Anar al contingut

Placeholder (text)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Un text (de) placeholder[1] o senzillament placeholder, també cridat en espanyol text provisional,[2] text fals,[3] text de marcador o text de marcador de posició[4] (la paraula textholder a soles es traduïx com a ‘marcador de posició’), és un terme prestat del anglés —normalment amprat en les arts gràfiques i l'imprenta— que fa referència a un text que servix com a farcidura d'espais d'un contingut durant la seua redacció, per a oferir una perspectiva general de la forma final del resultat. En espanyol, el significat lliteral del vocable anglés placeholder és «guardasitio».

Este tipo de texts sol no guardar relació en el tema del contingut i a voltes no té sentit algun (en inglés: nonsense text). La majoria de les voltes són reemplaçats pel contingut final una volta dispost, encara que atres voltes (quan solament són necessaris per a que l'espai quede ocupat) es deixen inalterados. A la seua volta, també existixen plantilles que servixen per a simplificar el procés en cas de repeticions.

Característiques i usos

[editar | editar còdic]

El text que servix com placeholder moltes voltes compartix les mateixes característiques en el text final (tipo de lletra, tamany, color, etc.), encara que les paraules que ho componen solen ser aleatòries o generades de forma automàtica. En els processadors de text i llocs d'Internet dedicats, se sol usar per a les mostres de tipos de lletra i texts de prova, com en el cas dels generadors de text, traductors automàtics i filtres de correu electrònic (per a provar mides contra la suplantació d'identitat).[5]

En el cas dels llocs web en desenroll, solen ser amprats durant la fase de disseny i construcció de les pàgines. Moltes voltes ocupen l'espai de dissenys oferits a la venda per plataformes de gestió de contingut i creació automatizado de llocs web, com Wordpress, Joomla, Wix i similars.[5]

Un atre dels seus usos comuns és ocupar un espai d'un futur contingut, quan este no admet els espais en blanc, des de la seua creació fins a l'incorporació dels elements permanents.[5]

Prova de maquetació en una pàgina web en el text Lorem ipsum.

Eixemples comuns

[editar | editar còdic]
  • Lorem ipsum (en llatí macarrónico) és provablement el més comú dels texts falsos hui en dia, usat en la majoria de formats i ferramentes de contingut textual i gràfic, des d'impresos fins a llocs web.
  • Li Europan lingues és un text escrit en interlingue, usat cada volta més en l'actualitat per ser considerat una espècie de versió més moderna del Lorem ipsum (principalment per l'us de l'idioma occidental).
  • ASDF o asdf és la seqüència de les primeres quatre tecles de la fila guia, tant en teclat QWERTY com QWERTZ. Moltes voltes s'usa instintivament per a escriure un text aleatori. També és una combinació comuna d'aprenentage en classes de mecanografía. A diferència dels eixemples anteriors, es tracta solament d'estes quatre lletres (que poden o no repetir-se) i no d'un text complet.
  • El caràcter de tongada és un símbol del bloc Unicode Specials, que servix com placeholder per a qualsevol caràcter faltante o inexistent. En la majoria de sistemes té la forma de �. Per eixemple, si en una série de caràcters faltara la lletra ‘o’, la paraula «Hola» apareixeria com a «H�la».

Anteriorment:

  • Etaoin shrdlu és una frase sense sentit que s'incloïa en texts, sobretot en el món anglosaxó, quan encara s'usava l'impressió tipogràfica (abans de generalisar-se la tècnica ófset). La frase es devia a una costum que tenien els operaris d'estes màquines, basada en la freqüència de les dotze lletres més usades en l'idioma anglés,[6] que va passar a formar part de la tradició periodística.

Formularis electrònics

[editar | editar còdic]

En els formularis web (els enviats telemàticament) i, encara que menys comuna, en archius rellenables (com . PDF o . DOCX), a voltes apareix un text d'eixemple en les caixes de text, habitualment en color gris.[7] Estos són considerats placeholders que, una volta enfocat el cursor en el respectiu camp, desapareixen, donant lloc a l'introducció de senyes per l'usuari.[8]

En els llenguages de programació web (HTML, CSS, etc.), estes propietats també solen rebre el nom placeholder.[2][8][9]

Programació

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Foobar.

Els térmens foobar, foo, bar i baz s'usen en programació i documentació relacionada en l'informàtica com variables metasintácticas (variables el valor de les quals pot canviar segons les condicions o l'informació transmesa al programa).[10]

L'us d'este tipo de variables és útil en el desenroll de còdics de mostra, permetent prescindir de la creació de noms únics per a cada variable.[11] D'esta manera, el programador pot centrar-se l'els propòsits funcionals del còdic, sense gastar temps en tindre que buscar noms que tinguen sentit. Ademés, sent hui en dia coneguts estos térmens, el programador pot localisar-els en el còdic relativament ràpit, ademés de ser identificables per a atres programadors que treballen en el mateix proyecte.

La sintaxis d'una llínea de comando que inclou un nom metasintáctico podria ser: Command foo (arg1, arg2).[12]

Més allà del seu us temporal (substituint els futurs noms de variables en un còdic en desenroll), este tipo de placeholders s'ampra també en variables, funcions i comandos que la seua identitat no té importància, ya que servixen solament per a fins demostratius.[10]

Generadors de caràcters

[editar | editar còdic]

En l'informàtica (i de manera destacada en la seguritat informàtica), molts texts —o, millor dit, combinacions de lletres— es generen usant generadors de caràcters (software), del tipo que servix també per a les contrasenyes segures; alguns dels quals s'han convertit en l'estàndart d'alguns sectors.

Chargen és un generador de caràcters que servix com protocol d'Internet per a realisar proves, depuració de programes i distintes medicions.[13] Una típica sessió de servici d'este programa es mostra a continuació: 

!"#$%&'()+,-./0123456789:;<=>? ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ[]^_'abcdefgh
"#$%&'()+,-./0123456789:;<=>? ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ[]^_'abcdefghi
#$%&'()+,-./0123456789:;<=>? ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ[]^_'abcdefghij
$%&'()+,-./0123456789:;<=>? ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ[]^_'abcdefghijk

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Canviar estils de placeholder en CSS» (en és). Pensant en web. Consultat el 2022-08-24.
  2. ↑ 2,0 2,1 «::placeholder - CSS | MDN» (en en-us). developer. mozilla. org. Consultat el 2022-08-22.
  3. ↑ «"Lorem ipsum", la misteriosa coletilla que aforra ingents hores de treball» (en és). elconfidencial. com. Consultat el 2022-08-24.
  4. ↑ «Títul».Consultat el 2022-08-24.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 López López, Anna María. (2014). Curse disseny gràfic : fonaments i tècniques. OCLC 949163144. ISBN 978-84-415-3562-6.
  6. ↑ Stoddard, Samuel. «Letter Frequencies». RinkWorks.
  7. ↑ «Per qué no deuries usar placeholders» (en és). lauxcritora. com. Consultat el 2022-08-24.
  8. ↑ 8,0 8,1 Arias, Miguel Ángel (2016). Guia d'HTML5, CSS3 i Javascript. La Web 2.0. OCLC 952577182. ISBN 978-1-5143-5299-1.
  9. ↑ «HTML input placeholder Attribute» (en en-us). www. w3schools. com. Consultat el 2022-08-22.
  10. ↑ 10,0 10,1 «https://www.altcademy.com/explain/foo-bar-baz» (en en). Altcademy. com. Consultat el 2022-08-24.
  11. ↑ «What Is Foo in Software Programming? Definition from SearchAppArchitecture» (en en). SearchAppArchitecture. Consultat el 2022-08-24.
  12. ↑ McClay, Nicholas (2017). Pixen cookbook : the meanest set of Pixen stack solutions around. OCLC 1012252052. ISBN 1-78728-815-3.
  13. ↑ «Character Generator Traffic Amplification» (en en). Rapid7. Consultat el 2022-08-24.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Placeholder_(text)&oldid=1319549»