Anar al contingut

Pont del Bibey

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Pont del Bibey

El pont del Bibey (en gallec Bibei) és un pont romà en arc de mig punt en la província d'Orense, pel que la carretera OU-636 creua el riu Bibey. Està situat en el municipi de Pobla de Trives i en el municipi de Laroco (Galícia, Espanya). Junt en el del Freixo, és el pont romà millor conservat de Galícia.[1] [2]

El 3 de juny de 1931, el pont del Bibey va ser declarat Monument històric-artístic,[3] per lo que és be d'interés cultural, en categoria de monument.

Característiques

El pont es compon de tres arcs que les seues llums són de 6.09 m (vora oest), 18.51 m (central) i 8.77 m (vora este) respectivament (20, 62, 29 en peus romans).[4] La llum de l'arc central ve determinada per la profunditat del riu a l'altura del pilar Este, ya que hauria segut necessària fonamentació a major profunditat en cas de menor llum. És un pont ample, de 6.5 m, mentres que la llongitut total és de 75 m.[3] L'altura del pont des del llit a l'arc central és de 22.5 m (4) suficient per a desagüar les riuades del riu, que transcorre encajonado en el lloc.

Els pilars exhibixen l'estructura de fàbrica Opus quadratum de sillería granítica almohadillada. Les sillerías estan tallades i apilades sense juntes ni falques, en lo que es conseguix una resistència pareguda a la de la pròpia pedra. Les roques estan grapadas entre sí en espigos de fusta dura o ferro per a donar-los més resistència.[5] Les piles tenen tallamars triangulars aigües dalt arrematats per uns sombreretes que es varen afegir en 1861 en motiu d'unes reformes.

A abdós costats del riu es varen alçar sengles murs de contenció de 9 metros de llongitut (vora Oest) i 17 metros (vora Este). El rebanc actual, formada pel voladizo d'una hilada de sellars a soga, és moderna.

Història

Erro al crear miniatura:
Columna fundacional trajanea del pont i miliario de Tito, situats en la vora oest del Pont del Bibey.

El pont va ser construït per al pas de la Via Nova o via XVIII del itinerari de Antonino que el seu traçat es va finalisar sobre l'any 80 d. C.

Provablement el pont va ser alçat durant temps de Trajano (114-119 d. C.), donada el seu semajanza en el d'Alcantara i diverses inscripcions dedicades a l'emperador trobades en la zona. En ser la data de construcció posterior al de la Via Nova, es creu que el pont actual es va alçar sobre un anterior del que res ha quedat.

Per a la seua construcció, es va elegir un lloc a on el riu Bibey transcorre encajonado, sent el llit prou uniforme en una profunditat de 3 metros. En este punt la roca aflora a la superfície, lo que va permetre una bona fonamentació. L'ubicació del pont permetia a la Via Nova salvar els rius Xares i San Lázaro, ya que estos afluents del Bibey es troben aigües dalt.

Pel pont varen passar els viagers Llicenciat Molina (1550), Ambrosio de Morales (1570) i Ceán Bermúdez que varen aportar senyes sobre el camí i el pont.

Des de temps romans, mai ha perdut la seua funció de l'obra útil, sent este fet clau en la seua conservació. En la segona mitat de el XIX el pont va ser inclós en el nou traçat de la carretera de segon orde de Ponferrada a Orense (Real Orde de 15 de decembre de 1852), en recolzar-se part del seu traçat en els famosos Colzes de Larouco. En el XX va transcórrer la carretera N-120. Actualment servix de pas per a la carretera autonòmica OU-636 que comunica la Pobla de Trives en Larouco.

Este pont va ser escenari de ajusticiamientos des del principi de la repressió franquista en 1936 en decenes de fusilaments i tire de cossos al riu Bibey.[6][7]

Vore també

Referències

  1. ↑ Carlos Nardiz Ortiz. «Els Ponts romans de Galícia». Revista d'obres Públiques número 3305, Colege de Camins Canals i Ports, Madrit. Archivat des d'el original, el 1 d'octubre de 2011.
  2. ↑ Manuel Duren Fonts. «Els Ponts romans de Freixo i Bibei».
  3. ↑ 3,0 3,1 Cartell informatiu a peu de pont.
  4. ↑ Manuel Duren Fonts. «Ponts romans peninsulars: tipologia i construcció». Actes del primer congrés Nacional de Història de la construcció, Madrit. Archivat des d'el original, el 26 de març de 2012. Consultat el 12 d'agost de 2011.
  5. ↑ Manuel Duren Fonts. «Els Ponts romans: Proyecte i Construcció». Museu Romà d'Irún. Archivat des d'el original, el 26 de març de 2012. Consultat el 12 d'agost de 2011.
  6. ↑ (2007) Memòries d'Alfonso Ortega Prada, Santiago de Compostela - la Corunya - Espanya: Fundació luís Tilve, p. 56. ISBN 84-95773-11-2.
  7. ↑ (2005) O Barco i a Terra de Valdeorras durant a II República i o franquisme (1931-1977), Vigo: Promocións Culturais Galegas. ISBN 9788496403130.


Referències