Propretor

Un propretor (en llatí, pro praetore), durant la República romana, era el que eixercia el càrrec de pretor durant un any en Roma, i estava destinat a governar una província, en l'autoritat del pretor. Era una pròrroga del seu mandat, una forma de promagistratura.

Història

Baixe la República romana, els pretores, com els cònsuls, eren elegits pel poble romà reunit en comitia. Al final del seu mandat, podien convertir-se en propretores o governadors de províncies, per un mandat d'un any. El primer propretor conegut és en el 241 a. C., i la seua funció es va generalisar els dos sigles següents, fins que Sila (r. 82 - 79 a. C.) fa obligatori, en la reforma constitucional, que els antics magistrats que tinguen el imperium servixquen en una província com a governador durant un any.

Una lex Iulia de l'época de Cayo Juliol César llimitava la duració del mandat en una província praetoria a solament un any, mentres que el d'un consularis aplegava als dos anys. Els governadors provincials no tenien un salari, encara que algunes despeses estaven cobertes pel Aerarium. Per eixa raó, en general, el seu major encabotament en certa freqüència era enriquir-se mentres durara en el càrrec. Va ser Augusto el primer en compensar en un salari al càrrec de governador provincial.

Augusto, en la reforma de l'administració provincial, va voler que els seus llegats dirigiren les províncies imperials, assumint el títul de Legatus Augusti pro praetore, a fi de recordar que eren nomenats per ell i per l'antiga naturalea militar de la pretura i, en conseqüència, de la pro praetura. Als propretores els varen ser confiades algunes de les províncies imperials a partir del 27 a. C.

Vore també

• Govern de l'Antiga Roma