Anar al contingut

Queqiao

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Queqiao

Queqiao (en chino, 鹊桥; pinyin, Quèqiáo; literalmente, ‘pont de les urracas’) és un satèlit artificial chinenc que va ser llançat en èxit el 21 de maig de 2018,[1][2][3] va ser ubicat en una òrbita al voltant del punt de Lagrange L2 del sistema Terra-Lluna. Fa d'enllaç de comunicacions en el rover equipat en la missió Chang'i 4 (que va aterrisar en èxit el 3 de giner de 2019 en la cara amagada de la Lluna),[4][5] i la Terra.

Característiques tècniques

[editar | editar còdic]

Queqiao és un chicotet satèlit de 425 kg construït sobre una base CAST-100 per l'Acadèmia Chinenca de Tecnologia Espacial (CAST). La base està estabilisada en 3 eixos i es proveïx energèticament per panels solars desplegables.[6] Impulsada per quatre chicotets motors que utilisen hidrazina com a combustible en un espente de 130 Newtons. El seu principal càrrega útil és un radiotransmisor, que té 4 canals de banda X per als enllaços en el rover instalat en la superfície llunar (velocitat de fluix de 256 kilobits/segon) i un canal de banda S per a la transmissió de senyes a la Terra (velocitat 2 gigabits/segon). Utilisa una antena parabòlica de 4,2 metros de diàmetro que es va desplegar en òrbita.[7][8]


També du el Netherlands Chinese Low-Frequency Explorer (NCLE),[9] una antena de radi d'orige holandés desenrollat per ASTRON Netherlands Institute for Ràdio Astronomy (Astron), que deuria permetre rebre emissions de radi de baixa freqüència de les primeres estreles i galàxies que varen fer aparició despuix de centenars millons d'anys despuix del Big Bang. Per la distància del satèlit, s'eviten les interferèncias de radi en els voltants de la Terra. Les llongituts d'ona per baix de 30 MHz, que caracterisen este espai de l'Univers, estan bloquejades per l'atmòsfera de la Terra. Un atre instrument del seu equipaació és un reflector làser d'àngul ampli que permetrà realisar medicions en la distància.[10][7]

Finalment dos cubesats, de 50x50x40 cm i un pes de 45 kg,[11] denominats DSLWP-A1 i DSLWP-A2 ("Discovering the Sky at Longest Wavelengths Pathfinder", la seua traducció: "Descobrint el cel en llongituts d'ona més llarc de Pathfinder") i rebatejats com Longjiang-1 i 2 (que significa "Ric Dragó"),[6][12][7] es posen en òrbita en Queqiao i deuran ser colocats en tàndem en una òrbita llunar (300 x 3000 quilómetros) per a realisar una proves d'emissió de interferometría i de ràdio. Un dels dos instruments du una micro cambra desenrollada en King Abdulaziz City for Science and Technology (CAST0___) (Aràbia Saudita) i un sistema de radioaficionados.[13][7]

En general, s'espera que Queqiao estiga en funcionament durant a lo manco cinc anys.[6]

Evolució de la missió

[editar | editar còdic]
Archiu:CAST4 0
Comunicació en la cara amagada de la Lluna en el Lander i el Rover a través del satèlit (Queqiao)

Queqiao va ser llançat en èxit en una eixida Llarga Marcha 4 des del Centre de Llançament de Satèlits de Xichang. Es posicionarà en una òrbita de halo propenca al punt de Lagrange CAST5___ del sistema Terra-Lluna. Una volta colocat en el lloc destinat, més allà de l'òrbita llunar (400,000 km des de la Terra) i a 60,000 quilómetros de la Lluna podrà rebre i transmetre comunicacions de radi des de la cara amagada de la Lluna a la Terra. Esta òrbita, localisada per l'especialiste en missions de la CAST6___ Robert CAST7___ Farquhar fa 40 anys, serà utilisada per primera volta.[7]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]