del Occident Islàmic.

Vore també

editar

Enllaços externs

editar

Commons

Referències

editar
  1. Azuar Ruiz (2004). El ribāṭ califal: excavacions i estudis (1984-1992), pág. 1, Casa de Velázquez. ISBN 9788495555601.