Principi de la mida diferida
En informació quàntica, el principi de la mida diferida (Deferred Measurement Principle), també conegut com a principi de medició en diferit, diu que:
Una mida en una llínea de qubit, seguida d'operacions clásicamente controlades en uns atres qubits, que estan controlades pels resultats de la primera mida, és equivalent a les portes quàntiques controlades corresponents en una mida al final de la llínea.[1]
En atres paraules, és un principi de computació quàntica que afirma que retardar les medicions al final de la computació no afecta a la distribució de provabilitats de l'estat final.[2][3] La medició commuta en els operadors, és dir; retardar les mides al final de la computació no afecta a la distribució de provabilitats de l'estat final.[4] Este fet s'aprofita per a reduir les portes quàntiques complexes a operacions més simples, o per a realisar operacions utilisant un número menor de qubits. Una reducció en el número de portes purament quàntiques pot aliviar les fortes restriccions que apareixen en l'implementació física dels computadors quàntics.
Els estats quàntics són extremadament fràgils i deuen protegir-se sempre de la decoherencia (dit d'un atre modo les portes quàntiques són més propenses a l'error que les clàssiques). Mentres la funció de tot el sistema siga equivalent, es preferixen les operacions clàssiques a les portes quàntiques controlades clásicamente (i estes a la seua volta a les controlades cuánticamente). La conversió d'operacions de domini quàntic en portes quàntiques clásicamente controlades, o operacions clàssiques directament, ajuda a protegir la part més delicada i crítica del sistema, els estats quàntics.[5][6]
Un eixemple d'aplicació[7] d'este principi pot demostrar-se en teleportación. El següent esquema mostra el circuit habitual en el que Alice realisa les mides dels qubits 1 i 2, i després envia l'eixida (clàssica) d'estes mides a Bob.
I el següent esquema mostra el circuit equivalent en el qual les mides es realisen al final, en lloc d'en mig. En lloc d'aplicar-se les condicions unitàries en els resultats d'Alice, Bob fa operacions unitàries controlades en el tercer qubit (el que té ell). Es pot demostrar l'equivalència dels sistemes escrivint els estats i les accions de les mides.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Cornell University Library; (2011) Juan Carlos García, Pedro Chamorro-Posada, Equivalent Quàntum Circuits».
- ↑ Nielsen, Michael A.; Chuang, {{{nom2}}} (2010). «4.4 Measurement», Cambridge University Press (ed.). Quàntum Computation and Quàntum Information: 10th Anniversary Edition, p. 186. ISBN 978-1-139-49548-6..
- ↑ Cross (2012). «5.2.2 Deferred Measurement», O. A. Cross (ed.). Topics in Quàntum Computing, p. 348. ISBN 978-1-4800-2749-7..
- ↑ (9 de decembre de 2010) Quàntum Computation and Quàntum Information: 10th Anniversary Edition, Cambridge University Press, p. 186. ISBN 978-1-139-49548-6.
- ↑ «USC Research Computing Facility; (2017) Todd A. Brun, Introduction to Quàntum Information Processing, Lecture 7».
- ↑ «Massachusetts Institute of Technology; (2008) Lecture Notes, Lecture 3: Quàntum Complexity Theory».
- ↑ «EECS Instructional and Electronics Support; (2007) Lectures, Lecture 11: Circuits, Randomized computation, Deferred measurements».
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Principio de la medida diferida» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.