Química quàntica relativista
La química quàntica relativista invoca als arguments de la química quàntica i la química relativista per a explicar les propietats i estructures elementals, especialment per als elements més pesats de la taula periòdica dels elements. Un eixemple notable de tal explicació seria el fet de que el color del or (en el sentit en que no és platejat com la majoria dels demés metals) s'explica a través d'estos efectes relativísticos.
El terme «efectes relativistes» va ser desenrollat en la llum de l'història de la mecànica quàntica. Al principi, la mecànica quàntica es desenrollava sense considerar la teoria de la relativitat.[1] Per convenció, «efectes relativistes» eren aquelles discrepàncies entre els valors calculats per models que consideraven la relativitat i aquells que no.[2] Els efectes relativistes són importants per als elements pesats en número atómico alts. En la disposició més comuna de la taula periòdica, estos elements s'ubiquen en la part inferior. Poden citar-se com a eixemples els lantànits i els actínits.[3]
Història
[editar | editar còdic]Començant en 1935, Bertha Swirles va descriure un tractament relativiste d'un sistema polielectrónico,[4] a pesar de l'afirmació en 1929 de Paul Dirac de que les imperfeccions restants en la mecànica quàntica "només donen dificultats quan partícules a altes velocitat estan involucrades i són, per lo tant, de poca importància en l'estructura atòmica i molecular i en reaccions químiques ordinàries en les que usualment és suficientment precise ignorar les variacions relativistes de massa i velocitat i s'assumixen només forces de Coulomb entre els electrons i els núcleus atòmics".[5]
Químics teòrics varen estar d'acort en l'afirmació de Dirac fins a la década de 1970, quan es varen observar efectes relativistes en objectes pesats.[6] l'equació de Schrödinger va ser desenrollada en 1926 sense considerar la relativitat. Les correccions relativistes varen ser fetes a l'equació de Schrödinger per a explicar l'estructura fina de l'espectre atòmic, pero este alvanç i uns atres no varen tindre gran repercussió en la comunitat de químics. Com les llínees dels espectres atòmics estaven més involucrades en el camp de la física i no en el de la química, la majoria dels químics no estaven familiarizados en la mecànica quàntica relativista, i la seua atenció estava focalizada en els elements més llaugers, típics de la química orgànica.
Vore també
[editar | editar còdic]- [[Archiu:{{#switch:Física|20px|Vore el portal sobre Física]] Portal:Física. Contingut relacionat en Física.
- [[Archiu:{{#switch:Química|20px|Vore el portal sobre Química]] Portal:Química. Contingut relacionat en Química.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1999).«A short history of atomic physics in the twentieth century».Reviews of Modern Physics.71(2)
- S78.doi:10.1103/RevModPhys.71.S78.Consultat el 12 de juny de 2015.
- ↑ (2003) Theoretical Chemistry and Physics of Heavy and Superheavy Elements, Dordrecht, Netherlands: Kluwer Academic Publishers, p. 4. ISBN 1-4020-1371-X.
- ↑ Kaldor y Wilson, 2003, p. 2.
- ↑ «The relativistic self-consistent field».Proceedings of the Royal Society of London. Séries A - Mathematical and Physical Sciences.152(877)
- 625–649.ISSN 0080-4630.doi:10.1098/rspa.1935.0211.Consultat el 12 de maig de 2020.
- ↑ «Quàntum mechanics of many-electron systems».Proceedings of the Royal Society of London. Séries A, Containing Papers of a Mathematical and Physical Character.123(792)
- 714–733.ISSN 0950-1207.doi:10.1098/rspa.1929.0094.Consultat el 12 de maig de 2020.
- ↑ «Relativistic effects in structural chemistry».Chemical Reviews.88(3)
- 563–594.ISSN 0009-2665.doi:10.1021/cr00085a006.Consultat el 12 de maig de 2020.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Química cuántica relativista» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.