Província fitogeográfica de l'espinal

La província fitogeográfica de l'espinal és una de les divisions internes del domini fitogeográfico chaqueño, ubicat en Argentina. També coneguda com a «bosc pampeano», s'estén com un arc des de Corrents, el nort d'Entre Rius (selva de Montiel), i les regions centrals de les províncies de Santa Fe, Còrdova i La Pampa; centre-sur de la província de Sant Luis i una chicoteta extensió de la província de Riu Negre, aixina com també una mínima porció de l'est de la província de Mendoza. La província està conformada per mont semixerofítico, pajonal associat a vegetació aquàtica i selva en galeria. Una fracció d'esta província són els boscs xerofíticos costers del riu Paraná, el Riu de l'Argent i la mar Argentina fins a les rodalies de Mar de l'Argent.

Província fitogeográfica de l'espinal

En vert obscur la Província fitogeográfica de l'Espinal.

Els boscs xerófilos tenen dominancia de Prosopis affinis ("ñandubay") i Prosopis nigra ("algarrobo negre"), boscs higrófilos en les màrgens dels numerosíssims cursos d'aigua, "palmares" de Butia yatay, boscs baixos en sols mal drenados ("espinillares" de Acacia caven, pajonals de gramíneas higrófilas (v. g. Panicum prionitis "palla de techar"), pasturages sobre sols alts. Per a l'oest hi ha sabanes arbolades, dominades per les mateixes espècies dels boscs xerófilos de l'est, en pasturages de gramíneas megatérmicas ―per eixemple, Elionurus muticus "aibe", Leptochloa chloridiformis― i mesotérmicas ―Nassella hyalina―. A pesar d'esta descripció, segons un treball liderat per J. P. Lewis per a 2004 quedaven molt pocs relictos d'estos ambients.

Internament la província és dividida en tres districtes (del algarrobo, del ñandubay i del caldén).