Anar al contingut

Quirina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Inscripció funerària procedent de la Vila de Leutstetten (Stadt Starnberg, Alta Baviera, Alemània) dedicada al decurio Publio Juliol Pintamo, natural de Bracara Augusta adscrit a la tribu Quirina.

La tribu Quirina és una de les 35 tribus romanes, en les que s'adscrivia tot ciutadà romà per a poder eixercir el seu dret de vot en els Comitia tributa o comicis per tribus. Tenia la consideració de tribu rústica, front a les quatre tribus urbanes. Va ser una de les últimes creades baix la República, per a poder incorporar a l'estat romà als sabinos en 241 a. C.,[1] junt en la tribu Velina, i el seu àmbit territorial discorria a lo llarc de la Via Salaria, en centre en Rieti.[2]

A partir d'Augusto, en l'establiment de l'Imperi, la vida de les assamblees romanes va començar a languidecer, per a deixar de ser convocades baix Tiberio, perdent les seues atribucions en favor del Senat, i sent suprimides per Trajano, encara que durant els tres primers sigles de l'Imperi tots els ciutadans romans tenien que estar adscrits a una tribu.[3]

La tribu Quirina va ser l'elegida per Vespasiano per a adscriure a tots els hispans que, en virtut del Edicte de Latinidad de 74, accediren a la ciutadania romana despuix de haver eixercit alguna magistratura en els nous municipis flavios de Hispania, que gojaven del ius latii minor.[4] D'esta forma, l'aparició de la tribu Quirina en les inscripcions d'individus que indiquen el seu lloc d'orige sol indicar que la seua ciutat tenia l'estatut de municipi flavio.[5]

Note

  1. ↑ Tito Livio, Periochae llibre XIX.: Duae tribus adiectae sunt, Velina et Quirina
  2. ↑ Kubitschek, 1937, col. 2504.
  3. ↑ Roldán, Blázquez i del Castell, 1989, p. 303.
  4. ↑ Mànegues, 2001, 50. Andreu Pindado, 2004, pp. 128-137.
  5. ↑ Li Roux, 2006, p. 139.

Vore també

Bibliografia

  • J. Andreu Pintat, Edictum, Municipium i Lex: Hispania en época Flavia (69-96 d. C.), BAR International Séries 1293, Oxford, 2004. ISBN 978-1-84171643-X
  • W. Kubitschek, "Tribus, Quirina", RE, vol. R-12, VI-A, Stuttgart, 1937, col. 2504.
  • P. Li Roux, Romans d'Espanya. Ciutats i política en les províncies (Sigle II a. C.-sigle III d. C.), Ed. Bellaterra, Barcelona, 2006. ISBN 978-84-72903425
  • J. Mànegues, Lleis colonials i municipals de l'Hispania romana, Quaderns de Història 86, ed. Arc llibres S.L, Madrit, 2001. ISBN 978-84-76354513.
  • J.M. Roldán, J.Mª. Blázquez i A de el Castell, Història de Roma. Tom II: L'Imperi Romà (Sigles I- III), ed. Càtedra, Madrit, 1989, ISBN 84-37608449
  • H. Volkmann, "Tribus", Der Kleine Pauly, Munich 1979, vol. 5, cols. 950-952.


Referències