Anex:Isòtops de liti
El liti presenta dos isòtops estables, liti-6 i liti-7, sent este últim el més abundant, representant el 92,5 % del liti natural. Abdós isòtops naturals tenen una energia d'enllaç nuclear per nucleón inesperadament baixa en comparació als elements adjacents més llaugers i més pesats, heli i berili. Açò significa que entre els elements llaugers estables, solament el liti pot lliberar energia a través de la fissió nuclear. El radioisòtop més estable de liti és liti-8, en un periodo de semidesintegración de solament 838 milisegons. Liti-9 té un periodo de semidesintegración de 178 milisegons, i liti-11 al voltant de 8,6 milisegons. Tots els atres isòtops de liti tenen periodos de semidesintegración menors que 10 nanosegundos. L'isòtop conegut de vida més curta de liti és el liti-4, que decau per mig d'emissió de protones, en un periodo de semidesintegración aproximat de 7,6×10-23 segons.
Taula d'isòtops
[editar | editar còdic]| símbol de el núclido |
Z(p) | N(n) | massa isotòpica | periodo de semidesintegración |
modo(s) de desintegració |
isòtops resultants[n 1] |
espin nuclear | composició isotòpica representativa (fracció molar) |
ranc de variació natural (fracció molar) |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| energia d'excitació | |||||||||
| 4Li | 3 | 1 | 4.02719(23) | 91(9)×10-24 s [6.03 MeV] |
p | 3He | 2- | ||
| 5Li | 3 | 2 | 5,01254(5) | 370(30)×10-24 s [1.5 MeV] |
p | 4He | 3/2- | ||
| 6Li | 3 | 3 | 6,015122795(16) | Estable | 1+ | [0,0759(4)] | 0,077 14-0,072 25 | ||
| 7Li[n 2] | 3 | 4 | 7,01600455(8) | Estable | 3/2- | [0,9241(4)] | 0,922 75-0,927 86 | ||
| 8Li | 3 | 5 | 8,02248736(10) | 840,3(9) ms | β- | 8Be[n 3] | 2+ | ||
| 9Li | 3 | 6 | 9,0267895(21) | 178,3(4) ms | β-, n (50.8%) | 8Be[n 4] | 3/2- | ||
| β- (49.2%) | 9Be | ||||||||
| 10Li | 3 | 7 | 10,035481(16) | 2,0(5)×10-21 s [1,2(3) MeV] |
n | 9Li | (1-,2-) | ||
| 10m1Li | 200(40) keV | 3,7(15)×10-21 s | 1+ | ||||||
| 10m2Li | 480(40) keV | 1,35(24)×10-21 s | 2+ | ||||||
| 11Li[n 5] | 3 | 8 | 11,043798(21) | 8,75(14) ms | β-, n (84.9%) | 10Be | 3/2- | ||
| β- (8.07%) | 11Be | ||||||||
| β-, 2n (4.1%) | 9Be | ||||||||
| β-, 3n (1.9%) | 8Be[n 6] | ||||||||
| β-, fission (1.0%) | 7He, 4He | ||||||||
| β-, fission (.014%) | 8Li, 3H | ||||||||
| β-, fission (.013%) | 9Li, 2H | ||||||||
| 12Li | 3 | 9 | 12,05378(107)# | < 10 ns | n | 11Li | |||
- ↑ Bold for stable isotopes
- ↑ Produced in Big Bang nucleosynthesis
- ↑ Immediately decays into two 4He atoms for a net reaction of 8Li -> 24He + i-
- ↑ Immediately decays into two 4He atoms for a net reaction of 9Li -> 24He + 1n + i-
- ↑ Has 2 halo neutrons
- ↑ Immediately decays into two 4He atoms for a net reaction of 11Li -> 24He + 31n + i-
Referències
[editar | editar còdic]l-7
Bibliografia
[editar | editar còdic]Masses d'isòtops
[editar | editar còdic]- G. Audi, A. H. Wapstra, C. Thibault, J. Blachot i O. Bersillon(2003).Nuclear Physics A.729
- 3–128.doi:10.1016/j.nuclphysa.2003.11.001.
Composicions isotòpiques i masses atòmiques estàndar
[editar | editar còdic]- J. R. de Laeter, J. K. Böhlke, P. De Bièvre, H. Hidaka, H. S. Peiser, K. J. R. Rosman i P. D. P. Taylor(2003).Pure and Applied Chemistry.75(6)
- 683–800.doi:10.1351/pac200375060683.
- M. E. Wieser(2006).Pure and Applied Chemistry.78(11)
- 2051–2066.doi:10.1351/pac200678112051.
Periodos de semidesintegración, espin i senyes d'isòmers
[editar | editar còdic]- Vore les notes d'edició en la pàgina de discussió d'este artícul.
- G. Audi, A. H. Wapstra, C. Thibault, J. Blachot i O. Bersillon(2003).Nuclear Physics A.729
- 3–128.doi:10.1016/j.nuclphysa.2003.11.001.
- National Nuclear Data Center. «NuDat 2.1 database». Brookhaven National Laboratory. Consultat el setembre de 2005.
- N. E. Holden (2004). «Table of the Isotopes», D. R. Lide (ed.). CRC Handbook of Chemistry and Physics, 85 edició (en anglés), CRC Press, Secció 11. ISBN 978-0-8493-0485-9.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Isótopos de litio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.