Programmed Data Processor

PDP-1.

DEC PDP 8e, ordenador de 12 bits, any 1965.

PDP-12.

Els Programmed Data Processor (a sovint també Programmable Data Processor abreviat PDP) són una série d'ordenadors fabricats per la companyia Digital Equipment Corporation en la década dels 60. El nom PDP evita intencionadament la paraula "ordenador", ya que en aquella época els ordenadors tenien la reputació de ser màquines enormes, complicades i cares. Aixina, els principals inversors de l'empresa no estaven disposts a finançar els intents de Digital de construir un "ordenador".

El PDP-1 va ser el primer ordenador dissenyat i construït per Digital, i és considerat també el primer miniordenador de l'història.

Les famílies de PDPs agrupen a les diferents versions d'acort en la llongitut de les seues paraules (16 bits, 32 bits, etc.).

La série PDP

En 1959, la companyia Digital va escomençar a dissenyar el que seria el seu primer ordenador, el PDP-1.

A partir de llavors,esta empresa es va dedicar a construir sistemes en diferents arquitectura:

PDP-1 (1959): el primer ordenador de Digital, de 18 bits, usat en els primers treballs de sistema operatiu de temps compartit i prominent en els inicis de la cultura hacker. Per a este computador va ser dissenyat el que es creu és el primer videojoc de l'història, el Spacewar!. Venia acompanyat d'un monitor CRT, lo que demostra l'interés de la companyia en fer accessible els seus ordenadors a tot lo món.

PDP-2 (-): ordenador en arquitectura de 24 bits, que mai s'aplegaria a desenrollar.

PDP-3: la primera màquina de 36 bits construïda per DEC, encara que mai la varen oferir comercialment. Es va construir un sol PDP-3 en l'Institut d'Ingenieria Científica de la CIA en Waltham, MA, per a processar les senyes de la firma de radar del avió de reconeiximent Lockheed A-12 en 1960. Similar al PDP-1, pero en paraules de 36 bits.

PDP-4 (1963): en teoria es tractava d'una versió llenta i barata del PDP-1, pero no va tindre massa èxit comercial. Les PDP posteriors de 18 bits estan basades en el seu jugue d'instruccions. Un dels compradors d'esta màquina va ser l'Atomic Energy of Canada. La sèu en Chalk River, Ontario, posseïa un dels primers PDP-4 en un sistema de visualisació i un nou PDP-5 com a interfaç per al reactor d'investigació d'instrumentació i control.

PDP-5 (1963): la primera màquina de 12 bits de Digital. Com a característica destacada, l'ordenador utilisava la posició 0 de la memòria com contador de programa (program counter), en lloc d'un registre específic.

PDP-6 (1964): màquina de 36 bits en una arquitectura elegant, i un tamany superior als mini-ordenadors tradicionals de Digital.

PDP-7: dissenyat per a ser el substitut del PDP-4. La primera versió d'Unix va ser dissenyada pels laboratoris Bell en este ordenador.

PDP-8 (1965): ordenador de 12 bits en un conjunt d'instruccions molt reduït. Va ser el primer gran èxit de Digital, sent considerat el primer "ordenador personal" o mini-ordenador en aplegar al públic. Moltes escoles, universitats i laboratoris varen comprar este model. El seu preu era d'uns USD18.000, un preu relativament baix si ho comparem en atres ordenadors de propòsit general de l'época. Edson de Castro, que havia segut un membre clau de l'equip de disseny, va deixar l'empresa per a formar Data General, quan el seu disseny per a un successor de 16-bit per a la PDP-8 va ser rebujat en favor de la PDP-11; el "PDP-X" no s'assembla a la Data General Nova, a pesar del mit.

LINC-8: Un híbrit entre el LINC i el PDP-8; en dos jocs d'instruccions. Progenitor del PDP-12.

PDP-9: successor del PDP-7, va ser la primera màquina microprogramable de Digital.

PDP-10: màquina de temps compartit de 36 bits, en un èxit considerable.

PDP-11 (1970): el paradigma dels mini-ordenadors. Una màquina de 16 bits, considerada per molts com el millor conjunt d'instruccions de 16 bits, i un gran èxit de la companyia. El popular VAX descendix d'este ordenador. Este model va ser increiblement longeu, durant més de 20 anys, i la seua estructura va ser emulada per molts atres ordenadors, incloent el Motorola 68000. El joc d'instruccions de 16 bits del PDP-11 va ser molt influent, des del Motorola 68000 al Renesas H8 i el Texas Instruments MSP430, inspirats pel joc d'instruccions orientat a registres generals i un ric modo de direccionament.

PDP-12: descendent del LINC-8. Vore LINC i rcn. com/crfriend/museum/doco/pdp-12/index. shtml Manual de l'usuari del PDP-12 (en anglés).

PDP-13: no es va utilisar esta designació, aparentment per superstició.

PDP-14: una màquina d'1 bit destinada a control industrial (PLC). Les últimes versions (per eixemple, el PDP-14/30) estava basat en la tecnologia física del PDP-8.

PDP-15: l'última màquina de 18 bits de DEC. Va ser l'única màquina de 18 bits construïda en circuits integrats tecnologia TTL, en lloc de transistors discrets. Versions posteriors es varen denominar "família XVM".

PDP-16: utilisava mòduls de transferenca de registres, destinats principalment per a sistemes de control industrial, en més capacitat que el PDP-14. El PDP-16/M va ser introduït com la versió estàndar del PDP-16.

Computadors relacionats

TX-0 dissenyat pel Lincoln Laboratory del MIT, la seua importància radica que va influir en els prodcutos de DEC, incloent el disseny de Ben Gurley per al PDP-1
LINC (Laboratory Instrument Computer), originalment dissenyat pel Lincoln Laboratory del MIT; alguns varen ser fabricats per DEC. No formava part de la família PDP, pero va anar el progenitor del PDP-12. El LINC i el PDP-8 no poden considerar-se com els primers minicomputadors, pero potser varen ser els computadors personals. El PDP-8 i el PDP-11 varen ser els models més populars de la série PDP. Digital mai va construir un PDP-20, encara que el terme es va utilisar a voltes per al PDP-10 corrent el TOPS-20 (oficialment conegut com el DECSYSTEM-20).
SM EVM série de computadors de l'URSS
DVK série de computadors personals clons dels PDP desenrollats en l'URSS en els '70.
Elektronika BK
UKNC

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Programmed Data Processor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.