Trithrinax campestris

Archiu:Trithrinax campestris.jpg

caranday (Trithrinax campestris)

El caranday (Trithrinax campestris) és una planta de la família de les arecáceas, nativa del nort d'Uruguay, de l'oest del Paraguay, àrees del chaco de Bolívia i del centre i nort argentí. Molt rústica, creix en zones de sols àrits, pedregosos i secs, resistint, en el seu ambient original, temperatures de fins a 11,5 °C baix zero. És distintiva per conservar pegats al tronc els restants de les frondas mortes, que li donen un aspecte característic.

Característiques

T. campestris és una palmera mona o multicaule, de fins a 6 m d'altura i un estípite d'uns 20-25 cm de diàmetro, en els restants de les frondas adherits al tronc formant una coberta fibrosa i espinosa. Mostra fulls palmadas, fiabeladas, multífidas, de fins a 1 m de llarc, en folíols dotats de segments coriáceos molt rígits, vert clar pel fes i llaugerament azulado pel envés; són potser les més dures de tots els fulls de palmera. Les baïnes mostren en les vores dures espines de 10 a 15 cm de llarc.

Les florés formen inflorescèncias molt ramificadas en la base dels fulls inferiors, contenint fins a un centenar de flors hermafroditas de color blanquecino o pardo de 10 a 12 mm de diàmetro. Florix en autumne, i els fruts maduren cap al fi de l'estiu següent; són drupas subesféricas, de color groc o pardo, d'1,5 a 2 cm de diàmetro, en el mesocarpi prim i pulposo i l'endocarpi membranoso.

Hàbitat i cultiu

Archiu:Flor Caranday.jpg

Flor de la Palma Caranday

T. campestris preferix sols ben drenados, arenencs o pedregosos, i prou sol, encara que sobreviu en mija ombra. Tolera les sequias i les temperatures de fins a 9 °C baix zero anara de l'época de creiximent, encara que tendix a perdre els fulls en eixes circumstàncies. Per este motiu és comú trobar palmares de caranday en gran part de les Serres Pampeanas en zones que es cobrixen de nevadas durant l'hivern austral; en les Serres de Còrdova i de San Luis en lloc de cridar-les en el nom d'orige guaraní és comú denominar-les "cocos" encara que estes palmeres no produïxquen cocos. Aixina són les actuals palmeres de creiximent més meridional de la Terra creixent inclús en zones de freqüents nevadas hivernals com ocorre entorn al Champaquí o en el replanell anomenat Pampa de Pocho i destacant-se els palmares en la Serra de Papagayos en el llímit entre les províncies argentines de Còrdova i Sant Luis.

La Trithrinax campestris es multiplica per renovales o per llavors, que tarden uns 6 mesos en germinar. Brota en facilitat, i creix llentament fins a alcançar uns 15 i ocasionalment 20 m d'altura.

Usos

La fibra extreta dels fulls s'utilisa per a la confecció, com en el cas del seu "parienta" la Copernicia alba igualment en les fibres de la Trithinax campestris (el caranday meridional o, coco), els lugareño solen realisar artesanias (capells, imitacions de flors, cistellas, ninots etc.).

Els fruts no són comestibles, pero tradicionalment de la seua fermentació s'elabora una beguda alcohòlica.

Taxonomia

Trithrinax campestris va ser descrit per (Burmeist.) Drude & Griseb. i publicat en Abhandlungen der Königlichen Gesellschaft der Wissenschaften zu Göttingen 24: 283. 1879.

Etimologia

Trithrinax: nom genèric que prové del idioma grec tri significa tres, i de thrinax fitora.

campestris: epítet latino que significa "del camp".

Sinonímia

• Copernicia campestris Burmeist.

Vore també

• Història de la Botànica
• Terminologia descriptiva de les plantes
• Descripció de les arecáceas

Bibliografia

1. de Guth & Martire. 1972. IDIA 7: 57–63.
2. Devot & Rothkugel. 1942. Índex flora leñosa Argentina. Publ. Misc. Min. Agric. 140: 35–142.
3. Vaig donar Fulvio, I. 1966. Cromosomes gaméticos en Trithrinax campestris (Palmae). Kurtziana 3: 233–234, 1 fig.
4. Digiglio, A. & P. Legname. 1966. Els arbres indígenes de la província de Tucumán. Opera Lilloana 15: 1–107, 107 figs., 2 mapes.
5. Hauman, L. 1919. Les palmeres de la Flora Argentina. Physis (Buenos Aires) 4: 602–608, 2 figs.
6. Hauman, L. 1919. Noves famílies Fanerógama per a la Flora Argentina. Physis (Buenos Aires) 4: 582–587.
7. Henderson, A., G. A. Galeano & R. Bernal. 1995. Field Guide Palms Amer. 1–352. Princeton University Press, Princeton, New Jersey.
8. Hueck. 1954. Waldbaume o. Waldtypen aus NW-Argentinien 4.
9. Jardim, A., T. J. Killeen & A. F. Fonts Clars. 2003. Guia Árb. Arb. Bosq. Sec Chiquitano i–x, 1–324. Fundació Amics de la Naturalea Noel Kempff, Santa Creu de la Serra.
10. Jozami, J. M. & J. D. Muñoz. 1982. Arbres i arbusts indígenes de la província d'Entre Rius. Inst. Inv. Prod. Nat. Anal. i de Sint. Org nica (CONICET) 1–407.
11. Kurtz. 1904. Geog. Cord. 1: 338.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Trithrinax campestris.
• ^{[enllaç trencat]}