Polp jagantesc
Una espècie desconeguda de polp jagantesc ha segut hipotetizada com a font de reportes de mònstruos marins com el lusca, el kraken i l'akkorokamui aixina com la font d'alguns cadàvers molt deteriorats d'orige desconegut coneguts en anglés com globsters, com el Mònstruo de Sant Agustín. A l'espècie que presuntament representa este mònstruo se li ha assignat el nom binomial de "Octopus giganteus" (Llatí: polp jagant) i "Otoctopus giganteus" (prefix grec: oton = orella; polp d'orella jaganta), a pesar de que estos no són vàlits baix les regles del ICZN.[1][2]
No deuen ser confosos en els coneguts polps jagants del Pacífic, els quals són membres del genus Enteroctopus, i poden créixer a una llongitut total de més de 6 m.[3] El polp jagantesc s'assumix és molt més gran.
Història
[editar | editar còdic]En 1802 el malacólogo francés Pierre Denys de Montfort en el seu Histoire Naturelle Générale et Particulière dones Mollusques va reconéixer l'existència de dos classes de polp jagant. El primer és el kraken, que Denys de Montfort va creure havia segut descrit no solament per mariners noruecs i balleneros nortamericans, sino també per escritors antics com Plinio el Vell. El segon, el molt més gran polp colossal, que es diu va atacar un barco de navegació de Saint-Mal en la costa d'Angola.
Un polp jagantesc ha segut propost per a identificar el cadàver jagant, conegut com el Mònstruo de St. Augustine, que va encallar en St Augustine, Florida, en 1896. No obstant, les mostres d'este espècimen someses casi un sigle despuix a microscopia electrònica i a anàlisis bioquímic varen ser identificades com a «masses de colágeno pur» i no posseïen les «característiques bioquímiques de colágeno d'invertebrat, ni l'apany de fibra del colágeno del mant de polp». Els resultats sugerixen que les mostres són «peces grans de pell vertebrada [...] d'un enorme ser de sanc calenta», un tros descompost de ballena.[4]
Llectura adicional
[editar | editar còdic]- Heuvelmans, B. El Kraken i el Polp Colossal (2003) Kegan Paul. Londres.
- Raynal, Michel (1994). «The Case for the Giant Octopus», Steve Moore (ed.). Fortean Studies (vol. 1), London: John Brown Publishing, pp. 210-234. ISBN 1-870870-557.
- Este artícul conté una traducció total derivada de «Gigantic octopus» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Verrill, A. E. 1897.
- ↑ Raynal, M. 1987.
- ↑ Cosgrove, J.A. 1987.
- ↑ Pierce, S., G. Smith, T. Maugel & E. Clark 1995.