Anar al contingut

Pujada al Capitolio

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Pujada al Capitolio
El paviment del Clivus Capitolinus.

La pujada al Capitolio (en llatí, Clivus Capitolinus) és una antiga calçada pavimentada, principal via d'accés a la tossal Capitolina (Area Capitolina).

Ubicació

[editar | editar còdic]

Comença en la capçalera del Fòrum Romà, en el costat nort, per darrere del arc de Septimio Sever en la prolongació de la via Sacra[1]. Pansa per darrere del arc de Tiberio que s'estén pel Vicus Iugarius, entre els temples de Saturn i de Vespasiano. Gira cap al sur enfront del Pòrtic dels Deus Consellers abans de pujar l'ala del mont Capitolino. Finalment es gira cap al nort i termina en la part superior del tossal, als peus del Temple de Júpiter Capitolino[1]. Hui en dia, l'última porció de la via està afonada en part de la pendent del tossal Capitolina.

Esta via, una de les més antigues de la ciutat, va poder haver-se traçat sobre la ruta que anava a territori sabino, modificat despuix de la construcció del temple de Saturn. Servia a un dels més importants temples republicans construïts en el centre d'un àmplia zona sagrada. Va ser tradicionalment la part última, i culminant, d'un triumfo romà. Es diu que Juliol César va pujar esta calçada de genolls per a conjurar un malefici durant el seu triumfo, en concret se li va trencar l'eix del carro en el camí. Per a protegir-se del mal agüero que representava eixe accident, César va acabar de pujar el Clivus Capitolinus de genolls.[2]

El primer dia del triumfo va ocórrer un mal presagie: l'eix del carro triumfal es va trencar just front al temple de la Fortuna construït per Lúculo, de manera que va tindre que terminar el restant del trayecte en un atre. I llavors [César] va pujar les escales del Capitolio sobre els genolls, sense prestar atenció a que el carro havia segut consagrat a Júpiter en el seu honor [...]
Dión Casio XLIII, 21, 1

Referències

[editar | editar còdic]
Notes
  1. 1,0 1,1 Coarelli, 2007, p. 31.
  2. Dión Casio, Història romana, XLIII, 21, 1
Bibliografia
51–62.

Vore també

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]