Anar al contingut

Polinomis de Gegenbauer

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Gegenbauer polynomials.gif
Animació que mostra els polinomis en el pla per als primers 4 valors de n

En matemàtiques, els polinomis de Gegenbauer o polinomis ultraesféricos CPlantilla:La seua(x) són polinomis ortogonals en l'interval [−1,1] sobre la funció de ponderació (1 − x2)α–1/2. Generalisen els polinomis de Legendre i els polinomis de Chebyshov; i són casos especials dels polinomis de Jacobi. Duen el nom de Leopold Gegenbauer.

Caracterisació

[editar | editar còdic]
Archiu:Plot of the Gegenbauer polynomial C n^(m)(x) with n=10 and m=1 in the complex plane from -2-2i to 2+2i with colors created with Mathematica 13.1 function ComplexPlot3D.svg
Gràfic del polinomi C n^(m)(x) de Gegenbauer en n=10 i m=1 en el pla complex de -2-2i a 2+2i en colors creats en la funció de Mathematica 13.1 ComplexPlot3D

Hi ha disponibles vàries caracterisació dels polinomis de Gegenbauer:

1(12xt+t2)α=n=0Cn(α)(x)tn(0|x|<1,|t|1,α>0)
C0(α)(x)=1C1(α)(x)=2αx(n+1)Cn+1(α)(x)=2(n+α)xCn(α)(x)(n+2α1)Cn1(α)(x).
  • Els polinomis de Gegenbauer són solucions particulars de l'equació diferencial de Gegenbauer Plantilla:Harv:
(1x2)y(2α+1)xy+n(n+2α)y=0.
Quan α = 1/2, l'equació es reduïx a l'equació de Legendre, i els polinomis de Gegenbauer es reduïxen als polinomis de Legendre.
Quan α = 1, l'equació es reduïx a l'equació diferencial de Chebyshov, i els polinomis de Gegenbauer es reduïxen als polinomis de Chebyshov de segona classe.[1]
Cn(α)(z)=(2α)nn!2F1(n,2α+n;α+12;1z2).
(Abramowitz & Stegun p. 561). Ací (2α)n és el factorial ascendent. Explícitament,
Cn(α)(z)=k=0n/2(1)kΓ(nk+α)Γ(α)k!(n2k)!(2z)n2k.
Cn(α)(x)=(2α)n(α+12)nPn(α1/2,α1/2)(x).
en el que (θ)n representa el factorial ascendent de θ.
Per lo tant també s'obté la fòrmula de Rodrigues
Cn(α)(x)=(1)n2nn!Γ(α+12)Γ(n+2α)Γ(2α)Γ(α+n+12)(1x2)α+1/2dndxn[(1x2)n+α1/2].

Gràfics

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Arfken, Weber, and Harris (2013) "Mathematical Methods for Physicists", 7th edition; ch. 18.4

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Abramowitz, Milton; Stegun, Irene Ann, eds. (1983) [June 1964]. "Chapter 22". Handbook of Mathematical Functions with Formules, Graphs, and Mathematical Tables. Applied Mathematics Séries. Vol. 55 (Ninth reprint with additional corrections of tenth original printing with corrections (December 1972); first ed.). Washington D.C.; New York: United States Department of Commerce, National Bureau of Standards; Dover Publications. p. 773. ISBN 978-0-486-61272-0. LCCN 64-60036. MR 0167642. LCCN 65-12253.*Koornwinder, Tom H.; Wong, Roderick S. C.; Koekoek, Roelof; Swarttouw, René F. (2010), "Orthogonal Polynomials", in Olver, Frank W. J.; Lozier, Daniel M.; Boisvert, Ronald F.; Clark, Charles W. (eds.), NIST Handbook of Mathematical Functions, Cambridge University Press, ISBN 978-0-521-19225-5, MR 2723248
  • (1971).«Introduction to Fourier Analysis on Euclidean Spaces».Princeton University Press.Princeton, N.J.:.
  • Plantilla:Springer.


Referències

[editar | editar còdic]