Anar al contingut

Problema de colapse de colónies

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Varroa destructor on honeybee host.jpg
Problema de colapse de colónies
Per a atres usos d'este terme vore CCD.
Archiu:Honeybee-cooling cropped.jpg
Abelles entrant a la colmena.

Es diu problema de colapse de colónies (o Colony Collapse Disorder, CCD, per les seues sigles en anglés) a un fenomen de la década dels anys 2000 pel que una cantitat considerable d'abelles obreres d'una colmena desapareixen abruptament. Encara que estes desaparicions han ocorregut anteriorment a lo llarc de l'història de la apicultura, el terme problema de colapse de colónies es va aplicar per primera volta despuix d'un creiximent dràstic del número de desaparicions en colónies d'abelles en Norteamérica a finals de 2006.[1]

En el món, en 2018, el número total d'abelles domesticades s'havia incrementat en 45% en les últimes cinc décades; experts citats pel Serra Club varen declarar: «les abelles de mel no van a extinguir-se […] tenim més panales que mai».[2] En els Estats Units, en 2016, se sostenia que 3,993 espècies d'abelles del país es trobaven en bones condicions, i que els grangers de mel d'abella també ho estaven, ya que la cantitat de panales estava casi en un cénit en un periodo comprenent fins als 1990.[3]


En 2024, la població d'abelles de mel dels EE. UU. va alcançar un alta sense precedents, una fita mai abans vist, en 3.8 millons de colónies. És l'animal de granja en major creiximent de dita nació, en un creiximent del 31% sobre les sifres del 2007. En només els cinc anys precedents a 2024, el número de colónies va aumentar en 1 milló.[4] Ya en 2014 el creiximent era evident, en un increment en panales de 2.4 millons en 2006 a 2.7 millons en 2014, i alcançant per lo tant en 2014 el major nivell poblacional dels 20 anys que li varen precedir.[5]

El colapse de les colónies és significatiu per a l'economia, perque molts cultius, en diferents parts del món, són polinizados per abelles. Notablement, ya en 2016 havien transcorregut cinc anys sense que es reportara un tan sol cas de colapse de panal en els EE. UU.[6]

A partir de 2007, els apicultors europeus varen observar fenomens similars en Bèlgica, França, Holanda, Grècia, Itàlia, Portugal i Espanya,[7] i també es varen emetre informes preliminars en Suïssa i Alemània, encara que en menor grau,[8] mentres que la Assamblea d'Irlanda del Nort va rebre en 2009 informes de descensos superiors al 50%.[9] També s'ha informat de possibles casos de CCD en Taiwan des d'abril de 2007.[10]


La causa o causes del síndrome no es comprenen be, encara que moltes autoritats en la matèria atribuïxen el problema a factors biòtics, com una pandèmia d'àcars Varroa que transmet a les abelles el virus de les ales deformes, o a atres malalties de les abelles,[11] incloent la Nosema apis o el virus de paràlisis aguda d'Israel.[12][13] També s'han propost com a causes l'estrés per canvis en l'entorn,[14] desnutrición o pesticidas, per eixemple neonicotinoides com el imidacloprid, i l'apicultura transhumant. De forma més especulativa, s'ha aludit a radiació de teléfons mòvils,[15] i a collites modificades genèticament per a incorporar un control de plagues,[16][17] encara que no hi ha proves per a cap d'estes dos possibilitats. També s'ha sugerit que la causa pot ser una combinació de factors.[18][19][20]

Antecedents

[editar | editar còdic]

Des de 1972 al 2006, hi ha hagut una dramàtica disminució d'abelles selvades (o asilvestradas o cimarronas) en EE. UU.[21] i un significatiu, encara que alguna cosa gradual, decliu del número de colónies mantingudes pels apicultors. Esta desaparició inclou pèrdues acumulatives de distints factors com urbanisació, pesticidas, àcars com Acarapis woodi i Varroa, i apicultors que es varen retirar del negoci. De qualsevol modo, durant finals del 2006 i principis del 2007 el decliu del número de colónies va prendre majors proporcions i el terme ‘Problema de Colapse de Colónies’ (CCD) va ser falcat per a descriure-ho.[1]

Casos llimitats de CCD varen ser registrats des de 1869,[22][23] i a estos síntomes se'ls ha donat distints nomenes décades arrere, com (malaltia de desaparició, disminució de primavera, mal de maig, colapse d'autumne, i mal de la caiguda i la disminució).[24] Un fenomen similar va ocórrer en hivern de 2004/2005, va ser atribuït a àcars de Varroa (el àcar Vampir), encara que açò últim no va ser confirmat. Ningú va poder determinar la causa de les aparicions passades d'este síndrome. I és reconegut que el síndrome no està restringit per estacions, i no deu ser una “malaltia” en el sentit estàndar, – que no deu haver un “agent causant” específic (agents biològics patógenos que causen malaltia o tècnicament toxina o tòxic químic que causen malaltia, com a paràsits o bactèries) – el síndrome va ser renombrado.[25] També se li atribuïx la causa al virus israelita de paràlisis aguda (IAPV)[26][27][28]

Síntomes

[editar | editar còdic]

En una colónia que colapsa per CCD generalment ocorren totes estes condicions simultàneament.[29]

  • Presència de crío d'abelles obreres en la colónia abandonada. Les abelles normalment no abandonen la colónia ans que les crío hagen eclosionado.
  • Presència de menjar almagasenat, mel i polen (abdós):
    • i. que no és immediatament furtada per atres abelles.
    • ii. que quan és atacada per pesta de colmena, com a arnes de cera (Achroia grisella) o el menut escarabat de les colmenas (Aethina tumida), l'atac és notablement tardà.
  • Presència de la abella regna. Si la reina no està present, la colmena mor perque no la tenia, lo que no és considerat CCD.

Síntomes precursors que apareixen abans del colapse de colmena, són:

  • Insuficiència d'abelles obreres per a mantindre les cries presents.
  • Les abelles obreres semblen ser abellas jóvens adultes.
  • Els membres de la colmena són contràries a consumir el menjar proveït, com a aixarop de sucre i suplements de proteïna.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «[1]», Penn State University College of Agricultural Sciences.
  2. «How the Honeybee Buzz Hurts Wild Bees» (en en). Serra (revista). Serra Club. Consultat el 1 d'abril de 2024. «the total number of managed honeybees worldwide has risen by 45 percent over the last half century […] “Honeybees llaure not going to go extinct,” says Scott Black, executive director of the Xerces Society. “We have more honeybee hives than we’veu ever had»
  3. «[2]», Washington Post. Consultat el 1 d'abril de 2024 (en en). «Those 2.66 million colonies represent a greater number than just about any year since the clapix 1990s […] an indicator that our other 3,993 bee species llaure probably doing fine. By and large, our domesticated honey producers appear to be doing just fine, too»
  4. «[3]», Washington Post. Consultat el 1 d'abril de 2024 (en en). «America’s honeybee population has rocketed to an all-clave high […] We’vés added almost a million bee colonies in the past five years. We now have 3.8 million, the census shows […] the honeybee has been the fastest-growing livestock segment in the country»
  5. «[4]», Washington Post. Consultat el 1 d'abril de 2024 (en en). «the number of honeybee colonies has actually risen since 2006, from 2.4 million to 2.7 million in 2014 […] managed colonies -- that is, commercial honey-producing bee colonies managed by human beekeepers -- is now the highest it's been in 20 years»
  6. «[5]», Wired. Consultat el 1 d'abril de 2024 (en en). «“I haven’t seen CCD in five years,” says vanEngelsdorp, who surveys the nation’s bee losses twice a year»
  7. Gaëlle Dupont, Els abeilles malades de l'homme, Le Monde, 29 August 2007 (en francés).
  8. Petra Steinberger. «[6]», sueddeutsche.de (en alemà).
  9. «Minutes of Northern Ireland Assembly». Theyworkforyou.com. Consultat el 22 de juny de 2010.
  10. Paul Molga, La mort dones abeilles met la planète en danger [7] archivat en Wayback Machine., Els Echos, 20 August 2007 (en francés).
  11. «Colony Collapse Disorder Working Group». Archivat des d'el original, el 29 de maig de 2007.
  12. Andrew C. Refkin. «[8]», The New York Claves. Consultat el 7 de setembre de 2007.
  13. JR Minkel. «[9]», Science News, Scientific American. Consultat el 7 de setembre de 2007.
  14. Amy Sahba. «[10]», CNN Money. Consultat el 4 d'abril de 2007.
  15. «Study links bee decline to cell phones». Consultat el 30 de juny de 2010.
  16. «GE and bee Colony Collapse Disorder -- science needed!». Archivat des d'el original, el 27 d'abril de 2007. Consultat el 23 de març de 2007.
  17. «Collapsing Colonies: Llaure GM Crops Killing Bees? - International - SPIEGEL ONLINE - News». www.spiegel.de. Consultat el 24 de febrer de 2008.
  18. Honeybees under attack on all fronts.
  19. 'No proof' of bee killer theory.
  20. Francis L. W. Ratnieks and Norman L. Carreck, "Clarity on Honey Bee Collaps", Science, 8 January 2010, Vol. 327, p. 152
  21. Watanabe, M. Pollination worries rise as honey bees decline. Science, vol. 265, page 1170, 1994-08-26
  22. Robyn M. Underwood and Dennis vanEngelsdorp. «[11]», The Pennsylvania State University, Department of Entomology. Consultat el 2 de maig de 2010.
  23. Benjamin Lester. «[12]», Cosmos Online. Consultat el 28 de novembre de 2017.
  24. [13] Oldroyd BP (2007) What's Killing American Honey Bees? PLoS Biology 5(6): i168 doi:10.1371/journal.pbio.0050168) Retrieved on 2007-05-17.
  25. Dennis vanEngelsdorp, Diana Cox-Foster, Maryann Frazier, Nancy Ostiguy, and Jerry Hayes. «[14]», Mid-Atlantic Apiculture Research and Extension Consortium (MAAREC) - CCD Working Group. Consultat el 24 d'abril de 2007.
  26. Virus Implicated In Colony Collapse Disorder In Bees (en anglés)
  27. Isolation and characterization of Israeli acute paralysis virus, a dicistrovirus affecting honeybees in Israel: evidence for diversity due to intra- and inter-species recombination (en anglés)
  28. La desaparició d'abelles conectada a virus
  29. «Discussion of phenomenon of Colony disorder collapse». Canadian Honey Council. Archivat des d'el original, el 29 de juliol de 2007.