Primícia (Antiga Grècia)

'___protected_title_0___' (en grec, ἀπαρχή), en l'Antiga Grècia, era una ofrena dedicada als deus o al manteniment dels santuaris, que podia consistir en els primers fruts de les collites, de la caça o de la peixca, pero també animals de ganado, objectes artístics, una part d'un botí de guerra o una part de la recaptació d'imposts. Quan consistien en productes del camp o animals, a voltes les primícies es cremaven, o es llançaven a una corrent d'aigua. Atres voltes es depositaven en un lloc sagrat.

Tradició mítica

Una tradició de la mitologia arreplegada per Ovidio, senyalava les primícies que s'oferien als deus del camp com a agraïment:

Conten que Eneo ofrendó a Ceres per la prosperitat d'un any d'abundància, les primícies de les seues collites, a Lieo els seus vins, a la rossa Minerva l'oli del seu propi arbre sagrat; despuix de les divinitats del camp, va correspondre als demés deus l'apetida ofrena.

Ovidio, Les metamorfosis VIII,272.

Regulació de les primícies

En Atenes, a partir de l'any 454 a. C., la primícia destinada al tesor d'Atenea consistia en 1/60 del total dels imposts tributats per les ciutats de la Lliga de Delos.

En Eleusis s'oferien primícies a les seues divinitats a lo manco des de l'época arcaica. Estes ofrenes estaven organisades per la ciutat d'Atenes i eren administrades pel hierofante. Es conserva un decret, datat entorn a 422 a. C. que regulava les primícies que devien oferir-se a les divinitats del santuari de Eleusis. En época del Imperi romà es conserven també inscripcions, datades en el sigle II, que documenten la restauració d'estes ofrenes a les divinitats de Eleusis.