Marmita
Una marmita és un recipient de la família de les gorcs que dispon d'una tapa per a aprofitar el vapor, i una o dos torres. Per a la RAE és gorc exclusivament metàlic,[1] encara que en l'us popular del terme en la majoria dels països de parla hispana, la marmita és sinònim de gorc, olla o cazuela, i per tant, pot estar feta dels materials comuns a dits útils de cuina, des del fanc fins a la ceràmica més sofisticada, passant pel vidre, aleacions metàliques, etc.[2] En atres contexts tant culturals com a geogràfics, la marmita s'identifica en l'ancestral caldero metàlic.
És veu d'orige francés,[3] introduïda en una grafia molt similar en atres llengües d'ampli camp geogràfic, com l'anglés o l'espanyol.
Orige i tipologia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Cazuela (recipient).
La creació de la marmite se li atribuïx al físic francés Denis Papin, com un dels fruts dels seus descobriments entorn a l'estudi de les propietats i aprofitament industrial del vapor.
La biblioteca virtual colombiana "Luis Ángel Arango" diferencia varis tipos de marmitas: de vapor en jaqueta, de refrigeració en jaqueta, en agitador, al buit, en agitador de moció doble, de gas i marmita en calfador elèctric. [4]
Tipos
[editar | editar còdic]-
Reunió de marmitas en Seswaa (Botswana).
-
Pierre-Édouard Frère: La jove cuinera (1857). Museu Walters.
-
Marmita de fanc de la Martinica.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ (2002) Diccionari de materials ceràmics, Madrit: Subdirecció General de Museus. Ministeri d'Educació, Cultura i Deport. Secretaria General Tècnica. Centre de Publicacions. ISBN 8436936388.
- ↑ Definició i significats de marmita en el diccionari de llengua francesa. Consultat el 2 d'agost de 2012
- ↑ Biblioteca Virtual.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Marmita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.