Anar al contingut

Prova de la llínea horisontal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Horizontal-test-ok.png

Passa la prova (inyectiva)

Archiu:Horizontal-test-fail.png

Falla la prova (no inyectiva)

En matemàtiques, la prova de la llínea horisontal és una comprovació utilisada per a determinar si una funció és inyectiva (és dir, si presenta una correspondència un a un entre els valors del seu domini i de la seua image).[1]

En el càlcul

[editar | editar còdic]

Una llínea horisontal és una llínea recta i sense pendent que discorre d'esquerra a dreta. Donada una funció f: (és dir, una aplicació dels número real en els número real), es pot determinar si és una funció inyectiva observant les llínees horisontals que es creuen en la gràfica de la funció. Si alguna llínea horisontal y=c talla el gràfic en més d'un punt, la funció no és inyectiva. Per a vore açò, basta tindre en conte que els punts d'intersecció tenen el mateix valor (perque es troben en la llínea y=c) pero diferents valors de x, lo que per definició significa que la funció no pot ser inyectiva.[1]

Es poden usar variants de la prova de la llínea horisontal per a determinar si una funció és sobreyectiva o biyectiva:

  • La funció f és sobreyectiva (és dir, s'aplica en) bicondicionalmente si el seu gràfic interseca qualsevol llínea horisontal a lo manco una volta.
  • La funció f és biyectiva si i solament si qualsevol llínea horisontal es creua en el gràfic exactament una volta.

En la teoria de conjunts

[editar | editar còdic]

Considere's una funció f:XY en la seua gràfica corresponent com un subconjunt del producte cartesiano X×Y. Siguen les llínees horisontals en X×Y: {(x,y0)X×Y:y0 es constante}=X×{y0}. La funció f és inyectiva bicondicionalmente, si cada llínea horisontal interseca el gràfic com a màxim una volta. En este cas, es diu que el gràfic passa la prova de la llínea horisontal. Si alguna llínea horisontal interseca el gràfic més d'una volta, la funció falla la prova de la llínea horisontal i no és inyectiva.[2]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Stewart, James (2003). Single Variable Calculus: Early Transcendentals, 5th. edició, Toronto ON: Brook/Cole, pp. 64. ISBN 0-534-39330-6. Consultat el 15 de juliol de 2012. «Per lo tant, disponem del següent método geomètric per a determinar si una funció presenta una correspondència un-a-un.»
  2. Zorn, Arnold Ostebee, Paul (2002). Calculus from graphical, numerical, and symbolic points of view, 2nd edició, Austràlia: Brooks/Cole/Thomson Learning, pp. 185. ISBN 0-03-025681-X. «Cap llínea horisontal creua el gràfic f més d'una volta.»


Referències

[editar | editar còdic]