Anar al contingut

Identitat de Dixon

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En matemàtiques, la identitat de Dixon (també coneguda com a teorema de Dixon o fòrmula de Dixon) és qualsevol de vàries identitats diferents, pero estretament relacionades entre sí, demostrades per A. C. Dixon.[1] Algunes impliquen sumes finitas de productes de tres coeficients binomiales i unes atres evaluen una funció hipergeométrica generalisada. Estes identitats es deduïxen del teorema de MacMahon Master i poden demostrar-se rutinariamente per mig d'algoritmes informàtics Plantilla:Harv.

Enunciats

[editar | editar còdic]

L'identitat original, de Plantilla:Harv, és:

k=aa(1)k(2ak+a)3=(3a)!(a!)3.

Una generalisació, també cridada identitat de Dixon, és:

k(1)k(a+ba+k)(b+cb+k)(c+ac+k)=(a+b+c)!a!b!c!

a on a, b i c són número entero Plantilla:Harv no negatius.

La suma de l'esquerra pot escriure's com la série hipergeométrica terminal ben equilibrada:

(b+cba)(c+aca)3F2(2a,ab,ac;1+ba,1+ca;1)

i l'identitat es deduïx com un cas llímit (quan a tendix a un sancer) de la teorema de Dixon que evalua una 3F2 funció hipergeométrica generalisada ben equilibrada en 1, a partir de Plantilla:Harv:

3F2(a,b,c;1+ab,1+ac;1)=Γ(1+a/2)Γ(1+a/2bc)Γ(1+ab)Γ(1+ac)Γ(1+a)Γ(1+abc)Γ(1+a/2b)Γ(1+a/2c).

Açò és vàlit per a Re(1 + Plantilla:Fracabc) > 0. Com a c tendix a ±8, es reduïx a una funció hipergeométrica per a la funció hipergeométrica 2F1 en ±1. La teorema de Dixon es pot deduir del càlcul de l'integral de Selberg.

Anàlecs q

[editar | editar còdic]

Un anàlec q de la fòrmula de Dixon per a una série hipergeométrica bàsica en térmens del símbol q-Pochhammer és donada per:

4φ3[aqa1/2bca1/2aq/baq/c;q,qa1/2/bc]=(aq,aq/bc,qa1/2/b,qa1/2/c;q)(aq/b,aq/c,qa1/2,qa1/2/bc;q)

a on |qa1/2/bc| < 1.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Marko Petkovsek, Herbert S Wilf, Doron Zeilberger (1996). A = B, CRC Press, pp. 45 de 224. ISBN 9781439864500.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • «On the sum of the cubes of the coefficients in a certain expansion by the binomial theorem».Messenger of Mathematics.20
79–80.
141–142.ISSN 1096-0899.doi:10.1016/0097-3165(90)90014-N.


Referències

[editar | editar còdic]