Propulsió elèctrica solar
.png)
_(4).jpg)
La propulsió elèctrica solar (SEP) es basa en la combinació de cèlules fotoeléctricas i propulsors elèctrics per a propulsar una nau espacial a través del espai.[1]
Esta tecnologia s'ha explorat en vàries missions espacials de l'Agència Espacial Europea (ESA), l'Agència Espacial Japonesa (JAXA), l'Agència Espacial Índia (ISRO) i l'Agència Espacial Nortamericana (NASA).[1] SEP té un impuls en particular significativament alt que les eixides químiques normals, per lo que es necessita una massa propulsora més baixa per a conseguir el llançament d'una nau espacial i us en missions a Mart.[2]
Descripció general
Este tipo de propulsió combina l'us de panels solars en naus espacials i un o més propulsors elèctrics, utilisats en tàndem. Existixen gran cantitat de tipos diferents de propulsors elèctrics, sent un d'ells el propulsor iònic, un terme que a sovint s'usa incorrectament per a descriure tots els tipos de propulsors elèctrics.
És possible generar electricitat a partir del Sol, sense necessitat d'utilisar panels fotovoltaics, com en concentradors solars i un motor Stirling.
En la década de 2010 es va estudiar un sistema de propulsió d'electricitat solar de 50 quilovats per a una missió cap a un asteroide.[3] En febrer de 2012, NASA va adjudicar un contracte per a un sistema de vol de propulsió elèctric solar.[4]
Un eixemple de treball sobre este tipo de tecnologia és el Sistema Alvançat de Propulsió Elèctrica (AEPS).[5]
El motor de ions NASA Solar Technology Application Readiness (NSTAR) es va utilisar en panels solars fotovoltaics, es va provar en la missió Deep Space 1[6] junt en els Solar Concentrator Arrays (llançats en 1998 com a part del Programa Nou Mileni).[7]
El SEP ha segut estudiat en la perspectiva del seu us en missions de risc a Mart.[2] En particular, l'alt impuls específic dels motors iònics podria reduir la massa total i evitar tindre que utilisar la tecnologia nuclear per a obtindre energia quan es combina en panels solars.[2] Un estudi de 1998 d'un sistema SEP per a una missió humana sugerix que una nau espacial adequada per a transportar humans necessitaria 600-800 quilovats d'energia elèctrica junt en motors de ions en un pols específic de 2000-2500 segons.[2]
Eixemples de missions
- Missió BepiColombo (ESA, JAXA) a Mercurio - Llançat[8]
- Missió Dawn (NASA) - Asteroides Vesta i Ceres - Finalisat[9]
- Missió Deep Space 1 (NASA) - Asteroide Braille i cometa Borrelly - Finalisat[10]
- Missió de reconeiximent militar EMISAT (ISRO) - Llançat
- Missió Hayabusa (JAXA) - Asteroide Itokawa - Finalisat[11]
- Missió Hayabusa 2 (JAXA) - Asteroide Ryugu - Missió principal finalisada[12]/Missió estesa en curs[13]
- Estació Espacial Llunar Gateway (NASA, JAXA, ESA, CSA) - En construcció[14]
Vore també
- Bateries en l'espai
- Eixida de propulsor líquit
- Llista de naus espacials en propulsió elèctrica
- Eixida elèctrica nuclear
- Panels solars en naus espacials
- Vela solar
- Eixida termosolar
- Motor Stirling
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Solar Electric Propulsion (SEP)». NASA. Consultat el 2023-02-08.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Solar Electric Propulsion for Mars Exploration».Research and Technology 1997.Consultat el 2023-02-08.
- ↑ «Solar Electric Propulsion: NASA's engine to Mars and Beyond» (en en-us). SpaceFlight Insider. Consultat el 2023-02-08.
- ↑ «NASA Awards Solar Electric Propulsion Flight System Contract» (en en). Energy Matters. Consultat el 2023-02-08.
- ↑ «Advanced Electric Propulsion System successfully tested at NASA’s Glenn Research Center» (en en-us). SpaceFlight Insider. Consultat el 2023-02-08.
- ↑ «In Depth | Deep Space 1». NASA Solar System Exploration. Consultat el 2023-02-08.
- ↑ «New Millennium Program». www.jpl.nasa.gov. Consultat el 2023-02-08.
- ↑ «ESA Science & Technology - Fact Sheet». sci.eixa.int. Consultat el 2023-02-08.
- ↑ «Overview | Dawn». NASA Solar System Exploration. Consultat el 2023-02-08.
- ↑ «Missió Deep Space 1 en JPL». Archivat des d'el original, el 2 de setembre de 2011. Consultat el 8 de febrer de 2023.
- ↑ «Mission Accomplished For Japan’s Asteroid Explorer Hayabusa – IndyPosted». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 16 de juny de 2010. Consultat el 2023-02-08.
- ↑ «Japan's Hayabusa2 capsule lands with carbon-rich asteroid samples» (en en). www.science.org. Consultat el 2023-02-08.
- ↑ «Japan may extend Hayabusa2 asteroid missió to visit 2nd space roc» (en en). Space.com. Consultat el 2023-02-08.
- ↑ «Gateway». NASA. Consultat el 2023-02-08.
- ↑ «Psyche Asteroid Mission». NASA. Consultat el 2023-02-08.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Propulsión eléctrica solar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.