Preu del petròleu
| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
El preu del petròleu és el preu que se li dona a un barril de petròleu, que és una unitat de volum equivalent a 159 litros o 42 galons.
La composició química del petròleu cru varia segons els jaciments i en ella també el seu valor econòmic. Per facilitat, els mercats utilisen solament uns pocs crus com a referència i els atres es negocien sobre eixa base més o menys una prima relacionada en la seua composició. Els tres crus de referència més usats com a referència de preus són el West Texas Intermediate, habitual en Estats Units, el Dubái/Oman per a Àsia i el Brent del Mar del Nort, en el que es fixen dos tercis dels contractes de tot lo món.[1]
El preu del petròleu varia segons la demanda i la producció, l'especulació, la cantitat de reserves disponibles i acontenyiments socials o polítics importants, sobretot els de els països que són grans productors o consumidors. A lo llarc de l'història els preus han oscilat dins d'un ranc dels 20 a 150 dólars per barril aproximadament.
Història de preus
[editar | editar còdic]Preus durant el XX
[editar | editar còdic]Des de 1880 i durant la major part de el XX fins a 1970 el preu del petròleu es va mantindre molt estable entorn als 20 dólars el barril aproximadament.
Crisis del petròleu de 1970
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Crisis del petròleu de 1973.
La crisis del petròleu de 1973 (també coneguda com a primera crisis del petròleu) va començar el 17 d'octubre de 1973, a raïl de la decisió de l'Organisació de Països Àraps Exportadors de Petròleu de no exportar més petròleu als països que havien recolzat a Israel durant la guerra del Yom Kippur. Esta mida incloïa a Estats Units i als seus aliats d'Europa Occidental. L'aument del preu unit a la gran dependència que tenia el món industrialisat del petròleu, va provocar un fort efecte inflacionista i una reducció de l'activitat econòmica dels països afectats. Estos països varen respondre en una série de mides permanents per a frenar la seua dependència exterior.[2]
Crisis del petròleu de 1979
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Crisis del petròleu de 1979.
La Crisis del petròleu de 1979 (també coneguda com a segona crisis del petròleu, despuix de la produïda en 1973) es va produir pels efectes conjugats de la revolució iraní i de la Guerra Iran-Iraq. El preu del petròleu es va multiplicar per 2,7 des de mediats de 1978 fins a 1981.
Baixa de preus durant els anys 1980
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Caiguda dels preus del petròleu en els anys 1980.
Durant la década de 1980 baixen els preus del petròleu per una reducció en la demanda despuix de les crisis petroleres dels anys 1970.
Bombeta de preus 2004-2008
[editar | editar còdic]Inici
[editar | editar còdic]El preu del petròleu que rondava els 25 dólars en setembre de 2003 va escomençar a ascendir fins a alcançar un preu màxim l'11 de juliol de 2008, sent de 147.25 dólars el Brent, 146.90 dólars el WTI.[5]
Causes
[editar | editar còdic]En un principi es va argumentar que l'alça de preus era pels huracans que havien afectat al golf de Mèxic (en especial l'huracà Katrina), a on existix la major concentració de refinerias en Estats Units. No obstant, el major component d'este periodo d'alces es va deure al ràpit creiximent de la demanda de China i Índia i la fixació de l'oferta a cert nivell per part dels països productors.
Per a aquell llavors, un estudi de Morgan Stanley de juliol de 2005, afirmava que els preus descendirien bruscament en algun moment quan el creiximent de la demanda en Àsia es desaccelerara.
Fi de la crisis
[editar | editar còdic]En l'any 2009 l'alça de preus va terminar per la recessió global i a la subsecuente disminució de la demanda, aixina com el paulatí ascens de l'oferta de combustibles no convencionals. En terminar l'esclat de la bombeta, per a decembre de 2008, el preu del barril havia descendit fins als 35 dólars.
Alça de preus 2009 a 2013
[editar | editar còdic]En acabant de que en decembre de 2008 el preu estiguera per baix dels 35 dólars per barril posteriorment va ser en aument gràcies a la reactivació de les economies i a l'incessant aument de la demanda per part de les economies emergents, els successos de la Primavera Àrap i la crisis diplomàtica pel programa nuclear d'Iran de 2011-2013.[6][7]
Baixa de preus des de 2014
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Caiguda dels preus del petròleu en els anys 2010.
Des de 2014 es va observar una depreciació de totes les matèries primeres, en la que s'incloïa principalment el petròleu. Entre els factors que varen produir este fenomen és la desacceleració de l'economia China,[8][9][10] caiguda en la demanda d'Europa d'este recurs,[9] l'aument de la producció de petròleu no convencional i esquisto en Estats Units i la reacció d'Aràbia Saudita per a contindre este fenomen,[9][11] la guerra de divises, i la depreciació d'estes front al dólar,[8] i el tràfic barat d'ISIS.[12] Per a 2015, la milloria de les relacions d'Occident en Iran i l'aument de producció dels seus recursos va contribuir més a esta caiguda de preus.[13]
Preus durant 2016 a 2019
[editar | editar còdic]Durant abril de 2016 les negociacions en Doha de països productors per a fixar l'oferta a cert nivell per a alçar els preus es varen vore fracassats despuix de la negativa d'Aràbia Saudita per a aplegar a un acort en Iran i Rússia.[14]
Per a Mark Mobius, els baixos preus del petròleu no estan relacionats en una sobreproducció de les matèries primeres, sino en l'estat d'ànim dels comerciants.[10]
Durant un periodo de tres anys els preus es varen incrementar de 40 dólars a 80 dólars el barril aproximadament. Les tenses relacions del govern nortamericà de Donald Trump en Iran i China varen influir en estes alces.
Preus durant la pandèmia de COVID-19
[editar | editar còdic]Des de 2020 els preus del petròleu varen aplegar a caure per baix dels 20 dólars el barril per la desacceleració econòmica i productiva, retallades en la demanda de petròleu i una falta de capacitat d'almagasenament ocasionada per les restriccions i confinaments de la Pandèmia de COVID-19.[15] A pesar de l'acort per a una retallada récort en la producció el 12 d'abril de 2020 entre la OPEP i Rússia (OPEP+) no es va conseguir aliviar un desplome històric dels preus alcançant el West Texas Intermediate (WTI) el 20 d'abril de 2020 un preu negatiu de -37,63 dólars.[16][15][17] Per a octubre de 2021 per la reactivació econòmica i una oferta controlada la cotisació del West Texas lntermediate (WTI) va aplegar fins als 80 dólars el barril.[18]
Preus des de 2022
[editar | editar còdic]Per l'inestabilitat geopolítica sobre l'Invasió russa d'Ucrània de 2022, que Rússia obligara al restant d'Europa a comprar energètics en rublos i els nous acorts d'Aràbia Saudita en China per a vendre el petròleu fora de l'esquema del petrodolar els preus del petròleu varen pujar per dalt dels 100 dólars el barril.
Problemes per a la determinació de la volatilitat des de 2005
[editar | editar còdic]Durant la major part de el XX, de 1876 a 1971, el preu del petròleu es va mantindre estable entorn als 20 dólars el barril. No obstant, han existit nous periodos de volatilitat de preus de 1971 a 1986 i de l'any 2005 en avant.
Teoria del pico del petròleu
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Pico del petròleu.
Ya que les teories anteriors no expliquen l'alça del preu en la seua totalitat, ni el virtual replanell en la producció des de l'any 2005, escomença a aflorar entre els economistes la teoria del pico de Hubbert.[19] No obstant, considerant el pique de la producció de petròleu els preus continuarien aumentant a llarc determini i serien altament volàtils.
Especulació i governs
[editar | editar còdic]L'especulació petrolera se centra en els futurs del cru. La major part són empreses que busquen protegir-se de les oscilacions del preu com les aerollínies, les empreses petroleres, els servicis públics; encara que últimament els fondos de cobertura i bancs d'inversió ha invertit en petròleu i atres matèries primeres.[20]
En el 2009, s'ha estat tractant de mantindre l'especulació petrolera. La Comissió de Mercat de Futurs de Bens Bàsics (CFTC) "va anunciar que realisarà audiències per a evaluar l'introducció de normes més severes en els mercats de futurs de petròleu. Les regles, que varen causar crítiques immediates entre els corredors, buscarien posar llímit a l'influència dels inversionistes especulatius, com a fondos de cobertura i bancs d'inversió, en restringir quànt diners pot colocar cada corredor en un commodity determinat en un moment donat."[20] Per la crisis econòmica, la UE va senyalar que el preu del petròleu menor a $80 el barril no afectarà la recuperació econòmica mundial.[21] L'alvanç del preu del petròleu durant el 2009 alarma a AIE ya que pot comprometre la recuperació econòmica.[22] Les nacions de el G-8 varen expressar el seu descontent per l'alça del petròleu i varen demanar al FMI, el Banc Mundial i l'OCDE per a estudiar cóm es pot intervindre per a bloquejar esta especulació, generada pels fondos de cobertura.[23]
Elasticitat de la producció de petròleu
[editar | editar còdic]Les reserves mundials de cru provades es mantenen en secret i no es poden explotar de forma instantànea.[24] Aixina que, les úniques ferramentes que es tenen disponibles són el preu del barril de petròleu i el nivell de producció de petròleu. Existix dificultat per a determinar la conexió i orde causal entre els preus i la producció (o si existix una causa subjacent no determinada). Dit d'una atra manera, la producció mundial mostra un estancament des de 2004-2005 (replanell de la producció) pero no s'ha establit si es deu a una bombeta econòmica o si la bombeta es deu a l'estancament o si hi ha una atra causa no detectada subjacent als dos fenomens. Esta dificultat es deu a que a preus alts es tractarà de movilisar una major part del recurs pero, per un atre costat, per més incentius econòmics daus hi haurà llímits geològics i tecnològics insuperables per a seguir en una extracció a ritme exponencial (vore taxa de tornada energètica).
Una senya indirecta que pot orientar sobre la causalitat és l'elasticitat de la producció de petròleu. Abans de 2005 la producció era molt elàstica puix a menuts auments de preu es conseguia major extracció. Mentrestant, despuix de 2005 va ser molt inelástica puix a grans canvis del preu la producció va tindre canvis marginals.[24][25][26] Estes senyes indiquen la precedència de l'estancament de la producció a la crisis de preus. No obstant, la senya és indirecta puix la precedència d'un dels dos fenomens no necessàriament indica causalitat puix, com ya s'ha mencionat, pot existir un tercer factor subjacent no determinat o analisat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Benchmark Oils: Brent Crude, WTI, and Dubai» (en en). Investopedia. Consultat el 2023-11-25.
- ↑ Vore, per eixemple, Alan S. Blinder, Economic Policy and the Great Stagflation (New York: Academic Press, 1979); Otto Eckstein, The Great Recession (Amsterdam: North-Holland, 1979); Mark E. Rupert and David P. Rapkin, "The Erosion of U.S. Leadership Capabilities," in Paul M. Johnson and William porras. Thompson, eds., Rhythms in Politics and Economics (New York: Praeger, 1985)
- ↑ Wallace, Ed (27 de juny de 2008); «Oil Prices Llaure All Speculation», Business Week. Consultat el 22 de febrer de 2010.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaespeculacion - ↑ BBC.com, Oil hits new high on Iran fears
- ↑ Trevor Greetham (2011) La "primavera àrap" i les seues implicacions econòmiques sobre el preu del petròleu
- Archivat el 24 de decembre de 2011 archivat en Wayback Machine. Finances.com
- ↑ David Page (2012) ¿Ve una atra gran recessió? Europa li la juga en Iran Expansió.com
- ↑ 8,0 8,1 «¿Per qué cauen el coure, alumini, or i petròleu?» (en és). www.cnnexpansion.com. Consultat el 29 de decembre de 2015.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 «¿Per qué el preu del petròleu va baixar tant i tan ràpit?». www.elfinanciero.com.mx. Consultat el 29 de decembre de 2015.
- ↑ 10,0 10,1 «¿Per qué cauen els preus del petròleu? - RT». RT en Espanyol. https://plus.google.com/117205813728682314068.+Consultat el 29 de decembre de 2015.
- ↑ «L'objectiu amagat d'Aràbia Saudita darrere de la caiguda del preu del petròleu | Aràbia Saudita, Rússia, Petròleu, OPEP - Amèrica». Consultat el 29 de decembre de 2015.
- ↑ «El ISIS estaria entre els 9 productors de petròleu més grans de la OPEP - elEconomista.és». www.eleconomista.es. Consultat el 29 de decembre de 2015.
- ↑ «Preus del petròleu baixa per pessimisme en acort en Iran». Portafolio.com.co. Consultat el 30 de decembre de 2015.
- ↑ «Fracasse en negociacions en Doha és inici del final per a la OPEP». món.sputniknews.com. Consultat el 21 d'abril de 2016.
- ↑ 15,0 15,1 Federico Cué Barberena (2020) El preu del petròleu nortamericà sofrix un desplome històric per la crisis del Covid-19 France24. Consultat el 21 d'abril de 2022
- ↑ Cecilia Agranava (20 d'abril de 2020) Caiguda del preu del petròleu: les conseqüències per a Amèrica Llatina de la caiguda del valor del cru en mig de la crisis pel coronavirus BBC News Món. Consultat el 21 d'abril de 2022
- ↑ Eél María Angulo (2020) Les nacions de la OPEP+ varen acordar una retallada récort en la producció de petròleu France24. Consultat el 21 d'abril de 2022
- ↑ Ángel Bermúdez (2021) Per qué s'ha disparat el preu del petròleu en el món (i qué té que vore l'inusual estratègia d'alguns productors) BBC News Món. Consultat el 20 d'abril de 2022
- ↑ La notícia de la semana no és la desocupació sino una atra pijor
- ↑ 20,0 20,1 Alistair MacDonald i Guy Chazan. «França i el Regne Unit s'unixen a EE.UU. en la seua oposició a la 'especulació' petrolera». The Wall Street Journal. Consultat el 12 de juliol de 2009.
- ↑ «Petroprecios no frenen desenroll econòmic». El Financer en llínea. Archivat des d'el original, el 24 de febrer de 2018. Consultat el 8 de juliol de 2009.
- ↑ Reuters. «La AIE tem pels preus del cru». CNNExpansió. Consultat el 12 de juliol de 2009.
- ↑ Reuters. «G8 discutix bloquejar especulació en mercats petrolers: Itàlia». Reuters. Archivat des d'el original, el 15 de juliol de 2009. Consultat el 12 de juliol de 2009.
- ↑ 24,0 24,1 Murray, James; King, David (giner 2012) Climate policy: Oil's tipping point has passed Nature 481, 433–435 doi:10.1038/481433a
- ↑ David J. Murphy (29 de març de 2012) Fossil fuels: Peak oil is affecting the economy already. Nature 483, 541 doi:10.1038/483541a
- ↑ Sandra Hines (giner 2012) Commentary in Nature: Ca economy bear what oil prices have in store? University of Washington
- Este artícul conté una traducció derivada de «Precio del petróleo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.