Pot de Zamora
El pot de Zamora, també cridat píxide de Zamora, és una píxide o urna de marfil d'elefant tallada en el Califato Omeya de Còrdova en el X, per encàrrec del califa Alhakén II, i que va acabar formant part del tesor de la catedral de Zamora. Està considerat com una de les joyes dels marfil hispanomusulmanes.
Història
Orige
La píxide va ser tallada en el Califato de Còrdova per un artiste desconegut, del com solament es coneix el sobrenom de "El mestre de Zamora", en l'any 964 d. C., i destaca pel seu increible detall i finura en l'eixecució.
Conté inscripcions que indiquen que va ser un regal del segon califa omeya de Còrdova, Alhakén II (r. 961-976), a la vasc-navarresa Subh, concubina i mare del seu hereu Hisham II en l'any 353 de l'Hègira.
La caixa va ser encarregada per Alhakén II per a la seua concubina Zoa mare del príncip Abd al-Rahman,el qual no va aplegar al poder per morir sent chiquet. El nom de Durri aludix al donant que va ser esclau del califa d'orige eslau encarregat de la fabricació d'alguns objectes suntuaris realisats en els tallers reals, governador de Baeza en començar el regnat de Heisam II i va morir per orde del-mansur.
En la peça hi ha una inscripció en la que es coneixia a l'artiste que la va fabricar com "Mestre de Zamora".
Inscripció
En la vora inferior de la tapa es troba una inscripció en elegants caràcters cúficos, els quals indiquen al destinatari i la data d'eixecució. Esta inscripció traduïda aproximadament diu lo següent: "La bendició de Deu al Imam, l'esclau de Deu, al Hakam Al Mustansir bi'llah el príncip dels creents. De lo que s'ha ordenat fabricar per a la senyora mare del príncip Abd el Rahman, baix la direcció de Durri As Saghir, en l'any 356 Hègira ".
Gràcies a l'inscripció es coneix que va ser fabricada en els tallers de la ciutat de Còrdova durant l'época del Califato Omeya de Cordóba.
En la catedral de Zamora
Encara que no es coneix l'identitat del donant ni la data en la que va entrar en la catedral, va poder aplegar a esta per donació real o senyorial. El primer registre conegut del pot i d'un conjunt d'arqueta islàmiques propietat de la catedral, correspon a l'any 1367 a on figura en el tesor catedralicio. En 1436 ya consta en el relicario contenint “pedres dels Sants Llocs”.[1]
En 1903 el matrimoni Gómez-Moreno, en una de les seues estàncies en Zamora i la seua província, a on recopilaven informació per a la futura redacció del volum dedicat a Zamora del Catàlec Monumental d'Espanya, en la seua visita a la catedral descobrixen la píxide califal i una atra arqueta de la mateixa época en el relicario, mostrant al cabildo la singularitat i el valor d'unes peces que este desconeixia. Estes arqueta varen ser expostes en l'Exposició Regional Gallega de 1910, despertant l'interés dels anticuaris que les varen vore.[2]
Venda
En 1911 el cabildo catedralicio de Zamora va vendre al anticuario madrileny Juan Lafora i Calatayut unes arqueta entre les quals es trobava un pot de marfil d'época califal valorat en 52.500 pessetes. Gómez-Moreno, que va ser el que va descobrir anys abans la píxide en el relicario de la catedral, degut a que este freqüentava en Madrit els mateixos círculs que Lafora i Calatayut, va poder conéixer la venda d'objectes valiosos, per lo que va contactar en el diputat nacional Guillermo de Osma davant el temor de que la peça ixquera d'Espanya. L'assunt va aplegar a debatre's en les Corts en l'intervenció del president del govern i de José Canalejas, lo que va generar una interessant polèmica sobre la propietat del patrimoni artístic de l'Iglésia de la que es varen fer eco els diaris nacionals. Finalment, despuix de tot este procés, l'Estat decidix comprar esta peça per la mateixa cantitat per la que el havia adquirit Lafora. Despuix d'açò la peça va ser depositada el 14 de març de 1911 en el Museu Arqueològic Nacional.[2]El cabildo de Zamora va destinar els diners de la venda a l'adquisició de Deute Públic. El producte de les vendes a anticuaris d'atres bens artístics de la catedral de Zamora, realisades prèviament, s'havien destinat a la compra d'accions d'una companyia hidroelèctrica.[2]
Conservació
La peça s'exhibix en el Museu Arqueològic Nacional de Madrit, encara que anteriorment va formar part de el "Tesor de la Catedral de Zamora". Està exposta en una vitrina exenta visible des de tots els punts.
Característiques
- Forma: cilíndrica en la tapa hemiesférica.
- Material:Fabricada en argent i marfil d'elefant per mig de les tècniques de fos a mòle,nielado i talla rehundida.
- Dimensions: 17,70 centímetros d'altura i 10,3 centímetros de diàmetro.
- Inscripcions tipo ataurique, fetes en incisions que representen pavos, gaseles i pardals.
- S'obri i es tanca per mig de dos charnelas
Vore també
Notes
Referències
Bibliografia
•Ferrandis, J., Marfil àraps d'Occident, vol. I, Madrit, 1935, pp. 56-58.
•Franco Mata, A., “Pot de Zamora”, Remembranza. Les Edats del Home, Zamora, 2001, p. 65, n.º 6.
•Gómez Moreno, M., Cátálogo monumental de la província de Zamora, Madrit, 1927, pp. 77-79, n.º 164.
•Montaya Tejada, B., i Montoya Díaz, B., Marfil cordovesos, Còrdova, 1979, pp. 24-26.
•Martín Benito, J. I., i Recs Gran .F., “El Pot de Zamora: història i patrimoni”, D'Art, 2, León, 2003, pp. 203-223.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bote de Zamora» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.