Plantago coronopus

La herba estrela, Plantago coronopus L. 1753, és una espècie de planta herbàcea cosmopolita que creix en terrenys incults, a sovint propencs a el mar.

Característiques

És una planta herbàcea, des d'anual fins a perenne, en la raïl simple, estreta i llarga i en raicillas. Les fulls, en roseta basal, medixen de 2-20 cm de llongitut. Van de subenteras a bipinnatipartidas, tenen 1-3 nervis i, generalment, uns parells de dents. Les florés estan organisades en mechós llargues i compactes més curtes que el pedúncul, que és pla i pubescente. Les flors són tetrámeras en solament els 2 sàpia-hos posteriors alados i 4 pétals soldats en tubo per les seues bases. El frut és un chicotet pixidio en mija dotzena de llavors de color pardo.^[1] Espècie molt variable que florix en maig-juliol.

Hàbitat i distribució

Nativa des d'Europa septentrional fins a Pakistan, inclosa Àfrica del Nort. Introduïda en Australasia i Norteamérica.
Viu en terrenys incults, inclús alguna cosa salinos.

Propietats

S'utilisa la planta en decocció, aixarop o extracte decorregut per a tractar els catarros, les bronquitis i l'asma.
En gargarismo alivia les angines.
En coliri està indicat para conjuntivitis i l'inflamació dels parpalles.
Es considera notablement diurética.^[2]
L'oli resultant de fregir la planta en oli d'oliva té propietats beneficioses contra els hemorroides.^{cita requerida}

Taxonomia

Plantago mija va ser descrita per (Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 113. 1753.^[3]

Etimologia

Plantago: nom genèric que deriva de plantago = molt principalment, nom de vàries espècies del gènero Plantago L. (Plantaginaceae) –relacionat en la paraula latina planta, -ae f. = "planta del peu"; per la forma dels fulls, segons diuen–. Aixina, Ambrosini (1666) nos conta: “És cridada Plantago pels autors llatins, vocablo que prenen de la planta del peu (a causa de l'esgambi dels seus fulls, les que recorden la planta del peu; i aixina mateix perque els fulls tenen llínees com fetes en llaurat, semblants a les que veem en la planta del peu)”^[4]

coronopus: epítet llatío que va ser aplicat a la planta per Plinio el Vell en Naturalis Història (XXI, 99), en el significat de «peu de cuervo» (del grec korone, «cuervo» i pous, «peu», aludint a la forma digitada dels fulls) que és també un dels noms vernàculs en castellà, i atres idiomes.

Citologia

Números cromosomáticos de Plantago coronopus (Fam. Plantaginaceae) i táxones infraespecificos: 2n=11^[5] 2n=10, 20^[5]^[1]

Sinonímia

Plantago coronopus subsp. coronopus L., Sp. Pl., I: 115-12 (1753)
Plantago ceratophylla Hoffmanns. & Link Fl. Portug. 1: 431, pl. 74 (1813-1820)
Plantago columnae Gouan, Ill. Observ. Bot. 6 (1773)
Plantago commutata Guss., Fl. Sicul. Prodr. Suppl. 46 (1832)
Plantago laciniata Willk. in Bot. Zeitung (Berlin) 6: 413 (1848)
Plantago macrorhiza subsp. occidentalis Pilg. in Repert. Spec. Nov. Regni Veg. 28: 310 (1930)
Plantago macrorhiza subsp. purpurascens Willk. ex Nyman, Consp. Fl. Eur. 617 (1881)
Plantago majoricensis Willk., Ill. Fl. Hispan. 1: 4, tab. 4a (1881)
Plantago maxonnoi Sennen, Diagn. Nouv. 114 (1936)

Plantago purpurascens Willk. in Oesterr. Bot. Z. 25: 110 (1875), nom. illeg., senar Rapin
Plantago serraria var. laciniata (Willk.) Pau in Mem. Mus. Ci. Nat. Barcelona, Ser. Bot. 1(1): 67 (1922)
Plantago tenuis Hoffmanns. & Link, Fl. Portug. 1: 426 (1813-1820)
Plantago weldenii subsp. purpurascens (Willk. ex Nyman) Greuter & Burdet in Willdenowia 12: 199 (1982)
Plantago weldenii Rchb., Fl. Germ. Excurs. 396 (1831-1832)

Aixina que innumerables subespecies, varietats, subvariedades i formes de l'espècie típica i que carixen de valor taxonómico.^[1]

Noms comuns

Castellà: archicorilla, barballa, berballa, carrapito, cervina, chupos de ruc, comedera, corniciervo, coronopo, coronopo estrelada, corónopo, banya de cérvol, estrela, estrela de empedrados, estrela de mar, estrela mar, estrela-mar, estrelada, estrellamar, estrellamar de empedrados, herba almorranera, herba amiga, herba cervina, herba de l'estrela, herba de les almorranas, herba del costat, herba estrela, la de les almorranas, llantén, marias, pelusa, peu cervino, peu de cérvol, peu de guala, peu de cuervo, planta de les almorranas, plantago, coa de mur, rampete, rampetes, rampeti, raïl de les almorranas, sagadilla, salgadilla, seguidilla bolera, talle de culebra, yerba cervina, yerba de l'estrela, yerba del costat, yerba-estrela, yerva estrela; estrelletas (Alt Aragó).^[1]^[6]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 «Plantago coronopus». Real Jardí Botànic: Flora Ibèrica.
↑ Font Quer P., Plantes medicínales-El Dióscorides Renovat, p. 723, Ed. Llabor, Barcelona, 1980
↑ «Plantago coronopus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 16 de decembre de 2013.
↑ En Flora Vascular
↑ ^5,0 ^5,1 Experimental and cytological studies on plant species III. Plantago coronopus and allied species. Bocher, W., K. Larsen & K. Rahn. Hereditas 41: 423-453 (1955).
↑ Noms vernàculs p.p.max. en Anthos-Real Jardí Botànic[1]

Enllaços externs

Jepson Manual Treatment
USDA Plants Profile
GRIN Species Profile
Photo gallery
Este artícul conté una traducció derivada de «Plantago coronopus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[Flora-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 «Plantago coronopus». Real Jardí Botànic: Flora Ibèrica.

[2] Font Quer P., Plantes medicínales-El Dióscorides Renovat, p. 723, Ed. Llabor, Barcelona, 1980

[Trop-3] «Plantago coronopus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 16 de decembre de 2013.

[4] En Flora Vascular

[Experimental_and_1-5] 5,0 ^5,1 Experimental and cytological studies on plant species III. Plantago coronopus and allied species. Bocher, W., K. Larsen & K. Rahn. Hereditas 41: 423-453 (1955).

[6] Noms vernàculs p.p.max. en Anthos-Real Jardí Botànic[1]

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]