Província de Cienfuegos

La província de Cienfuegos és una província de la costa sur de l'illa de Cuba. Té la seua capital en la ciutat homònima de Cienfuegos.

La diòcesis de l'Iglésia catòlica que es correspon en el territori de la província es denomina Diòcesis de Cienfuegos i el seu centre d'alts estudis és l'Universitat de Cienfuegos, fundada en 1979.

Història

La província deu el seu nom a la ciutat homònima, la seua capital, que ho pren a la seua volta del José María González de Cienfuegos Jovellanos, que va ser capità general de Cuba en el XIX.

Geografia

S'ubica al sur de la regió central de Cuba, en costes al mar Carib. Llimita al nort en la província de Vila Clara, a l'oest en la de Matances i a l'est en la de Sancti Spíritus. Es troba ubicada entre els 21° 22", i els 23° 35" de Lat nort, i els 80° 20", i els 81° 10" Long oest. Ocupa el 3,77 % de la superfície de Cuba (o siga, 4177,2 km²), i llimita al sur en la Mar Carib, al nort en la província de Vila Clara, a l'est en la de Sancti Spíritus i a l'oest en la de Matances.

La temperatura promig provincial és de 26 °C; les temperatures màximes en estiu oscilen entre 31 i 33 °C, pero els hiverns són suaus per la rodalia de les masses d'aigua, registrant-se mínimes oscilantes entre 18 i 21, que poden aplegar fins a 10 a 13 °C, baixe l'influència de fronts frets, i les màximes entre 21 i 24. El promig anual de precipitacions és de 1400 mm, encara que en anys molt plujosos ha aplegat als 1800 o 2000 mm; la humitat relativa promig és del 77 %. Els vents bufen en la matinada en direcció estenordeste, i els oragets (d'11 fins a aproximadament les 17) de l'oest suroest, entrant des de la baïa. De tal manera, el clima és templat.

La baïa de Cienfuegos té una llongitut nort-sur de 22 km i un ample de direcció este-oest de 13 km, en una superfície aproximada de 88 km². Al voltant d'ella es troba el territori provincial.

Entre pleamar i bajamar, la diferència del nivell de la mar és d'una mija de 0,25 m, en màximes de 0,40 m. Pese al predomini coster de la zona, les penetració de la mar són poc factibles, i en tot cas, llaugeres. L'interposició d'una baïa de bossa, en un sinuós canal de 3 km de llongitut que l'unix en la Mar Carib, i que solament permet l'entrada d'uns mils de tonellades d'aigua en pleamar (es necessiten 20 dies en l'época de seca per a que s'intercanvie tota la seua aigua en la mar exterior), resulta una sòlida protecció contra estos accidents. Existix la presència d'una fossa de gran profunditat front al llitoral caribeny de la província, el que, ademés, és prou alt.

Us del llitoral intern


Us	-	Km (%)
Reserva natural	-	39,1-43,4
Turístic-recreatiu	-	11,3-12,5
Marítim-portuari	-	10,7-11,9
Industrial	-	5,4-6,0
Peixquer	-	2,0-2,2
Agrícola	-	3,8-4,2
Indeterminat	-	20,7-23,0

Senya Curiosa

El de Cienfuegos és el segon Complex Portuari del país, després del habanero, i el més important de l'extensa costa sur. Dona alé a una de les més modernes i pròsperes províncies de la nació, en un futur promisorio gràcies al seu impressionant parc industrial, a les seues excelència naturals i al desenroll de les seues forces productives. Per això atrau les sèus centrals de les més importants empreses, com la Telefònica o l'Elèctrica, o d'atres de la comercialisació, com CIMEX S.A., ITH... En els seus tres centres universitaris es formen jóvens llatinoamericans, africans i del Mig Orient; solament la seua Facultat de Ciències Mèdiques gradua a l'any més professionals que l'Universitat d'La Habana abans de 1959, per citar un eixemple.

Patrimoni

L'influència francesa en Cienfuegos és prominent, decidint el seu desenroll arquitectònic i agrícola en els primers anys, la qual cosa es reflectix en la construcció, en el seu centre històric urbà, d'un Arc de Triumfo, per a tractar d'igualar-se en París.

Rica en palaus (Blanco, Ferrer, Goitizolo...), parcs (José Martí, Villuendas, Panteón de Gil...), teatres i iglésies (Catedral...), i en la seua passejada del Prat, el qual es prolonga fins a la mar, mostra al món els encants del teatre Tomás Terry, fidel reflex de l'época d'or de Cienfuegos; o el Palau de Valle, exponent de l'eclecticisme arquitectònic prevaleciente en la ciutat, a on harmonisen els estils mudéjar i bizantino en el venecià, el gòtic i el barroc.

En la baïa, la fortalea de La nostra Senyora dels Àngels de Jagua, conclosa en 1745, és un sòlit exponent de l'arquitectura militar de el XVIII en Cuba. En fundar-se era l'única construcció del seu tipo en que contava el centre de l'illa per a vigilar la Mar Carib dels atacs de corsarios i pirates.

Aixina mateix, el jardí botànic de Cienfuegos (el decà d'este tipo d'instalacions en Cuba) complementa l'oferta de Cienfuegos, en les seues 97 ha d'extensió —sèt d'elles de bosc natural reservat—, que contenen a més de dos mil espècies de plantes, que representen a 670 gèneros i 125 famílies.

L'entorn cultural de la província es completa en el Cementeri de Reina (únic del seu tipo en l'Illa) i la necròpolis Tomás Acea (única tipo jardí en la Major de les Antilles), abdós declarats monuments nacionals.

El primer d'ells va ser construït en 1830 i constituïx un verdader museu d'art funerari; mostra el sistema de enterrament per casetes verticals prevaleciente en l'época colonial espanyola.

Els fondos marins inviten al bucege, en formacions coralinas de baixa i mija profunditat en la Ensenar de Barreres i Les Playitas, mentres que a un alvanç cap al fondo resalta un relleu abrupte acompanyat d'abundants esponges, gorgonias i corals.

Existixen zones de concentracions de corals formant espectaculars barreres, poblades per infinitat d'espècies de tots els tamanys i colors, a la qual cosa se suma l'elevat número de barcos afonats existents en la zona. També és possible admirar en la regió el coral de columna més gran de tot el continent americà, en 5 m d'alt i cridat "Notre Dona'm".

En Cienfuegos es localisa el Refugi de Fauna "Estany de Guanaroca-Yaguanabo-La Caseta", en una extensió de 6000 ha, que contenen entre els seus majors atractius unes 65 espècies de plantes d'alt endemisme, ademés de ser lloc de nidificación de flamencs i atres aus marines.

En eixa zona es troben llocs d'interés arqueològic en residuarios d'originaris, refugis de corsarios i pirates, i en especial, la cova Martín infern, a on està la major estalagmita d'Amèrica Llatina (és possible que del món), en 67 m d'alt.

Per a les activitats nàutiques la província conta en les facilitats de la Marina Puertosol Cienfuegos, ubicada en el barri residencial i turístic de Punta Grossa, en 30 punts d'atraque per a embarcacions i servicis d'aigua potable, combustible, electricitat, seguritat i aduana.

La baïa de Jagua representa un recurs estratègic per als deports nàutics en la regió i en Cuba en les seues 88 km², que permeten conformar una pista aquàtica d'una milla nàutica per als campeonats internacionals (en caràcter mundial des de 2001) de llanches ràpides Fòrmula T-1, que ya varen apostar per la plaça.

La Perla del Sur té en el Escambray, que voreja el noreste de la província, un bon pretext per a que els amants de la naturalea mamprenguen el camí de la montanya, en un entorn a on compartix en la seua veïna Vila Clara els atractius del Refugi de Fauna "Hanabanilla".