Polietisme temporal
El polietismo temporal és un sistema de distribució de tasques per etapa de vida en les colónies d'insectes eusociales. Etimológicamente la paraula té orige del grec, poli- del grec “polys” que significa molts i -etismo del grec “ethos” que significa comportament; temporal fa referència al pas del temps. El terme sembla haver segut registrat per primera volta per Charles Butler en el seu text la Monarquia femenina de les abelles de 1609 i seguidament re-registrat per Dönhoff en 1855.[1]
A cada individu se li encomanen diferents llabors específiques durant la seua desenroll, de manera que li permet a la colónia funcionar en unitat. És una resposta a problemes en l'organisació social de la colónia a on membres no especialisats podrien torbar en el desenroll d'una tasca comuna.[2]
És un fenomen àmpliament identificat en himenòpters i està regulat per nivells d'hormones.
Des de que l'insecte ix de la bua l'organisme s'enfronta a canvis fisiològics que li permeten apropiar-se de les seues diferents tasques que se'ls encomanen: solen escomençar en tasques internes de la colónia com a conte d'atres crío, després alvancen progressivament cap al manteniment del niu fins a alcançar les activitats externes, com el forrajeo.
Implicacions per a les colónies
Els proveïx una ventaja per a la resolució de tasques complexes a partir del particionamiento d'estes, per a que siguen eixecutades secuencialment per distints individus. Esta divisió del treball per especialitats optimisa el consum d'energia de la colónia, ya que s'enfoca l'experiència i les habilitats motores i sensorials en ubicacions específiques. Aixina mateix, el treball en equip organisat els beneficia per a l'obtenció del seu aliment, evadir la depredaació i la seua emparellament.
En el transcurs de l'evolució, quan es presenten nivells més grans d'eusocialitat, hi ha una tendència a produir patrons cada volta més elaborats de divisió temporal del treball, els casos més extrems són les abelles de la mel i meliponinos.
El polietisme temporal, en formigues i termites, és típica ment una seqüència que va des del treball en el niu i el conte de la larva fins a la busca de l'aliment, a on es presenten canvis en la programació i morfologia, mentres que grups com les abelles i avespes es basen casi exclusivament en el polietisme temporal. Per un atre costat, este repartiment de tasques està débilment desenrollada o absent en les castes obreres de certes abelles i avespes, per eixemple, Bombus i Polistes.[1]
Canvis hormonals en el polietisme
L'anatomia de les abelles conta en diferents glándulas les quals tenen diferents funcions. No tots els òrguens de les abelles funcionen al mateix temps, inclús tenen alguns que no han segut desenrollats quan l'abella naix sino que s'activen o es modifiquen en el transcurs de la vida de l'insecte. Estos canvis en els òrguens de les abelles ocorren per varis processos hormonals, en els quals les hormones són produïdes en els ovaris i en el cos gras. Açò mostra que en les abelles nodrices el hormona vitelogenina està en altes cantitats, i en les abelles pecoreadoras està en menors cantitats al contrari que el hormona jovenil. Mentres van canviant les hormones en les abelles van canviant les glándulas i òrguens d'estos insectes.
L'abella adulta escomença la seua vida quan conclou el seu estadi de bua, la primera llabor que té en la colónia és ser una abella nodriça, estes són les abelles que tenen altes cantitats del hormona vitelogenina en el seu cos gras. Lo que passa en les glándulas hipofaríngeas és que reben la senyal d'esta hormona per a produir gelea real. Com les abelles nodrices varen consumir molt de les seues reserves sobre grassa deuen alimentar-se molt per a asseciar-se. Una volta l'abella estiga asseciada gràcies al polen fresc que va consumir, la glándula hipofaringea d'esta és estimulada i produïx la gelea.
Despuix d'una semana de vida de l'abella les seues glándulas cereras ya estan desenrollades lo suficient per al procés de secreció de cera, açò és quan les abelles obreres tenen la llabor de construir els panales. En este moment la glándula hipofaringea de les abelles canvia i escomença a produir enzimes digestives les quals processaran el néctar obtingut en les flors i aixina transformar-ho en mel. En esta etapa de la vida l'abella ya seria un insecte de mijana edat i tindria la llabor de transportar la mel dins de la colónia.
El següent estadi de desenroll en les abelles és quan tenen 3 semanes de vida, temps en el que presenten canvis hormonals que els permet escomençar a secretar unes hormones noves i regular la secreció d'unes atres. Est és el moment en el que les glándulas de verí escomencen a funcionar, l'abella ara seria centinela i sus labores en la colónia són protegir la piquera i aüixar qualsevol tipo d'intrusió.
Del polietisme depenen les organisacions i llabors de les abelles en la colónia. Cada abella sap quin és la seua llabor per la cantitat i el tipo de hormones que posseïxca i gràcies al desenroll que van adquirint les abelles a lo llarc de la seua vida.[3]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Wilson, Edward Osborne (1971). The insect societies, Cambridge, Mass., Belknap Press of Harvard University Press. Consultat el 5 de juny de 2020.
- ↑ López-Riquelme, Germán Octavio; Ramón, Fidel(00/2010).«El món feliç de les formigues».TIP. Revista especialisada en ciències químic-biològiques.13(1): 35–48.ISSN 1405-888X.Consultat el 5 de juny de 2020.
- ↑ Molina Santiago, Juan«Apicultura».Consultat el 4 de juny de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Polietismo temporal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.