Anar al contingut

Psitalea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Vista àrea de l'illa.

L'illa de Psitalea (en grec, Ψυττάλεια) és una chicoteta illa grega deshabitada del mar Egeo, casi un illot, localisada en el golf Sarónico, situada a unes poques millas de la costa d'El Pireo.

Comprén una superfície de 0,375 quilómetros quadrats. L'illa alberga actualment la planta de tractament d'aigües residuals més gran d'Europa,[1][2] en una proyecció de la capacitat de processat diari màxim de 750 tonelladas d'aigües residuals. Administrativamente forma part de la municipalitat del Pireo.

Història

En l'any 480 a. C. els perses varen situar allí una guarnició de soldats i nobles abans de la Batalla de Salamina. Despuix de la victòria grega, la flota persa es va retirar cap al port ateniense de Falero i el lloc va ser abandonat. Arístides, l'estratego ateniense, va desembarcar en l'illa i va eixecutar a tots els perses. En eixa época l'illa tenia el nom de Lypsokoutála (Λυψοκουτάλα, lliteralment «mija cullera»)[3] per la forma que presentava vista des del mont Egaleo.

En temps moderns l'illa va ser, durant un curt espai de temps, l'emplaçament d'una presó naval seguint el model francés de l'época.

Planta de tractament d'aigües residuals

Des de la década de 1990, el Golf Sarónico va escomençar a ser contaminat per les aigües residuals industrials i residencials d'Atenes i El Pireo. En la finalitat de protegir l'ecosistema i, per les implicacions negatives sobre el turisme, es va instalar una depuradora d'aigües residuals en l'illa, que va començar a funcionar en novembre de 1994.[4] Açò incloïa el tractament primari, que impedira l'entrada de residus a la mar, pero no proporcionava una solució permanent per als fancs resultants. Les solucions temporals d'exportació dels fancs i de neutralisació a través de l'oxidació varen resultar insuficients en dits anys.


L'1 de juny de 2007, la planta de tractament de fancs es va posar en funcionament, en dos llínees de producció total de residus, en una capacitat de secat de 500 tonellades per dia, que hui coincidix en l'afluència diària d'aigües residuals. Atres dos llínees de producció varen començar a funcionar un més més vesprada, en l'aument de la capacitat total en més de 750 tonellades per dia. El restant dels fancs, de 150 a 160.000 tonellades, que es va acumular en l'illa durant els anys en que només va estar actiu el tractament primari, es va prevore la seua conversió en biocarburants en els primers sis mesos de funcionament. Els biocombustibles obtinguts s'utilisen principalment en l'indústria, especialment en els forns de ciment i les plantes d'energia elèctrica.[5] El 5 d'octubre de 2007, el viceministro de Mig ambient Themistoklis Xanthopoulos va anunciar que no quedaria ni un quilogram de fancs en els següents 5 mesos, que la plena operació s'havia completat, i que els auditors, com el Tribunal de Contes Europeu, varen alabar la calitat de la planta. cita requerida

Referències

  1. ↑ (en grec) Athens Estoc Exchange [1] archivat en Wayback Machine., Elliniki Technodomiki TEB AE. Consultat el 26 de juny de 2011
  2. ↑ (en anglés) Andritz [2] archivat en Wayback Machine., Andritz to supply sewage sludge drying system for Athens, Greece. Consultat 26 de juny de 2011.
  3. ↑ F.A. Paley, The Tragedies of Aeschylus, ad ΠΕΡΣΑΙ 449
  4. ↑ {en grec) EYDAP AE, Psyttaleia Sewage Plant. Consultat el 26 de juny de 2011
  5. ↑ (en grec) Ethnos [3] archivat en Wayback Machine., Psyttaleia "breathes". Consultat el 26 de juny de 2011


Referències