Anar al contingut

Domini fitogeográfico chaqueño

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

[[Archiu: Fromleft-QuebrachoColoradoSantiague%___CAPS_0___%B1o,QuebrachoBlanco,Quebracho_Colorado.jpg|thumb|right|400px|Arbres característics de la Província fitogeográfica Chaqueña, des de l'esquerra: Quebracho colorat santiagueño, Quebracho blanc, Quebracho colorat chaqueño.]]

Archiu:Prosopis-nigra. CAPS 1
l'algarrobo negre.
l'algarrobo blanc.
Afores de Purmamarca, Província fitogeográfica Prepuneña.
La palmera caranday.
l'itín, una espècie arbòrea típica de la Província fitogeográfica Chaqueña.
Província fitogeográfica Chaqueña.


El Domini fitogeográfico Chaqueño és una de les grans seccions en que es dividix la regió fitogeográfica Neotropical. Inclou formacions de sabanes, estepas herbáceas i arbustivas, boscs xerófilos, xares, palmerales, esteros, selves en galeria, etc. Els llímits d'este domini, en el que poden distinguir-se vàries províncies fitogeográficas, són generalment de transició, en àmplies zones de ecotono. Es distribuïx per gran part del centre d'Amèrica del Sur.

Distribució

[editar | editar còdic]

Segons la classificació d'Ángel Lulio Cabrera, el Domini fitogeográfico Chaqueño comprén dos àrees disyuntas, les que segurament varen estar unides en époques passades en climes favorables per als seus elements. La primera és la regió de la Caatinga en el nordest del Brasil, en els estats d'Alagoas, Baïa, Ceará, Paraíba, Pernambuco, Riu Gran del Nort, i Sergipe, junt a porcions de Mines Gerais i Piauí.[1]

La segona àrea comprén sectors sempre a l'est de la cordillera dels Vages, des del centre del Brasil en l'estat de Mate Grosso del Sur; el surest de Bolívia; l'oest i centre de Paraguay a abdós costats del riu Paraguay; gran part del Uruguay; i la major part de les províncies de: Formosa, Chaco, Santiago del Estero, Corrents, Entre Rius, Santa Fe, Còrdova, San Luis, La Pampa, Província de Buenos Aires, Ciutat Autònoma de Buenos Aires, Riu Negre; parts orientals de les províncies de Jujuy, Bota, Tucumán, Catamarca, La Rioja, Sant Joan, Mendoza, i Neuquén; i finalment el nordest del Chubut.

L'altitut va des del nivell marí en les costes en l'oceà Atlàntic fins als 3400 m s. n. m.

Afinitats florísticas

[editar | editar còdic]

Este Domini fitogeográfico guarda alguna relació en la vegetació dels Dominis veïns, en especial algunes de les seues Províncies fitogeográficas les que solen ser incloses en un o un atre segons l'autor de que es tracte. La Província fitogeográfica de la Caatinga sol sugerir-se que siga insertada en el Domini fitogeográfico Amazónico. Pel contrari, les Províncies fitogeográficas de Chile Central, del Desert de Atacama, i Prepuneña, solen ser discutida la seua reunió en este Domini fitogeográfico. Aixina mateix, la Província fitogeográfica Pampeana sol propondre's per a ser afegida al Domini fitogeográfico Andino-Patagónico.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Cabrera, A. L. (1980). Colecció de Monografies Científiques de la Secretaria General de l'Organisació dels Estats Americans, Programa Regional de Desenroll Científic i Tecnològic (ed.). Biogeografía d'Amèrica Llatina, Segona edició corregida edició (en espanyol), Washington D.C..