Sanc calenta
Un animal de sanc calenta és aquell que manté la seua temperatura corporal a un nivell aproximadament constant, independent de la temperatura de l'ambient; és dir, tenen homeostasis tèrmica. En general, tots els mamífers posseïxen este tipo de metabolisme.
Açò pot implicar no solament la capacitat de generar calor, sino també la capacitat de gelar-se. Els animals de sanc calenta controlen la seua temperatura corporal regulant la seua taxa metabòlica, per eixemple, incrementant la taxa metabòlica a mida que la temperatura de l'entorn escomença a disminuir.
Normalment l'expressió de sanc calenta comprén tres aspectes distints de la termorregulaació.
- Endotermia és la capacitat que posseïxen determinats animals de controlar la seua temperatura corporal per mig d'activitat interna, com tiritar, cremar greixos i pantaixar.
- Homeotermia és el tipo de termorregulaació característic dels animals que mantenen una temperatura interna estable independentment de les condicions externes. Dita temperatura sol ser més alta que la de l'entorn immediat.
- Taquimetabolisme és el tipo de termorregulaació propi dels animals que mantenen una taxa metabòlica en repòs alta. És dir, els sers taquimetabólicos estan “encesos” permanentment. Encara que el seu metabolisme en repòs siga prou més llent que el seu metabolisme en activitat, la diferència sol ser inferior a la que s'observa en animals bradimetabólicos. Els animals taquimetabólicos tenen majors dificultats per a fer front a l'escassea d'aliments.
Una gran proporció dels sers tradicionalment considerats de sanc calenta (mamífers i aus) presenten totes les característiques anteriors. No obstant, en els últims 30 anys, els estudis de termofisiologia animal han revelat que són numeroses les espècies d'eixos dos grups que no reunixen les tres; hi ha, per eixemple, molts rat penat i chicotets pardals que són poiquilotérmicos i bradimetabólicos quan dormen de nit o pel dia. Per a descriure este tipo de criatures, es va falcar el terme heterotermia.
La sanc calenta en aus i mamífers pot considerar-se eixemple d'evolució convergent, ya que en el desenrolle filogenético, entre abdós clados existixen uns atres de sanc freda (vore la reordenació taxonòmica dels saurópsidos).
Ademés, nous estudis d'animals tradicionalment considerats de sanc freda han mostrat que en la major part de les criatures estan presents diferents variacions dels tres aspectes definits anteriorment, aixina com dels seus equivalents (ectotermia, poiquilotermia i bradimetabolisme), creant d'esta manera una àmplia gama de tipos de temperatura corporal (Vore Condicions intermiges).
Mecanismes de control en endotermos
Els endotermos són criatures entre les quals estan els mamífers i les aus. Les ventages de l'endotermia són una major activitat de les enzimes i temperatura corporal constant, que permet a estos animals permanéixer actius a baixes temperatures. La desventaja és que es deu mantindre la termorregulaació encara en periodos d'inactivitat, perque d'un atre modo els organismes moren.
En hivern, pugues no haver suficient aliment per a mantindre estable la taxa metabòlica d'un endodermo tot el dia, per lo que alguns organismes passen a un estat controlat de hipotèrmia anomenat hivernació o letàrgia. En hivernació, la temperatura del cos es disminuïx per a conservar energia. En un clima càlit, els endodermos usen considerable energia per a no sobrecalentarse, ya siga per pantaixe, suor, buscant refugi o aigua.
Diversos mecanismes són usats per a regular la temperatura del cos, com tiritar (generant calor per contracció musculars), palidez i rubor (canvis circulatoris per a disminuir o incrementar el fluix de calor a la pell), pantaixe o suor (per a perdre calor per evaporament).
Ventages de la sanc calenta i de la freda
Els processos bioquímics depenen de la temperatura. En general es pot dir que estos processos s'acceleren en la calor i es retardan en el fret.
La ventaja d'un organisme homeotérmico és que pot mantindre's al voltant d'una temperatura òptima en la qual les reaccions químiques interiors funcionen millor, és dir que els processos tals com pensar, moure's, digerir, etcétera, són òptims. La desventaja és que es requerixen grans cantitats d'energia per a mantindre dita temperatura, i si la temperatura del cos canvia, encara que siga solament per pocs graus, l'organisme ràpidament deixa de funcionar.
Pel contrari, la ventaja d'un organisme de sanc freda és que requerix molt manco aliment, fent més fàcil la supervivència en condicions desfavorables. El preu per esta capacitat de supervivència és la necessitat de tindre múltiples sistemes químics per a operar a distintes temperatures.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sangre caliente» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.