Procés endotèrmic
Un procés endotèrmic és qualsevol procés en un aument en l'entalpia H (o energia interna O) del sistema.[1] En tal procés, un sistema tancat generalment absorbix energia tèrmica del seu entorn, que és la transferència de calor al sistema. Pot ser un procés químic, com dissoldre nitrat d'amoni en aigua, o un procés físic, com derretir cubito. El terme va ser falcat per Marcelino Berthelot de les raïls gregues endo-, derivades de la paraula "endon" (ἔνδον) que significa "dins", i la raïl "term" (θερμ-), que significa "calent" en el sentir que una reacció depén de l'absorció de calor per a continuar. Lo opost a un procés endotèrmic és un procés exotèrmic, un que llibera o "emet" energia, generalment en forma de calor i, a voltes, com a energia elèctrica.[2] Per lo tant, en cada terme (endotèrmic i exotèrmic) el prefix es referix a on va la calor (o energia elèctrica) a mida que ocorre el procés.
Detalls
[editar | editar còdic]El que una reacció puga ocórrer de manera espontànea depén no solament del canvi d'entalpia sino també del canvi d'entropía (∆S) i la temperatura absoluta T. Si una reacció és un procés espontàneu a certa temperatura, els productes tenen una energia lliure de Gibbs G = H - TS menor que els reactius (una reacció exergónica),[1] inclús si l'entalpia dels productes és major. Per lo tant, un procés endotèrmic generalment requerix un aumente d'entropía favorable (∆S > 0) en el sistema que supere l'aument desfavorable d'entalpia de modo que encara ∆G <0. Si be les transicions de fase endotèrmica a estats més desordenats d'entropía més alta, per eixemple, fusió i vaporisació, són comunes, les reaccions químiques espontànees a temperatures moderades rara volta són endotèrmiques. L'aument d'entalpia ∆H >> 0 en una hipotètica reacció fortament endotèrmica generalment resulta en ∆G = ∆H - T ∆S > 0, lo que significa que la reacció no ocorrerà (a menos que siga impulsada per energia elèctrica o fotònica). Un eixemple de reacció endotèrmica i exergónica és
C6H12O6 + 6 H2O → 12 H2 + 6 CO2, ∆rH° = +627 kJ/mol, ∆rG° = -31 kJ/mol
Eixemples
[editar | editar còdic]- Fotosíntesis
- Fusió
- Evaporament
- Sublimació
- Craqueo d'alcanos
- Descomposició tèrmica (oxidació)
- Hidrólisis
- Nucleosíntesis d'elements més pesats que el níquel en núcleus estelars
- Els neutrons d'alta energia poden produir triti a partir del liti-7 en una reacció endotèrmica, consumint 2,466 MeV. Açò es va descobrir quan la prova nuclear Castle Bravo de 1954 va produir un rendiment inesperadament alt.[3]
- Fusió nuclear d'elements més pesats que el ferro en supernovas[4]
- Dissoldre junts hidròxit de bari i clorur d'amoni
- Dissoldre l'àcit cítric i el bicarbonat de sodi[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Oxtoby, D. W; Gillis, H.P., Butler, L. J. (2015).Principles of Modern Chemistry, Brooks Cole. p. 617. ISBN 978-1305079113
- ↑ Schmidt-Rohr, K. (2018). "How Batteries Store and Release Energy: Explaining Basic Electrochemistry" ‘’J. Chem. Educ.’’ 95: 1801-1810. http://dx.doi.org/10.1021/acs.jchemed.8b00479
- ↑ Austin. «Tritium: The environmental, health, budgetary, and strategic effects of the Department of Energy's decision to produïx tritium». Institute for Energy and Environmental Research. Consultat el 15 de setembre de 2010.
- ↑ Qian, Y.-Z.; Vogel, P.; Wasserburg, G. J. (1998). "Diverse Supernova Sources for the r-Process". Astrophysical Journal 494 (1): 285–296. Plantilla:Arxiv. Plantilla:Bibcode. doi:10.1086/305198.
- ↑ «Messing with Mass». WGBH. Consultat el 28 de maig de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Proceso endotérmico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.