Anar al contingut

Polinomis de Rogers

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


En matemàtiques, els polinomis de Rogers,[1] també cridats polinomis de Rogers-Askey-Ismail i polinomis q-ultraesféricos continus, són una família de polinomis ortogonals introduïda per Leonard James Rogers Plantilla:Harv en el curs del seu treball sobre les identitats de Rogers-Ramanujan. Són els q anàlecs dels polinomis ultraesféricos, i són els polinomis de Macdonald per al cas especial del sistema de raïls afins A1 Plantilla:Harv.

Askey y Ismail (1983) i Gasper y Rahman (2004, 7.4) analisen en detalle les propietats dels polinomis de Rogers.

Definició

[editar | editar còdic]

Els polinomis de Rogers es poden definir en térmens dels símbols q-Pochhammer i de la série hipergeométrica bàsica per

Cn(x;β|q)=(β;q)n(q;q)neinθ2ϕ1(qn,β;β1q1n;q,qβ1e2iθ)

a on x = cos(θ).

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Ivan Cherednik (2005). Double Affine Hecke Algebras, Cambridge University Press, p. 195. ISBN 9781139441254.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • (1983).«Studies in pure mathematics. To the memory of Paul Turán.».Birkhäuser.Basel, Boston, Berlin:
55–78.
337–352.doi:10.1112/plms/s1-24.1.337.
318–343.doi:10.1112/plms/s1-25.1.318.
15–32.doi:10.1112/plms/s1-26.1.15.


Referències

[editar | editar còdic]