Anar al contingut

Polonesa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Polonesa
Esquema rítmic de la Polonesa. Comença en un colp fort i en l'últim colp es tanca com a mostra l'image.[1]


La polonesa és una forma musical consistent en un moviment de marcha moderada i ritme ternario (3/4), en característic començ en ritme tético i fi en pròtesis originari de Polònia. Ademés, polonesa, del francés polonaise, és el nom francés per a polaca.

Tal ritme s'assembla al del bolero; comença en un colp accentuat de corchea seguit de dos semicorcheas i atres quatre corchees; el seu compàs de tancament és d'una corchea i dos semicorchees; una negra i una corchea, i un silenci de corchea.[1] És la dansa nacional de Polònia. Algunes de les polonesas més destacables i famoses són les de Frédéric Chopin.

Història

[editar | editar còdic]

Va nàixer com un ball, com a excusa dels nobles per a mostrar els seus fastuosos llars als seus aplegats i fins a a la plebe.

Els temes que tractaven eren diversos: des d'històries d'alt contingut eròtic fins a situacions de la vida diària, passant per trobades en donyets i criatures mitològiques.

És una dansa polaca de moviment moderat i en compàs de 3/4. En el seu orige (XVI) era una marcha solemne que donava principi i fi a una festa realisada en casa d'una família de la noblea; les parelles, preses de les mans i guiades per l'amo de la casa, travessaven les sales, les galeries i els jardins, fent els més extravagants moviments; en ocasions l'amo guiava la marcha, que recorria des dels jardins fins als banys.

Polonesa (1888)

Les melodies de la polonesa solen ser d'una estructura simple, a pur de frases breus. Posseïx un ritme molt característic, en el que es combinen corchees i semicorchees, junt a un ball,

Durant el XVIII es va produir l'estilisació de la polonesa. Va ser llavors quan la polonesa es entronca dins de la suite, prenent la forma de zarabanda o de rondó. Les polonesas de Johann Sebastian Bach oferixen les traces característiques del compàs ternario, les frases sense anacrusas i un ritme característic en l'accentuació en el segon temps.

Eixemples famosos de polonesas barroques són els que es troben en les següents obres de Bach: Suite francesa nº 6 i Suite orquestal nº 2.

Compositors com Georg Philipp Telemann, Wolfgang Amadeus Mozart, Ludwig van Beethoven, Franz Peter Schubert, Hans Jorgensen i Carl Maria von Weber varen escriure polonesas. Pero va ser Chopin qui va fixar el model mestre d'este tipo de peça. Célebres són els seus 20 polonesas; per eixemple, les op. 26, 40, 44, 53 i 61. Existixen notables eixemples en obres de Robert Schumann, Franz Liszt, Modest Músorgski, Piotr Ilich Chaikovski, Mijaíl Glinka i Henryk Wieniawski.

No obstant, la polonesa més coneguda en Polònia és Pożegnanie Ojczyzny (en espanyol Adeu a la Pàtria), composta en 1794 per Michał Kleofas Ogiński, l'obra de la qual causaria gran influència en els compositors polacs del romanticisme.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 'Hugues, Rupert. Music Lover's Enciclopèdia. Garden City Books: Garden City, New York, Doubleday & Co Inc., 1903-1954, Ed. rev. Deens Taylor i Russell Kerus r, pags. 582 i 658 (en anglés).'


Referències

[editar | editar còdic]