Anar al contingut

Presidi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Confusó

Els romans varen utilisar àmpliament les companyies presidiales, establint-les en un castrum o castellum, com el que encara es conserva en Qasr Bashir en Jordània. Este castellum pertanyia a la llínea Llimes Arabicus, en l'antiga província romana de Aràbia Petraea. Alguna cosa semblat es va usar també en la península ibèrica, a on els castells varen formar la frontera entre cristians i musulmans, i va continuar en us pels espanyols, en prou èxit, en atres fronteres de l'imperi com el nort d'Àfrica. En la Norteamérica espanyola el Presidi era l'unitat militarPresidi[1]el grup de soldats que defenia el territori. Soldats que s'establien en llocs a on a voltes era nesaria la construcció d'una fortificació per a la seua protecció, pero que no sempre era construïda. El virrei Duc de Alburquerque, en 1702, escrivia la seua Memòria de Govern:<blockquote>Hi ha també atres presidis en lo més interior de les províncies de la Nova Viscaya, Nova Mèxic, Coahuila i Nou Regne de León, en parages confinantes d'indis no reduïts, la barbaritat dels quals sol tirar-se a les poblacions i fer correries en els camins, de notable horror; estos encara que vulgarmente es nomenen presidis, no ho són en lo formal perque no són places, fortalees ni castells, sino una companyia de montats de número prefixe que estan rancheados en aquell parage en el seu capità i oficials, i ells tenen obligació de mantindre's en cavalls, armes i municions pel salari que cada any els està assignat... [2]</blockquote>


Fort espanyol en el que és va establir finalment el Presidi de la nostra Senyora de Loreto de la Baïa, en Texas, despuix d'ocupar dos localisacions anteriorment.
Pla del Presidi Real de Sant Diego en Califòrnia.

Si be és cert que, per derivació, també es denominava presidi al lloc en el que la companyia presidial s'establia. En qualsevol cas, un fort o castell no podia ser denominat Presi va donar sense la presència en ell de soldats presidiales. Cóm deixa entrevore el virrei Duc de Alburquerque, en atres parts de la Monarquia Hispànica el Presidi adquiria una atra configuració encara que, com en el cas del Presidi de Sant Agustín de la Florida, este es trobava establit en el Castell de Sant Marcos. Dos denominacions distintes per a Presidi i fortificació, ocupant el mateix espai físic, sembla indicar que es parla d'entitats diferents.[3]


Etimologia i definicions

Les definicions que es troben en els distints diccionaris com el Diccionari d'Autoritats de la Real Acadèmia Espanyola, o els diccionaris militars són en tots ells coincidentes:[4][5][6]

  1. La guarnició de soldats que es posa en la places, castells i fortalees per al seu guàrdia i custòdia. Ix del llatí praesidium. Eixemples: «D'esta manera va cobrar la ciutat i la va enfortir en nou Presidi de la gent que duya.» (...) «Més ni açò, ni el general sentiment va ser prou per a que el regne aplanara la ciutat de Terol, enviant ad ella al duc de Segorbe i Cardona, que va renovar un fort i va posar en la ciutat Praesidio.»
  2. Es pren també per la mateixa Ciutat o Fortalea, que es pot guarnir de soldats. Lat. Arx praesidio munita. "Convé puix estiguen aparellats per a dos usos, és a saber, dels soldats que estan en campanya i per als Praesidios i Fortalees." "Es va apoderar dels seus Presidis i Fortalees fent presoners a la regna mare i al rei chiquet."
  3. Metafòricament, també antigament significava, auxili, ajuda, recobre o ampar, Lat. Auxilium Praesidium.

És interessant conéixer la definició del verp Presidiar com a complement a lo anterior:

Guarnir en soldats alguna Plaça o Castell, per a que estiga guardada i defesa. Llatí. Praesidio munire. “Va determinar de fer la empressa en Petrina, encara que sabia que estava ben presidiada de gent”. "custodiar o guarnir en soldats alguna plaça o fortalea per a defendre-la i conservar-la." [5][6]

L'Estat Major de l'Eixèrcit i el seu Servici Històric Militar, en 1954 publicava el Nomenclátor Històric Militar, repetint lo ya aportat pels anteriors diccionaris militars sense canviar una menge.


Història

Roma

En orige en l'arquitectura tàctic-militar de l'Imperi romà, estaven en les fronteres conflictives i es varen usar també com a confinament per a mantindre les ciutats romanes lliures de certs habitants, aplegant-se a reclutar a estos allí com a tropes de baixa calitat. D'esta pràctica romana, temps, i época deriva la seua homonímia en la presó comuna.

(escrit en 1664). «La conveniència de fortificar les fronteres, nos l'ensenya la naturalea, puix ella mateixa ha fortificado els confines dels reynos i províncies, en les muralles i cordilleres dels monts o en els fossos dels rius. Entre molts atres gèneros de colónies que usaven els romans, eren algunes dellas els Presidis, que feyen en els confines de les Províncies, per a guardar les seues Fronteres. Varen començar a perdre-se estes colónies, perque varen escomençar els romans a privar de la seua habitació als naturals de la província, i introduir en elles a gent vil, i pobra, de que netejaven les ciutats. Preste es veuen desdicha del Presidi confinante, quan el no dexar entrar a l'enemic veí, depén de la fe de la guarnició, que fora gent vil ... Hacense estes Fortificacions en les Fronteres, per a defendre el costat del regne o província, impedir l'entrada de l'enemic, abrigar les forces i armes pròpies, assegurar la retirada en els bons progressos de la guerra, acovardir les sublevació, amparar els recobres, impedir la diversion d'armes per aquella part, i per a atres particulars Màximes d'Estat que dexo per no ser deste assunt.»


Espanya XII

En certes ocasions, els reis varen manar edificar o reedificar, i adequar com a fortalea o castell de frontera, per a acuartelar tropes de milícia, com en ocasió dels alvançaments de frontera del XII. En els llocs a repoblar, despuix de despoblació de guerra, o en previsió d'eventual desafecció hostil de «els «naturals», i per a resguardar al vassall comú, s'habilitaven presidis el concepte militar dels quals deriva del Fort romà i d'estos es deriven els actuals quarters de milícia.

En l'any 1128, Alfonso I va donar a l'abad Fortunio la vila de Signa, en tots els seus térmens, i els mana que la poblen lo abans possible, i que facen allí una bona fortalea per a presidi de christianos. Dioles també a Turre de Carcere, prop de Signa, en el mateix càrrec de poblar-la i fer una atra fortalea contra els musulmans.[7]


Flandes

El cridat «Camí Espanyol» va ser una ruta terrestre creada per Felipe II per a conseguir dur diners i tropes espanyoles a la guerra en els Països Baixos. Els terços varen entrar en la Valtelina, varen construir un castell en Bormio i varen situar tropes des de Llombardia al Tirol, creant una cadena de forts per a garantisar la seguritat del valiós corredor. En 1622 hi havia més de 4000 soldats en la Valtelina. Alguns acuartelaban 2500 infants. També es varen usar en Nàpols.


Presidis en Amèrica del Nort durant el virregnat

Fort de Campeche, construït per a evitar atacs de pirates. No obstant, en maig de 1683 el pirata holandés Laurens de Graff va saquejar durant varis dies la ciutat.

Com va quedar establit pel virrei Duc de Alburquerque, els Presidis en Amèrica del Nort eren una companyia de montats que presidia el territori. En els seus inicis estes unitats eren molt reduïdes de no més de cinc soldats que s'establien en el camí que anava de Ciutat de Mèxic a Zacatecas per lo que es va escomençar a cridar el Camí Real de Terra Adins. Per ad ells es varen construir uns edificis molt senzills que varen rebre el nom de Casa Forta, el nom de la qual definix lo que realment eren, una casa fortificada en estage per als cinc soldats. Pronte es va vore la necessitat de dotar-los de corral per a protegir als cavalls, i com la seua missió principal era la d'escoltar les recuas de mules que transitaven el camí, l'edifici va ser creixent per a albergar als arriers, els seus animals i la seua càrrega. La seua configuració final despuix de totes les ampliacions es pot vore en el fort de Ojuelos. En aquells primers anys de funcionament, en la segona mitat del XVI, es varen establir vàries unitats en el dit camí, a una distància que permetera el mutu respal, lo que es coneix en la nomenclatura com a «sistema de Forts».

Els Presidis varen ser creixent en número de soldats, i establint-se en atres llocs del nort novohispano:

  • Com una estratègia de respal a la colonisació, el poblament del territori, la fundació de viles, missions i pobles d'indis cristians, forma en la que es va anar cristianizando i poblant el territori.
  • Com a instrument de protecció del territori front a atres nacions europees hostils a Espanya, com els que es varen establir en els actuals estats de Luisiana, Mississippi, Alabama i Florida.
  • En l'Amèrica espanyola es reclutaven soldats en família, ya que la seua funció era, no solament defendre el territori sino principalment poblar-ho. Habitualment es fundaven vàries missions en un lloc i se'ls dotava de protecció per mig de la fundació d'una població d'espanyols i l'establiment en ella d'un Presidi de soldats per a que la defengueren. [3]

En ser desacuartelado de soldats presidiales, quan estos eren traslladats a otr o punt geogràfic, si s'havia construït una fortificació, esta deixava de cridar-se presidi per a ser coneguda únicament com a fort. Ya que els soldats presidiales eren reclutats en família per a que tingueren també la funció de pobladors, i en la gran cantitat de civils que s'establien prop dels presidiales, al seu ampar i protecció, en el temps les viles, mal cridades presidis, varen formar ciutats, en alguns casos les més importants dels actuals Estats Units. Sent cridaner que llocs com a Sant Antonio o Santa Fe, seguixquen tenint en els seus centres urbans la «plaça d'armes» que sio orige a la seua població.

En molts casos la companyia presidial no fortificó els seus establiments, alguns d'ells en els llocs més perillosos de Norteamérica, com a Santa Fe, en el Nou Mèxic, Sant Antonio i Sant Joan Batiste en Texas, les seues cases de pedra o atobó eren suficient protecció davant els enemics indis, principalment apaches. Prova d'això són els mapes d'época, principalment els de Urrutia, elaborats en 1767, en que s'aprecia que, rodejant la plaça d'armes, es troben únicament les cases dels soldats sense una atra protecció.[3]


La Florida

En l'actual capital de l'estat de Florida, Talahasee, es va establir un fort per a donar cobertura a les missions establides entre els Apalachees. També es va establir el Presidi de Sant Agustín de la Florida en el Fort Sant Marcos.


Texas

El principal establiment va ser en la vila de Béxar, cridat Sant Antonio de Bexar. Uns atres varen ser establits en Els Adaes, localitat que hui pertany a l'estat de Luisiana. Una atra companyia, dependent de Sant Antonio, es va establir en La Baïa de l'Esperit Sant, en primer lloc sobre el destruït fort francés Sant Luis, en la riera Garcitas, despuix en una atra ubicació més a l'interior, i finalment al seu lloc actual, en el riu Sant Antonio. I va haver atres dos establiments temporals, el primer en Orcoquizac i el segon en Sant Sabá, actual Menard, de trist recort, ya que en les seues proximitats i sense que pogueren fer res, es va produir la destrucció de la missió franciscana pels Comanches aliats en els youjuanes i els Caddos.

Estos presidis texans depenien directament d'atres presidis situats al sur del riu Gran, en l'actual estat mexicà de Coahuila, el cridat de Sant Joan Batiste del riu Gran, des d'a on varen partir les expedicions que varen fundar Sant Antonio en 1718. I més al sur el de Monclova.

Hui en dia l'antic Presidi del Pas ha quedat enquadrat en el territori texà pero en el moment del seu establiment en 1680, despuix del tumult del Nou Mèxic, s'englobava en l'esforç poblacional del Nou Mèxic.


Nou Mèxic

El presidi de la Santa Fe, establit en 1607, i el del Pas en 1680.


Arizona

Un presidi es va establir en el Tucsón, i un atre més al sur en Tubac.


Les Californias, Baixa i Alta

En l'época del Virregnat de la Nova Espanya, o Nova Espanya, es varen emplaçar en «les californias», en el nort continental. Actualment el sur oest dels Estats Units. El de La nostra Senyora de Loreto era el Forta capçalera de les Californias. En 1775 tenien ya una reduïda dotació:


Referències

  1. ↑
  2. ↑ Relación del estado de la Nueva España en los ocho años de su gobierno que hace el duque de Alburquerque al Excelentísimo señor duque de Linares su sucesor en los cargos de virrei, gobernador y capitán general de este reino, de que tomó posesión en 27 de novembre de 1702. AGI, México 485.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 García Ruiz, Jorge L. (2023). PRESIDIO. Soldados del Rey, San Antonio, Texas: Héroes de Cavite, pp. 27-34. ISBN 979-8378355877.
  4. ↑ Diccionario de Autoridades de la Real Academia Española, Tomo V, 1737.
  5. ↑ 5,0 5,1 J.D'W.M. (1863). Diccionario militar (en español), Madrid: Imprenta de Luis Palacios.
  6. ↑ 6,0 6,1 Almirante, José (1869). Diccionario Militar (en español), Madrid: Imprenta del depósito de la guerra..
  7. ↑ Theatro histórico de las iglesias del reyno de Aragón, Volumen 7. Escrito por Lamberto de Zaragoza, Ramón de Huesca

Enllaços externs