Anar al contingut

Planeta desert

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Planeta desert
Erro al crear miniatura:
Paisage en Mart.

Un planeta desert és un planeta en un únic o majoritari bioma climàtic, desert, en poca o cap precipitació. Mart és considerat com un planeta desert per definició, encara que el terme s'aplica majoritàriament a planetes que poden aplegar a ser habitables, a diferència dels planetes estèrils.

És un tema relativament freqüent en ciència ficció, el concepte inclou tant els planetes reals com a ficticis, i en ocasions s'acompanya d'elements de despotisme hidràulic. Potser els eixemples més famosos de ficció són Arrakis, l'ajust per a gran part de la série Dune de les noveles de Frank Herbert i Tatooine de l'univers Star Wars.

Habitabilitat

[editar | editar còdic]
Impressió artística d'un planeta desert.

Un estudi recent ha sugerit que els planetes desert no només tenen capacitat per a albergar vida, sino que podrien ser més comunes que els planetes com la Terra.[1] Esta predicció es fonamenta en el seu major ranc de zona de habitabilitat respecte als planetes acuosos.

En el mateix estudi també s'especula que Venus va poder haver segut un planeta desert habitable. Es creu que lo mateix va poder haver ocorregut en Mart quan va perdre els seus oceans, i que la vida marcianana va poder haver existit en époques més recents i inclús en els nostres dies, refugiada en aqüífers subterràneus. La pròpia Terra, com a conseqüència del creiximent del Sol, es convertirà en un planeta desert en uns mil millons d'anys.

A pesar de lo que comunament es pensava, un planeta desértico habitable provablement no té per qué tindre un clima completament uniforme. Provablement tindria certa cantitat d'aigua prop de la superfície de les seues pols, encara que el patró climàtic dependria en gran mida d'atres organismes, a lo llarc de l'inclinament axial.

L'estudi realisat en 2013 va aplegar a la conclusió de que poden existir planetes desert calents sense efecte hivernàcul desbocado en 0,5 UA al voltant d'estrelas similars al Sol. En eixe estudi, es va concloure que es necessita una humitat mínima de 1% de per a netejar el diòxit de carbono de l'atmòsfera, pero massa aigua pot actuar en sí mateixa com un gas d'efecte hivernàcul. Pressions atmosfèriques més altes aumenten el ranc en el que l'aigua pot permanéixer en estat líquit.[2]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «[1]». Consultat el 9/02/11.
  2. arXiv:1304.3714 [astre-ph.EP] Towards the Minimum Inner Edge Distance of the Habitable Zone Andras Zsom, Sara Seager, Julien de Wit.