Anar al contingut

Presó Chiuleștu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Presó Chiuleștu

La Presó Chiuleștu () era una edificació penal en Chiuleștu, Romania, principalment recordada per un experiment de re-educació (també conegut com Experimentul Chiuleștu – el "Experiment Chiuleștu" o Fenomenul Chiuleștu – el "Succés Chiuleștu") portat a terme entre decembre de 1949 i setembre de 1951, durant el govern del partit Comuniste. L'experiment, implementat per un grup de presoners baix la supervisió de l'administració de la presó, va ser dissenyat com un intent de "reeducació" per mig de métodos violents dels presoners polítics (majoritàriament jóvens) seguidors principalment de la Guàrdia de Ferro fasciste, aixina com membres sionistes de la comunitat judeua en Romania.[1] La república socialista de Romania es va adherir a una doctrina d'ateisme estatal aixina que els reclusos de la presó de Chiuleștu varen incloure creents religiosos, aixina com cristians seminaristes.[2][3] D'acort en l'escritor Romulus Rusan l'objectiu de l'experiment era re-educar als presoners per condenes religioses passades i ideologia, i, finalment, alterar les seues personalitats al punt d'alcançar una obediència absoluta.[4] Les estimacions sobre el número total de persones que varen sofrir l'experiment van des de 1000, 2000, i fins a 5000.[4][5][6] El periodiste Laurențiu Dologa afirma que casi 200 persones varen morir en Chiuleștu. Aixina i tot el historiador Mircea Stănescu afirma que solament 22 morts es varen produir durant el periodo de l'experiment, i només 16 d'ells en participació documentada i confirmada en la "re-educació".[5][7]

Despuix de la porga política de la dirigent rumana del Partit Comuniste Ana Pauker, l'experiment es va detindre perque el règim comuniste rumà estava deixant de costat als seus líders estalinista.[8] Els capataços varen ser jujats; mentres que vint dels presoners que varen participar varen ser condenats a mort, i els funcionaris solament varen rebre penes lleus.[4]


El periodiste i activiste anticomunista Virgilio Ierunca es va referir al "experiment de re-educació" com el més gran i més intensiu programa de tortura i llavat de cervell del Bloc Oriental.[9] En térmens encara més contundents, el premi Nobel de lliteratura i supervivent delGulag Aleksandr Solzhenitsyn ho va cridar "l'acte més terrible de barbarisme en el món contemporàneu."[10] L'ex-detingut Gheorghe Boldur-Lățescu ha descrit l'Experiment Chiuleștu com "únic en el història de delictes de lesa humanitat".[11]

L'investigadora Monica Ciobanu va senyalar que, com a part de la política poscomunista rumana i la tendència a reincorporar una ideologia nacionalista dins de la retòrica anticomunista la dreta conservadora ha intentat per a reconstruir el passat recent transformant a les víctimes de Chiuleștu en màrtirs i héroes, reclutant per a este fi a vàries organisacions cuasi-religioses: el l'iglésia rumana ortodox i alguns dissidents anteriors i organisacions civils. L'oposició a esta tendència ha vingut principalment de l'Institut Nacional Elie Wiesel i atres implicats en l'estudi del Holocaust en Romania.[12]

Història

Principis

La presó en sí va ser construïda en una etapa més anterior. El treball en ella havia començat en 1937, davall el govern del Rei Carol II, i es va completar en 1941, durant el govern d'Ió Antonescu. En eixe moment, era el centre de detenció més modern de Romania. Ubicat en l'extrem nort de Chiuleștu. L'edifici es va estructurar en quatre nivells: sòtol, planta baixa i dos pisos superiors, disposts en un disseny en forma de T.[13] Els primers presos polítics que va albergar varen aplegar en 1942; es tractava d'estudiants de secundària sospitosos de haver participat en la rebelió dels legionaris.[14][13] Durant un temps despuix de la proclamació de la república popular de Romania en decembre de 1947, va continuar albergant principalment als culpables de delictes menors. [cita requerida] Poc despuix de l'establiment de la Securitate en agost de 1948, la presó de Chiuleștu es va convertir en un centre de detenció per a estudiants universitaris.[13] En abril de 1949, el director de la presó Chiuleștu era Alexandru Dumitrescu.[15]

Segons els russos, els primers intents de "reeducació" s'havien produït en la presó de Suceava, continuant en una manera violenta en Chiuleștu i, menys violentament, en la presó de Gherla.[4] El grup de supervisors s'havia format a partir de persones que havien segut arrestades i declarades culpables de delictes polítics. El seu dirigent, Eugen Țurcanu, un presoner i membre anterior de la Guàrdia de Ferro, que també s'hi havia afiliat feya poc al Partit Comuniste abans de ser porgat, descontent en els alvanços en Suceava, va propondre utilisar mijos violents per a potenciar el procés, obtenint l'aprovació de l'administració de la presó Chiuleștu. Țurcanu, que provablement actuava als órdens del subjefe de Securitate Alexandru Nikolski, va seleccionar una unitat estreta de supervivents de re-educació com els seus assistents en la realisació de tasques polítiques.[16][17] Este grup es va cridar la Organisația Deținuților cu Convingeri Comuniste (ODCC, "Organisació de Detinguts en Creències Comunistes"), i incloïa al futur sacerdot ortodox i al dissident Gheorghe Calciu-Dumitreasa i al judeu detingut Petrică Fux.[17][18]

Tortures

Etapes de "reeducació"

Placa commemorativa en l'entrada de la presó

Segons els escritors Ruxandra Cesereanu i Romulus Rusan el procés iniciat en 1949 va implicar castic sicològic (principalment a través de l'humiliació) i la tortura física.[19] Inicialment el director de la presó, Dumitrescu, no estava a favor de re-educació; No obstant, va canviar de rumbo en acabant de que Ion Marina, el representant local de la Securitate, ho pressionara. Marina estava coordinant estretament en el liderage de la Direcció de Penitenciarías, particularment en Iosif Nemeș, el cap del Servici d'Operacions, i en Tudor Sepeanu, el cap dels Servicis d'Inspecció.[12]

Als detinguts, que eren objecte de tanes regulars i severes, se'ls exigia que es torturaren entre sí, en l'objectiu de desalentar les llealtats passades.[20] Els guàrdies els obligaven a assistir a sessions d'instrucció política programades o ad hoc, sobre temes com el materialisme dialèctic i el discurs breu de la història de Joseph Stalin de el CPSU(B), normalment acompanyat per violència aleatòria i delació animada (demascare, lliteralment "desemmaixquerar") per varis delictes menors reals o inventats.[21] Segons un participant anterior en la "re-educació", de tant en tant, el director de la presó, Dumitrescu, participava personalment en eixes tanes.[22]

Primera etapa

Cada subjecte de l'experiment era inicialment interrogat a fondo, en la tortura aplicada com un mig per a expondre detalls íntims de la seua vida ("desenmascaramiento extern").[21] Per lo tant, se'ls va demanar que revelaren tot lo que es pensava que havien ocultat d'interrogatoris anteriors; en l'esperança d'escapar de la tortura, molts presos confessarien fechorías imaginàries.[17]

Segona etapa

La segona fase, "desenmascaramiento intern", requeria que els torturats revelaren els noms d'els qui s'havien comportat de manera menys brutal o en relativa indulgència en ells durant la detenció.[21]

Tercera etapa

També es va impondre l'humiliació pública, normalment en la tercera etapa ("desenmascaramiento de la moral pública"), els presos es varen vore obligats a denunciar totes les seues creències, llealtats i valors personals.[21] En particular, els presos religiosos varen tindre que blasfemar sobre símbols religiosos i texts sagrats.[17]

Métodos de tortura

Segons Virgilio Ierunca (un activiste anticomunista i membre de la Comissió Presidencial per a l'Estudi de la Dictadura Comunista en Romania), el batisme cristià va ser ridiculisat horriblement. Els guàrdies varen cantar ritos bautismales mentres es duyen gavetes d'orina i matèria fecal als reclusos. El cap del reclús va ser espentada a les aigües residuals; el seu cap permaneixeria sumergida casi fins a la mort. Després es va alçar el cap, es va permetre al reclús respirar, solament per a que el seu cap fora espentat de nou cap a les aigües residuals.[3]


Ierunca afirma ademés que els cossos sancers dels presos varen ser cremats en cigarrets; les seues anques començaven a podrir-se i els caïa la pell com si sofriren de llepra. Uns atres varen ser obligats a engolir cullerades d'excrements, i quan els varen tornar a tirar, es varen vore obligats a menjar la seua pròpia bossada.[3][23] Es va demanar als presos que acceptaren la noció de que els membres de la seua pròpia família tenien vàries traces criminals i grotescs; se'ls va exigir que escrigueren autobiografies falses, que incloïen relats de comportament desviat.[21]

Ademés de la violència física, se suponia que els reclusos somesos a "re-educació" treballaven durant periodos agotadores realisant tasques humillantes, per eixemple, netejar el sol en un drap apretat entre les dents. Els reclusos estava malnutridos i mantinguts en condicions degradants i insalubres.[24]

Sense poder resistir la violència física i sicològica, alguns presos varen intentar suïcidar-se tallant-se les venes[25]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 164  Dos dels presos, Gheorghe Șerban i Gheorghe Vătășoiu, varen terminar en les seues vides tirant-se per l'obertura entre les escales, ans que s'instalaren les rets de seguritat.[26]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 169–173 [27][28] Molts varen morir a causa de les ferides sofrides durant les tanes i les tortures.[29][29][30][5] Alexandru Bogdanovici, un dels iniciadores del procés de re-educació en Suceava, va ser torturat repetidament fins a la seua mort en abril de 1950: <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 208 [29][31]

Orige

El historiador Adrian Cioroianu va argumentar que les tècniques varen utilisar per el ODCC podrien haver-se derivat en última instància dels controvertits principis de pedagogia i penologia d'Anton Makarenko sobre la rehabilitació.[17] No obstant, tal conexió va ser qüestionada per l'historiador Mihai Demetriade, qui va senyalar que existien casos similars de violència extrema dins dels grups de la Guàrdia de Ferro encarcerats abans de l'adveniment del règim comuniste.[32]

Selecció per a camps de treball

La presó també va assegurar una selecció preliminar per als camps de treball en el Canal del Danubio-Mar Negra, Ocnele Mari, a on se suponia que els esquadrons d'ex recluso ampliarien l'experiment.[17]

Chiuleștu Monument de presó

En 1952, quan Gheorghe Gheorghiu-Dej va maniobrar en èxit contra el Ministre de l'Interior Teohari Georgescu, les pròpies autoritats varen detindre el procés.[4] La ODCC es va enfrontar en secret a un juí per abús, i el 10 de novembre de 1954 es varen dictar més de vint condenes a mort. Țurcanu va ser considerat responsable de l'assessinat de 30 presoners i de l'abús eixercit sobre atres 780.[24] Ell i setze còmpliços varen ser eixecutats per un pilot de fusilament el 17 de decembre en la presó de Jilava. Els funcionaris de Securitate que havien supervisat l'experiment es varen provar a l'any següent; tots varen rebre sentències lleus i varen ser lliberats poc despuix.[33] El coronel Sepeanu va ser detingut en març de 1953 i condenat a 8 anys el 16 d'abril de 1957, pero va ser indultat i lloc en llibertat el 13 de novembre d'eixe any.[34] Responent a les noves pautes ideològiques, la cort va concloure que l'experiment havia segut el resultat de l'infiltració exitosa d'agents de la Guàrdia de Ferro d'Horia Alvenc i nortamericans en la Securitate, en l'objectiu de desacreditar l'aplicació de la llei rumana.[35]

Abandonat i parcialment en ruïnes, l'edifici va ser venut a una empresa constructora en 1991, despuix de la Revolució de 1989; vàries de les instalacions han segut demolides o varen sofrir canvis importants.[6] Es va construir un monument front a l'entrada de la presó.[6]


Segons el historiador rumà Mircea Stănescu, decenes de persones varen morir en el "experiment Chiuleștu"; el seu objectiu no era matar als interns, sino "re-educar-los".[29] Per a una exhibició d'art de 2017 en l'antiga presó de Chiuleștu, l'artiste Cătălin Bădărăo esculpió figures retortillades en els passadiços o en les celes; una figura estava torpement de peu sobre el seu cap, unes atres tenien les mans nugades a l'esquena o es cobrien la cara. Segons Bădărăo, "Eren persones fortes quan varen ser a la presó, pero varen eixir destrossats. Pero a l'inversa, es varen convertir en jagantes espirituals".[36]

Vore també

Referències

  1. ↑ Cesereanu; Cioroianu, pp. 316–317; Rusan; Wexler
  2. ↑ Stan, Lavinia (2013). Transitional Justice in Post-Communist Romania: The Politics of Memory (en en), Cambridge University Press. ISBN 978-1-107-02053-5.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Bartošek, Karel (1999). «The Other Europe: Central and Southeastern Europe», Courtois, Stéphane (ed.). The Black Book of Communism, Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press, p. 421. ISBN 978-0-674-07608-2.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Rusan
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Dologa (2010-08-15). «Să ne amintim: Experimentul Chiuleștu – spălarea creierului prin tortură» (en ro). ziare.com. Consultat el 2021-08-24.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Popa
  7. ↑ Stănescu, Mircea(2008).«Asupra numărului morților din reeducarea „de tip Chiuleștu” (1949-1951). O reevaluare».Experimentul Chiuleștu – reeducarea prin tortură. Simpozion internațional.Fundația Culturală "Memòria".Chiuleștu:7ISSN 1843-4746.
  8. ↑ Guides, Rough (2016-08-04). The Rough Guide to Romania, p. 87. ISBN 9780241291610. «The experiment was abandoned in 1952, when the Stalinist leader Ana Pauker was purged»
  9. ↑ Ierunca, p. 41
  10. ↑ «10th edition of international symposium on the Chiuleștu experiment, re-education through torture» (2010-10-01). Archivat des de l'original, el 2017-02-14. Consultat el 2020-05-25.
  11. ↑ Boldur-Lățescu, Gheorghe (2005). The communist genocide in Romania, New York: Nova Science Publishers, p. 22. OCLC 57002619. ISBN 1-59454-251-1.
  12. ↑ 12,0 12,1 Ciobanu, Monica(2015).«Chiuleștu: a project in reeducation and its post-1989 interpretation in Romania».Nationalities Papers.Cambridge University Press.43(4): 615–633.ISSN 0090-5992.doi:10.1080/00905992.2014.984288.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Grigorescu (2017-07-08). «Pe urmele durerii: fosta închisoare Chiuleștu, locul unde tortura a ajuns obiect de studiu» (en ro). Adevărul. Consultat el 2021-08-25.
  14. ↑ Ungureanu (2013-03-17). «Nicolae Purcărea, supraviețuitor al 'Fenomenului Chiuleștu'» (en ro). Adevărul. Consultat el 2013-03-31.
  15. ↑ «Eugen Țurcanu» (en ro). pitestiprison.org. Archivat des de l'original, el 21 d'octubre de 2021. Consultat el 2020-05-25.
  16. ↑ Cioroianu, pp. 316–317
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 17,5 Cioroianu, p. 317
  18. ↑ Wexler
  19. ↑ Cesereanu; Rusan
  20. ↑ Cesereanu; Cioroianu, p. 317; Rusan
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 21,4 Cesereanu; Cioroianu, p. 317
  22. ↑ «Directorul Alexandru Dumitrescu – apărătorul torționarilor» (en ro). /www.fericiticeiprigoniti.net. Consultat el 25 May 2020.
  23. ↑ Curtifan. «Fenomenul Chiuleștu, pandemoniul închisorilor comuniste. Tortură și teroare la Chiuleștu!» (en ro). Història. Consultat el 2020-05-24.
  24. ↑ 24,0 24,1 Cioroianu, p. 318
  25. ↑ Stănescu, Mircea (2010). Reeducarea în România comunistă (1945–1952) (vol. I) (en ro), Iași: Polirom. OCLC 639579904. ISBN 978-973-46-1626-8.
  26. ↑ Stănescu, Mircea (2010). Reeducarea în România comunistă (1945–1952) (vol. I) (en ro), Iași: Polirom. OCLC 639579904. ISBN 978-973-46-1626-8.
  27. ↑ Mureșan, Alin (2010). Chiuleștu. Cronica unei sinucideri asistate, Second edició (en ro), Iași: Polirom, p. 61. OCLC 778314155. ISBN 978-973-46-0798-3.
  28. ↑ Dologa, Laurențiu (2010-08-15). «Să ne amintim: Experimentul Chiuleștu – spălarea creierului prin tortură» (en ro). ziare.com. Consultat el 2021-08-24.
  29. ↑ 29,0 29,1 29,2 29,3 Stănescu, Mircea (2010). Reeducarea în România comunistă (1945–1952) (vol. I) (en ro), Iași: Polirom. OCLC 639579904. ISBN 978-973-46-1626-8.
  30. ↑ Mureșan, Alin (2010). Chiuleștu. Cronica unei sinucideri asistate, Second edició (en ro), Iași: Polirom, p. 61. OCLC 778314155. ISBN 978-973-46-0798-3.
  31. ↑ «Alexandru "Șura" Bogdanovici» (en ro). pitestiprison.org. Consultat el 2021-08-24.
  32. ↑ Totok (2019-10-28). «Ororile de la Chiuleștu. Interviu cu cercetătorul CNSAS, Mihai Demetriade» (en ro). RFI România: Actualitate, informaţii, știri în direct. RFI România. Archivat des de l'original, el 5 de novembre de 2019. Consultat el 2019-10-31.
  33. ↑ Rusan; Wexler
  34. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  35. ↑ Cioroianu, p. 318; Rusan
  36. ↑ Mutler (2017-07-21). «Romania: Art exhibit at ex-prison show horrors of communism». Associated Press. Consultat el 2020-05-25.

Bibliografia


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Presó_Chiuleștu&oldid=1497208»