Psiconeuroendocrinología
La Psiconeuroendocrinología és l'estudi dels canvis hormonaels i la seua conexió en el comportament de les persones.[1] Des del punt de vista psiquiàtric, alguns trastorns del humor estan relacionats en canvis neuroendocrins o hormonals que afecten el cervell. També pot considerar-se des del punt de vista endocrí segons el qual certs trastorns endocrinológicos poden estar relacionats en problemes de salut i malalties mentals. Les disfuncions cerebrals vinculades a l'eix hipotalámico-hipofisario-adrenal (HHA) poden afectar el sistema endocrino, que a la seua volta pot donar lloc a síntomes fisiològics i sicològics. Esta complexa combinació entre siquiatria, psicologia, neurologia, bioquímica i endocrinologia és necessària per a comprendre tot i tractar els síntomes relacionats en el cervell, el sistema endocrí (hormonas), i la salud mental. (vore el trastorn neurològic cerebral).
Trastorns
[editar | editar còdic]Síndrome premenstrual (SP) i trastorn disfórico premenstrual
[editar | editar còdic]El síndrome premenstrual és un trastorn emocional que ocorre de manera recurrent en l'última part de la fase lútea del cicle menstrual i remet durant els dos primers dies despuix del començ de la menstruació.[2] Entre els seus síntomes s'inclouen depressió, irritabilitat, ansietat, insomni, unflament, sensibilitat mamària, rampes i maldecaps.[2] About 5-9% of women of child-bearing age meet the DSM-IV criteria for PMDD.[2] Entre el 5 i el 9% de les dònes en edat fèrtil complixen en els paràmetros de el DSM-IV per a el TDPM. En algunes dònes, hi ha un empijorament al final del cicle que presenta una “magnificación menstrual” en un trastorn emocional subjacent.[3]
El trastorn disfórico premenstrual pot tractar-se cíclicament en anticonceptius orals o en antidepressius. Tals fàrmacs poden usar-se de manera contínua o solament durant la fase lútea.[3] S'ha descobert que alguns inhibidors de recaptaació de serotonina, ISRS, són efectius per al tractament de el TDP. Els síntomes físics poden ser condicionats per l'ingesta de cafeïna, sal, alcohol, i nicotina, per això, l'us d'estes substàncies deuria controlar-se i reduir-se en la mida de lo possible. Tant el control del higiene del somi, com l'eixercici, la teràpia de relaixació o la teràpia conductista cognitiva són estratègies de tractament no farmacològiques potencialment efectives per a suavisar els síntomes.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Psychoneuroendocrinology: The Scientific Basis of Clinical Practice. Owen M. Wolkowitz, Anthony J. Rothschild (2003) 606 pag. Editor: American Psychiatric Association Publishing; ISBN 0880488573, ISBN 9780880488570
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Hales I and Yudofsky JA, eds, The American Psychiatric Press Textbook of Psychiatry, Washington, DC: American Psychiatric Publishing, Inc., 2003
- ↑ 3,0 3,1 Stahl SM, Stahl's Essential Psychopharmacology: Neuroscientific basis and practical applications, New York: Cambridge University Press, 2008
- Este artícul conté una traducció derivada de «Psiconeuroendocrinología» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.