Quincuatrías

Les '___protected_title_0___', '___protected_title_1___' (en llatí, '___protected_title_2___' o '___protected_title_3___') eren unes festes romanes consagrades a la deesa romana Minerva. Provenen de les festes sagrades d'orige etrusc, dedicades a la primitiva deesa etrusca de les arts, oficis, inteligència, saber, educació, guerra i indústria, Menrva o Menerva de la que deriva i posteriorment seria identificada en la deesa grega Atenea.

Significat

Segons Varrón, es dien aixina perque es portaven a terme el quint (quinqu) dia despuix dels Idus de març, de la mateixa manera que els tusculanos celebraven una festa el sext dia despuix dels idus i la cridaven Sexatrus o una atra en el sèptim dia a la que cridaven Septimatrus. Tant Varrón com Festo afirmen que Quinquatrus se celebrava solament durant un dia, pero Ovidio diu que se celebrava durant cinc dies, d'ahí el seu nom: en el primer dia no es derramava sanc, es feyen ofrenes de florés, pastiços, o sal, no obstant, en els últims quatre hi havia lluites de gladiadorés per a acontentar el caràcter guerrer de la deesa. El primer dia, el 19 de març era la festa pròpiament dita, i els quatre dies següents, del 20 al 23, eren extensions establides provablement en l'época de Juliol César per a gratificar als ciutadans. Els antics calendaris religiosos romans assignen un sol dia a la festa.

Ovidio diu que la festa se celebrava en commemoració del naiximent de Minerva; mentres que Festo afirma que en realitat, es commemorava la consagració a la divinitat del seu temple en el Mont Aventino. En el quint dia de la festa, segons Ovidio, es purificaven les trompetes utilisades en els ritos sagrats pero açò sembla haver segut originalment una festa separada anomenada Tubilustrium en el Mont Palatino, que els calendaris antics situen en el 23 de març. Quan la celebració es va estendre a cinc dies, el Tubilustrium hauria caigut a l'últim dia d'esta festa.

La festivitat dedicada a Minerva devia celebrar-se durant l'equinoccio de primavera, en els rituals de renaixença primaverales, a on era habitual que les dònes consultaren als adivinos. Per als escolars era temps de vacacions. Els mestres, oradors i gramàtics rebien llavors els seus honoraris (minerval o mineruale munus), ya que Minerva també era magistra orationis i la seua protectora. Mestres i alumnes oferien les seues ofrenes pel bon treball realisat.

Significat històric

Esta festivitat també és mencionada en el Feriale Duranum, un calendari religiós per a us del personal militar estacionat en Dura Europos.

Durant l'Imperi, els emperadors presidien les festes i solien distribuir diners i blat (congiarium), per a fer-les més populars. Domiciano, que era molt devot de Minerva, celebrava estes festes en la seua vila de Albano, al peu dels Montes Albanos, a on havia instituït un collegium per a que els seus membres, alguns dels quals, eren designats per la sòrt, es dedicaren a preparar les diferents celebracions, com venatios, teatre o concursos de poesia i d'oratòria. El Fòrum de Nerva, construït per Domiciano estava dedicat a Minerva, i va engrandir i va enriquir l'antic temple del mont Celio per a que pogueren celebrar-se en major esplendor estes festes.

En les Quinquatrías de l'any 59, Nerón va invitar a la seua mare Agripina a la seua vila prop de Baiae, en un intent de tractar d'assessinar-la. El seu antic tutor, Aniceto del Ponto, a qui havia cuidat per a ser el capità de la flota de Miseno, s'havia compromés a construir un barco que poguera afonar-se sense alçar sospites. Quan Agripina va aplegar a Bauli, entre Baiae i Veta Miseno, va completar el seu viage en una llitera. Despuix del convit, quan havia caigut la nit, va ser induïda a que retornara a Bauli en el barco que havia segut preparat per al seu afonament. No obstant, el mecanisme no va funcionar com estava previst, i Agripina va conseguir posar-se fòra de perill nadant fins a la vora, des d'a on es va dirigir a la seua vila en el llac Lucrino. Encara que esta volta va fallar, Nerón poc despuix conseguiria el seu objectiu, també, en l'ajuda de Aniceto.

Mentrestant, en atres llocs de l'Imperi, com en Hispania, s'han trobat inscripcions que atesten l'importància d'estes festes. En un llaura del mege C. Attius Ianuarius en l'antiga Miróbriga s'ha trobat una dedicatòria en un acte de munificencia ex testament per a que se celebren unes Quinquatrías en eixe municipi.

Vore també

• Rosalias

Bibliografia

• Bury, John Bagnell. The Student's Roman Empire. Harper. 1893.