Anar al contingut

Série hipergeométrica bàsica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En matemàtiques, les séries hipergeométricas bàsiques, o q-series hipergeométricas, són generalisacions q-anàlogues de les séries hipergeométricas generalisades, i són a la seua volta generalisades per les séries hipergeométricas elíptiques. Una serie xn es denomina hipergeométrica si la relació dels térmens successius xn+1/ xn és una funció racional de n. Si la raó de térmens successius és una funció racional de qn, llavors la série es denomina série hipergeométrica bàsica. El número q es diu base.

La série hipergeométrica bàsica 2ϕ1(qα,qβ;qγ;q,x) va ser considerada per primera volta per Eduard Heine en 1846. Es convertix en la série hipergeométrica F(α,β;γ;x) en el llímit quan la base q=1.

Definició

Hi ha dos formes de séries hipergeométricas bàsiques, la série hipergeométrica bàsica unilateral φ, i la série hipergeométrica bàsica bilateral més general ψ. La série hipergeométrica bàsica unilateral es definix com

jϕk[a1a2…ajb1b2…bk;q,z]=∑n=0∞(a1,a2,…,aj;q)n(b1,b2,…,bk,q;q)n((−1)nq(n2))1+k−jzn

a on

(a1,a2,…,am;q)n=(a1;q)n(a2;q)n…(am;q)n

i

(a;q)n=∏k=0n−1(1−aqk)=(1−a)(1−aq)(1−aq2)⋯(1−aqn−1)

és el símbol q-Pochhammer. El cas especial més important és quan j = k + 1, que es convertix en

k+1ϕk[a1a2…akak+1b1b2…bk;q,z]=∑n=0∞(a1,a2,…,ak+1;q)n(b1,b2,…,bk,q;q)nzn.

Esta série es diu balancejada si a1 ... ak + 1 = b1 ...bkq. La série es diu ben equilibrada si a1q = a2b1 = ... = ak + 1bk i molt ben equilibrada si ademés a2 = −a3 = qa11/2. La série hipergeométrica bàsica unilateral és un q-anàlec de la série hipergeométrica ya que

limq→1jϕk[qa1qa2…qajqb1qb2…qbk;q,(q−1)1+k−jz]=jFk[a1a2…ajb1b2…bk;z]

es complix (Koekoek y Swarttouw (1996)).
La série hipergeométrica bàsica bilateral, corresponent a la série hipergeométrica bilateral, es definix com

jψk[a1a2…ajb1b2…bk;q,z]=∑n=−∞∞(a1,a2,…,aj;q)n(b1,b2,…,bk;q)n((−1)nq(n2))k−jzn.

El cas especial més important és quan j = k, ya que es convertix en

kψk[a1a2…akb1b2…bk;q,z]=∑n=−∞∞(a1,a2,…,ak;q)n(b1,b2,…,bk;q)nzn.

La série unilateral pot obtindre's com un cas especial de la bilateral igualant una de les variables b a q, a lo manco quan cap de les variables a és potència de q, ya que tots els térmens en n < 0 desapareixen.

Séries simples

Algunes expressions de séries simples són

z1−q2ϕ1[qqq2;q,z]=z1−q+z21−q2+z31−q3+…

,

z1−q1/22ϕ1[qq1/2q3/2;q,z]=z1−q1/2+z21−q3/2+z31−q5/2+…

i

2ϕ1[q−1−q;q,z]=1+2z1+q+2z21+q2+2z31+q3+….

Vore també

Referències

Bibliografia

210–212.
  • Victor Kac, Pokman Cheung, Quàntum calculus, Universitext, Springer-Verlag, 2002. ISBN 0-387-95341-8
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».. Section 0.2
  • Andrews, G. E., Askey, R. and Roy, R. (1999). Special Functions, Encyclopedia of Mathematics and its Applications, volume 71, Cambridge University Press.
  • Eduard Heine, Theorie der Kugelfunctionen, (1878) 1, pp 97–125.
  • Eduard Heine, Handbuch die Kugelfunctionen. Theorie und Anwendung (1898) Springer, Berlin.