Identitat de Dixon
En matemàtiques, la identitat de Dixon (també coneguda com a teorema de Dixon o fòrmula de Dixon) és qualsevol de vàries identitats diferents, pero estretament relacionades entre sí, demostrades per A. C. Dixon.[1] Algunes impliquen sumes finitas de productes de tres coeficients binomiales i unes atres evaluen una funció hipergeométrica generalisada. Estes identitats es deduïxen del teorema de MacMahon Master i poden demostrar-se rutinariamente per mig d'algoritmes informàtics Plantilla:Harv.
Enunciats
[editar | editar còdic]L'identitat original, de Plantilla:Harv, és:
Una generalisació, també cridada identitat de Dixon, és:
a on a, b i c són número entero Plantilla:Harv no negatius.
La suma de l'esquerra pot escriure's com la série hipergeométrica terminal ben equilibrada:
i l'identitat es deduïx com un cas llímit (quan a tendix a un sancer) de la teorema de Dixon que evalua una 3F2 funció hipergeométrica generalisada ben equilibrada en 1, a partir de Plantilla:Harv:
Açò és vàlit per a Re(1 + Plantilla:Fraca ≤ b ≤ c) > 0. Com a c tendix a ±8, es reduïx a una funció hipergeométrica per a la funció hipergeométrica 2F1 en ±1. La teorema de Dixon es pot deduir del càlcul de l'integral de Selberg.
Anàlecs q
[editar | editar còdic]Un anàlec q de la fòrmula de Dixon per a una série hipergeométrica bàsica en térmens del símbol q-Pochhammer és donada per:
a on |qa1/2/bc| < 1.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- «On the sum of the cubes of the coefficients in a certain expansion by the binomial theorem».Messenger of Mathematics.20
- 79–80.
- Dixon, A.C.. “Summation of a certain séries”. Proc. London Math. Soc. 35 (1): 284–291. doi:.
- “Short proofs of Saalschütz's and Dixon's theorems” . Journal of Combinatorial Theory, Séries A 38 (1): 87–90. doi:. ISSN 1096-0899.
- «A very short proof of Dixon's theorem».Journal of Combinatorial Theory, Séries A.54(1)
- 141–142.ISSN 1096-0899.doi:10.1016/0097-3165(90)90014-N.
- “100 years of Dixon's identity” . Irish Mathematical Society Bulletin 0027 (27): 46–54. doi:. ISSN 0791-5578.
- “A proof of Dixon's identity” . J. Int. Seq. 19.
- «Generatingfunctionology».Academic Press.Boston, MA:
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Identidad de Dixon» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.