Poblat ibèric del Pico dels Alls

El Poblat ibèric del Pico dels Alls és un jaciment arqueològic situat en el terme municipal de Yátova (Valéncia). El poblat va ser conegut arqueológicamente en 1949 a través d'un treball de Nicolau Primitiu Gómez Serrano en el que es descriu la presència de construccions, material ceràmic i monetari. Treballs posteriors varen posar de manifest l'importància de l'enclavament i el fort procés d'expoliación que ha vingut sofrint. Va ser declarat be d'interés cultural com a zona arqueològica en còdic 46.18.261-004 i data de resolució de 24 de novembre de 1980.^[1]

El jaciment es troba en el cim de la Serra Martés a 1086 metros sobre el nivell de la mar, junt al riu Magro, dins del terme municipal de Yátova, municipi en el que ademés es localisen atres quatre jaciments iberos molt propencs entre sí Puntal del Viudo, Collado del Viudo, El Peñón i Peñón de Mijares. Es tracta d'un poblat íbero de tipo oppidum d'unes 7 hectàrees de superfície que ocupen dos replanells contigus unides per un estret istme en el que s'ha constatat la presència d'una cisterna. L'extensió de la zona poblada ha pogut ser establida en unes 2,15 hectàrees en dos zones, una en cada replanell, que són les zones en les que es conserven els restants ceràmics.

Segons han posat de manifest les prospeccions superficials portades a terme en el lloc a través del centre del poblat va deure discórrer un carrer principal als costats del qual es disponien les vivendas alineades i de les que es conserven alguns murs. Els principals elements arquitectònics presents són els defensius. Destaca la muralla, presente tot el seu perímetro, més robusta en la seua ala surest per ser esta la menys escarpada i més accessible. En esta zona surest la muralla es completava en una torre alvançada de 26 m² de superfície. D'esta torre es conserven els seus quatre llenços molt deteriorats aixina com el zócalo d'una altura màxima d'1,8 metros sobre el que es trobava construïda. Front a la torre s'ha localisat un fos en secció en V tallat sobre geològic de 6,25 metros de llongitut, d'entre 5 i 2,8 metros d'esgambi i d'entre 2 i 3 metros de profunditat accessible des de l'exterior per algun tipo de passarela de fusta segons s'ha deduït per la presència dels anclajes tallats. El fos hauria complit també la funció de pedrera per al restant de les construccions. Des de l'accés a través del fos fins a la porta principal de la muralla discorria un estret camí paralel a les defenses de tal modo que reforçava el control del pas. Este model es troba àmpliament representat en atres poblats iberos de l'alce peninsular.

Pels materials ceràmics presents s'ha establit que l'enclavament va tindre la seua plena funcionalitat en el IV per a anar perdent importància fins que en el I és abandonat. El poblat va deure representar en el seu moment un dels principals elements d'articulació de la zona adjacent gràcies a la rodalia de la vall del riu Magro que funcionava de via de comunicació en els assentaments de Requena, Kelin i Molga de Dalt. Controlava una zona molt fèrtil i fàcilment defendible establint ademés contacte visual en el poblat fortificado de Cerro Sant, situat a 12 quilómetros. L'espenta econòmica dels seus habitants es posa de manifest per la presència de gran cantitat de ceràmica d'importació ática i fenicia, ceràmiques iberas de notable calitat com el Got dels hipocamps o documents de caràcter administratiu-judicial com les inscripcions plúmbeas escrits en alfabet ibèric oriental (coneguts com Ploms del Pico dels Alls).