Série hipergeométrica bàsica
En matemàtiques, les séries hipergeométricas bàsiques, o q-series hipergeométricas, són generalisacions q-anàlogues de les séries hipergeométricas generalisades, i són a la seua volta generalisades per les séries hipergeométricas elíptiques. Una serie xn es denomina hipergeométrica si la relació dels térmens successius xn+1/ xn és una funció racional de n. Si la raó de térmens successius és una funció racional de qn, llavors la série es denomina série hipergeométrica bàsica. El número q es diu base.
La série hipergeométrica bàsica va ser considerada per primera volta per Eduard Heine en 1846. Es convertix en la série hipergeométrica en el llímit quan la base .
Definició
[editar | editar còdic]Hi ha dos formes de séries hipergeométricas bàsiques, la série hipergeométrica bàsica unilateral φ, i la série hipergeométrica bàsica bilateral més general ψ. La série hipergeométrica bàsica unilateral es definix com
a on
i
és el símbol q-Pochhammer. El cas especial més important és quan j = k + 1, que es convertix en
Esta série es diu balancejada si a1 ... ak + 1 = b1 ...bkq. La série es diu ben equilibrada si a1q = a2b1 = ... = ak + 1bk i molt ben equilibrada si ademés a2 = −a3 = qa11/2. La série hipergeométrica bàsica unilateral és un q-anàlec de la série hipergeométrica ya que
es complix (Koekoek y Swarttouw (1996)).
La série hipergeométrica bàsica bilateral, corresponent a la série hipergeométrica bilateral, es definix com
El cas especial més important és quan j = k, ya que es convertix en
La série unilateral pot obtindre's com un cas especial de la bilateral igualant una de les variables b a q, a lo manco quan cap de les variables a és potència de q, ya que tots els térmens en n < 0 desapareixen.
Séries simples
[editar | editar còdic]Algunes expressions de séries simples són
,
i
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- W.N. Bailey, Generalized Hypergeometric Séries, (1935) Cambridge Tracts in Mathematics and Mathematical Physics, No.32, Cambridge University Press, Cambridge.
- William Y. C. Chen and Amy Fu, Semi-Finite Forms of Bilateral Basic Hypergeometric Séries (2004)
- Exton, H. (1983), q-Hypergeometric Functions and Applications, New York: Halstead Press, Chichester: Ellis Horwood, ISBN 0853124914, ISBN 0470274530, ISBN 978-0470274538
- Sylvie Corteel and Jeremy Lovejoy, Frobenius Partitions and the Combinatorics of Ramanujan's Summation
- (1988).«Basic hypergeometric séries and applications».American Mathematical Society.Providence, R.I.:27
- (2004).«Basic hypergeometric séries».Cambridge University Press.96
- (1846).«Über die Reihe ».Journal für die regne und angewandte Mathematik.32
- 210–212.
- Victor Kac, Pokman Cheung, Quàntum calculus, Universitext, Springer-Verlag, 2002. Plantilla:Isbn
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».. Section 0.2
- Andrews, G. E., Askey, R. and Roy, R. (1999). Special Functions, Encyclopedia of Mathematics and its Applications, volume 71, Cambridge University Press.
- Eduard Heine, Theorie der Kugelfunctionen, (1878) 1, pp 97–125.
- Eduard Heine, Handbuch die Kugelfunctionen. Theorie und Anwendung (1898) Springer, Berlin.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Serie hipergeométrica básica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.