Poliuto

Poliuto

Poliuto és una "tragèdia lírica" o òpera tràgica, en música de Gaetano Donizetti i llibret en italià de Salvatore Cammarano basat en el drama de Pierre Corneille Polyeucte (1643). Va ser composta en 1838 i estrenada el 30 de novembre de 1848 en el Teatre de Sant Carlos de Nàpols. No obstant, una versió revisada de l'obra en text en francés havia segut produïda en anterioritat en l'Òpera de París en el títul de Els Martyrs el 10 d'abril de 1840.

Història

Composició

Per al més de giner de 1838, Donizetti estava en negociacions en l'Òpera de París per a compondre dos noves obres. Estant en Venècia per a l'estrena de Maria de Rudenz havia conegut a Adolphe Nourrit, qui durant més d'una década havia segut el principal tenor en París. No obstant, la popularitat de Nourrit estava ara en decliu i estava en perill de ser suplantat en els afectes del públic per l'estrela en alça Gilbert Louis Duprez. Nourrit i Donizetti estaven completament d'acort en que una grand opéra en l'estil de La judeua d'Halévy seria exactament lo que s'adequaria als gusts del públic francés i proporcionar a Nourrit el vehícul ideal per a restaurar la seua carrera.

No obstant, la següent òpera de Donizetti estava previst que s'estrenara en Nàpols, la capital del Regne de les Dos Sicilias, que el seu rei Fernando II era un devot catòlic que va rebujar qualsevol representació en l'escenari d'escenes de caràcter religiós com el martiri d'un sant. En l'últim moment, el rei va prohibir la producció.

L'administració del Teatre de Sant Carlos es va vore obligada a substituir Pia de' Tolomei, i Donizetti es va marchar a París immediatament, i va jurar no tornar a tindre mai tractes en Nàpols en el futur. La cancelació va ser un colp aplastant a les esperances de Adolphe Nourrit de reviure la seua carrera decaiguda. El 8 de març de 1839, es va suïcidar botant des d'una finestra del seu apartament en Nàpols.

Representacions

En aplegar a París, Donizetti va revisar i va expandir l'òpera sobre un text en francés per a estrenar-l'en l'Ix-li Li Peletier de l'Òpera de París en el títul Els martyrs el 18 d'abril de 1840.

Poliuto no es va representar en la seua forma original fins al cap de la mort de Donizetti. El 30 de novembre de 1848 es va estrenar la versió original en el Teatre Sant Carlo de Nàpols, pocs mesos despuix de la mort del compositor. Esta òpera rara volta es representa en l'actualitat; en les estadístiques de Operabase apareix en només 3 representacions per al periodo 2005-2010.

Personages

Personage	Tesitura	Repartixc el 18 d'abril de 1840 (Els Martyrs) Director:	Repartixc el 30 de novembre de 1848 (Poliuto) Director: Antonio Farelli
Poliuto (noble armeni)	tenor	Gilbert Duprez	Carlo Baucardé
Paolina (esposa de Poliuto)	soprano	Julie Dorus-Gras	Eugenia Tadolini
Sever (Procònsul romà)	baríton	Jean-Étienne August Massol	Filippo Colini
Felice (Governador d'Armènia i pare de Paolina)	Poliuto: tenor Els màrtirs: baix	Prosper Dérivis	Anafesto Rossi
Callistene (Sum sacerdot de Júpiter)	baix	Jacques-Émil Serda	Marque Arati
Nearco (Patriarca cristià)	tenor	Pierre François Wartel	Domenico Ceci
Un cristià	Poliuto: tenor Els màrtirs: baix	Sr. Molinier