Anar al contingut

Planta forrajera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Onobrychis viciifolia.jpg
La esparceta cultivada (Onobrychis viciifolia) és una planta forrajera típica

Les plantes forrajeras, o simplement el forraje, són una espècie de plantas o una mescla de plantes, cultivades per les seues parts vegetatives (fulls, brots eventualment raïls), en l'exclusió dels fruts i les llavors. Són utilisades en estat fresc, i són conservades generalment per secat en la finalitat d'alimentar als animals de la ganaderia (vacuns, caprino, porcs, ànets, oques, conills i uns atres)[1]

Forraje és una paraula documentada en llengua castellana des de 1364 ; derivada del llatí Farragut, -agĭnis 'llavor per al ganado', i que al mateix temps deriva de far, Farris 'blat'. A pesar d'esta etimologia actualment no es considera que les llavors formen part del forraje sino que, junt en atres materials secs, ho són del pens .

Composició

[editar | editar còdic]
Archiu:Kozolec-Valvasor.jpg
Secadora de forraje utilisada en Eslovènia cap al 1680

Generalment el forraje ho constituïxen plantes herbáceas, essencialment gramíneas i secundariamente leguminosas. El valor energètic dels forrajes se sol donar en unitats forrajeras (UF) en comparació al valor energètic d'un kg d'ordi.

En Europa i en els Estats Units d'Amèrica, els forrajes que es donen als animals rumiants són a sovint cultivats en forma de pastures, permanents o temporals. El consum de forraje es fa llavors directament per pastoreig durant l'estació de creiximent de l'herba. També pot distribuir-se als animals estabulados.


Referències

[editar | editar còdic]